Nota informativa

07/04/1999

Son Canals, amb 21 hectàrees, s'incorpora a la xarxa de refugis de caça de Mallorca

La setmana passada va rebre l'autorització administrativa la declaració del refugi de caça de Son Canals, a Montuïri. Els propietaris de la finca han impulsat, conjuntament amb el GOB com a entitat patrocinadora, la declaració d'aquest refugi de caça.

La figura de Refugi és una modalitat de protecció contemplada per la Llei de Caça, i suposa la prohibició de caçar dins un determinat territori, llevat del cas excepcional en què fos necessari exercir un control de certes poblacions per motius ecològics.

Lluny de ser un instrument anti-caça, els refugis juguen un paper molt important pel fet de possibilitar la recuperació de la fauna existent dins els seus límits, ja que apart d'evitar les morts per caça també contribueixen a crear un ambient de tranquil·litat que ajuda a l'augment dels efectius animals. De fet, entre les seves finalitats hi trobam la d'actuar com a centres d'irradiació d'animals cap a zones on, degut a la caça, la seva densitat ha disminuït considerablement.

El GOB ha manifestat diverses vegades la seva preocupació per l'abusiu ús cinegètic que sofreixen les Illes Balears. Actualment se pot caçar a pràcticament la totalitat del terreny no urbà, i la densitat de caçadors per unitat de territori triplica la mitjana estatal. Durant la temporada de caça, que s'estén des de principis de juliol fins al 31 de gener, la fauna no compta pràcticament amb llocs on es pugui refugiar ni pugui romandre tranquil·la. El GOB considera imprescindible trobar una solució a aquest conflicte.

Davant la manca de voluntat administrativa per promoure una xarxa general de refugis de caça a Balears, i davant la desmesurada pressió cinegètica que se produeix als camps, garrigues i boscos de Balears, els darrers anys s'ha produït una important iniciativa de propietaris que, conjuntament amb el GOB, s'han acollit a aquesta figura de protecció. Així, són ara mateix 23 els refugis de caça existents a Mallorca, sumant 718 Ha. Altres 21 han realitzat tràmits de constitució (totalitzant 386 Ha). Aquesta superfície supera ja a la del parc natural de Sa Dragonera, i és similar a la del parc natural de Mondragó, fet que posa de manifest la importància quantitativa d'aquesta figura a Mallorca.

Aquesta finca de Montuïri, amb les seves 21 hectàrees, se suma a n'aquesta iniciativa proteccionista, possibilitant la hivernada, el descans i la cria de moltes espècies d'aucells, mamífers i rèptils. Fins ara la zona suportava una desmesurada pressió de caça per part dels integrants de la Societat de Caçadors de Montuïri, que hi caçaven sense cap tipus de regulació ni limitació (a causa de la vigilància inexistent), afectant molt negativament tant a la fauna com a l'ús no cinegètic de la finca.

Traves administratives per a la declaració

Però aquest nivell de protecció no és a l'abast de qualsevol finca. La Conselleria de Medi Ambient, suposam que sota la pressió de determinats sectors del món de la caça, manté una una via de denegació de noves declaracions per a les finques que, baix el seu criteri, no comptin amb una superfície suficient.

Existeix una proposta de decret que fixa un mínim de 20 hectàrees per als nous refugis, i estableix la nulitat dels refugis ara existents que no arribin a aquesta extensió. Això suposa limitar enormement les possibilitats d'aquesta figura proteccionista, fent impossible la declaració de gairebé tots els refugis que ara es troben en tràmit de declaració i anulant la declaració de bona part dels refugis existents ara mateix.

El petit propietari que no vulgui que a la seva propietat es practiqui la caça té ara greus problemes per a declarar una zona de refugi. L'única possibilitat és tramitar la declaració conjuntament amb propietaris colindants, sumant una superfície mínima de 20 hectàrees. Aquesta ha estat la via seguida pels propietaris de les finques que ara es declararan com a Refugi.

Des de la Conselleria, i per aquells propietaris que no puguin constituir un refugi per motius d'extensió insuficient, es promou la via del "terreny tancat". A més a més dels refugis de caça, la Llei de caça estableix la figura del "terreny tancat" com a segona possibilitat per a prohibir la caça, i s'aplica a tots aquells terrenys que, independentment de la seva superfície, compten amb un tancament perimetral. Aquesta possibilitat presenta greus inconvenients, ja que la seva constitució suposa una important despesa econòmica que el propietari sovint no està disposat a assumir, a més de fonamentar-se en el tancament del territori, que provoca greus problemes ecològics i paisatgístics. Així, els propietaris que no tenguin superfície suficient per a constituir un refugi de caça, i no puguin o no vulguin tancar la finca, hauran de patir els efectes de la caça.