Nota Informativa

1 de març de 1999

Al·legacions del GOB al PGOU de Calvià

La setmana va acabar el període d'informació pública del Pla General Ordenació Urbana de Calvià. Al llarg d'aquest termini el GOB hi ha presentat una sèrie d'al·legacions en el sentit següent:

A) No s'hauria de permetre l'edificació de cap nou tram costaner

Calvià té gran part del seu litoral edificat per construccions turístiques i residencials que han alterat de forma notable la seva fesomia i les seves condicions naturals. Sens dubte la imatge del municipi és aquella que se veu una costa totalment urbanitzada, mitjançant grans edificis hotelers.

Per això, creim que els darrers reductes de litoral poc alterats que conserva el municipi haurien de ser objecte de protecció estricta, maldament siguin sol urbà.

La primera línia del litoral del sòl urbà calvianer que encara no s'ha edificat s'ha de preservar estrictament, creant un continu d'espai lliure públic - zona verda..

B) S'haurien de reduir la capacitat de població d'alguns sòls urbans

Una part dels sòls urbans provinents de l'anterior PGOU podrien veure reduït la seva extensió, o si més no , podrien veure modificada la seva qualificació.

D'altres podríem veure reduïts els seus índex d'intensitat d'usos. Hi ha determinats sòls urbans que tenen un grau d'ocupació baix o parcialment baix. Són els casos de Portals Vells, Sol de Mallorca/Cala Vinyes, Puig de sa Sírvi, una part d'El Toro i una part de la Costa d'en Blanes, cala Fornells…. Un estudi acurat podria perfectament retallar aquests sòls urbans o com a mínim esser objecte d'una requalificació a fi de llevar-li edificabilitat, la seva capacitat de població i alhora incrementar les zones verdes.

Quant als terrenys de l'antic Salobrar de Magaluf (Sa Marina), un estudi acurat hauria de provocar una reclassificació o una requalificació del seu àmbit actual. Pensam que s'hauria de plantejar la recuperació de la zona humida i així com dedicar-la a zona verda.

Per últim se proposa que tota la primera línia que no s'ha edificat se requalifiqui a fi de impedir noves construccions.

C) El Sòl Rústic ha d'incrementar la seva protecció

Tot i alguns millores en relació a l'anterior proposta exposada públicament, seguim manifestant algunes discrepàncies amb les propostes del PGOU.

En termes generals consideram que s'ha de restringir molt més l'edificació, especialment a terrenys situats a zones naturals i a prop del litoral i s'han d'impedir les parcel·lacions. Per això és necessari el congelament parcel·lari a tot el sòl rústic, la prohibició genèrica de nous camps de golf a les àrees rurals

Igualment se proposa incrementar de la zona del Cap de Cala Figuera, així com la creació de zones de reserves marines

D) No a nous equipaments turístics

El PGOU aprovat inicialment proposa nous usos turístics a alguns sòls urbanitzables i a determinades zones (Peguera Oest, Salobrar de Magaluf. Des del nostre punt de vista, Calvià té una saturació turística que fa que destinar nous terrenys a usos turístics ens sembli un error.

E) Quant al transport

Ens ha sorprès negativament que l'Ajuntament manifesti per una banda uns criteris generals extraordinàriament positius i interessants, però alguna de les seves propostes concretes són absolutament rebutjables, concretament:

Autopista de Ponent

En aquest tema discrepam rotundament amb l'alternativa que al final proposa l'Ajuntament al PGOU. L'impacte d'aquesta proposta, consistent en fer un nou traçat de quatre carrils a partir del Molí de Santa Ponça, és molt elevat, ja que ocupa terrenys verjos, tal com reconeixia l'Estudi d'Avaluació d'Impacte Ambiental

Seguim considerant que l'ampliació de l'actual carretera és suficient per a resoldre els problemes de trànsit alhora és la proposta ambientalment més adequada.

Passeig Calvià

En canvi si que valoram molt positivament el projecte de fer aquest passeig que uniria gran part d'aquest terme municipal per una via peatonal i ciclista.

Encara que no amb la seva totalitat el PGOU classifica com a sòl rústic els terrenys que a l'anterior aprovació inicial se classificaven com a sòl urbanitzable Sense dubte era una de les discrepàncies més destacades que a la fi s'ha resolt positivament, encara que no s'entén que se mantenguin com a urbanitzable determinats terrenys situats a la part posterior de Peguera..

Des del nostre punt de mira Peguera no necessita créixer, especialment a les cotes altes, per usos residencials i hotelers. La saturació d'aquest nucli mereix un esponjament i no un nou creixement.

D'altra banda sembla encertat que el Sementer d'Es Molí, l'Ametllerar d'en Terres, Ses Planes, el Parc Coster, passin a tenir una classificació urbanística d'acord amb les seves aptituds i valors, més d'acord, per tant amb la filosofia de l'Agenda Local 21, així com en part de la filosofia que expressa el propi Pla General.