Nota informativa

24/05/1999

La Federació Europea de Parcs fixà avui, 24 de maig, com a Dia Europeu dels Parcs

EL GOB APROFITA PER POSAR DE MANIFEST LA LAMENTABLE SITUACIÓ DELS NOSTRES PARCS NATURALS

Per iniciativa de la Federació Europea de Parcs se celebra avui el dia dels parcs, amb visites per als mitjans de comunicació organitzades per les administracions a diferents parcs naturals de les Illes Balears.

Aprofitant aquesta celebració, el GOB vol fer arribar també als mitjans de comunicació una petita pinzellada sobre cada un dels nostres espais naturals "protegits" per tal de contrastar la imatge exempta de problemàtica que sovint se pretén transmetre des de les administracions implicades en la gestió dels nostres espais naturals.

S’Albufera: a l’ull de l’huracà

El primer parc natural declarat a les Balears i segurament el més valuós ha estat notícia els darrers mesos per diverses situacions lamentables. La darrera d’elles, les feines d’eliminació de canyet en plena època de reproducció de diverses espècies d’aus protegides. Amb aquestes feines realitzades a deshora s’han destruït nius d’algunes de les espècies més importants de S’Albufera, com la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon). Fins i tot des de la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) s’ha denunciat aquesta actuació tan irresponsable. Per altra banda, el nombre de visitants del parc supera els 125.000 anuals; i enlloc d’intentar limitar aquesta afluència per evitar que afecti negativament la qualitat de l’entorn, el que se fa és projectar noves infrastructures per acollir encara més visites: ampliació del centre d’informació de Sa Roca, nou centre de recepció a Ses Puntes, nova àrea recreativa a s’Amarador, nous itineraris per zones fins ara poc transitades, "neteges" de camins i canals, ... El parc natural du camí de convertir-se en un parc temàtic d’aigua i aucells, desproveït de naturalitat.

Mondragó: parc natural o àrea recreativa?

Aquest particular "parc natural" segueix decididament el seu camí cap a la seva transformació en macro-àrea recreativa. Els projectes de conservació i restauració dels hàbitats naturals segueixen al calaix de "pendents", mentre s’inaguren noves àrees de picnic i se modifica el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals per a poder construir una nova edificació i destinar-la a centre d’informació i recepció. El PORN preveia molt encertadament que aquests serveis s’ubicarien en edificacions ja existents al Parc, per tal d’evitar construir-ne de noves. Però sembla que la Conselleria ha trobat més còmode modificar el document bàsic de gestió del Parc enlloc de "perdre temps" en cercar una edificació existent, tal i com marcava el PORN.

Sa Dragonera: on és el director?

4 anys i mig fa des de que Sa Dragonera fou declarada Parc Natural i des de que al seu decret d’aprovació se marcaren les passes a seguir per a nomenar un director del parc. Aquest espai natural ostenta el poc honrós record de ser el parc natural que més temps ha passat sense director (i el rellotge continua en marxa). La manca d’acord entre les dues administracions implicades en la seva gestió (Govern Balear i Consell Insular) per posar una persona que dirigeixi el parc ens ha portat fins a aquesta situació tan escandalosa.

Es Grau: quan la gent el conegui, potser ja no serà el mateix

I és que a 4 anys de la seva declaració, aquest parc encara no compta amb senyalització informativa que indiqui als visitants que se troben dins un parc natural. Paral·lelament, segurament el principal problema d’aquest parc és la progressiva salinització de les seves aigües a causa de la manca de control de les extraccions d’aigua potable en la conca hidrogràfica que el nodreix. Fent una mica de broma sarcàstica, si no se posa remei a n’aquest problema, potser quan arribi la senyalització el parc haurà perdut, per salinització, bona part de la riquesa ecològica que tenia quan se va declarar.

Cabrera: els nombres no quadren

I és que el Pla d’Ús i Gestió (PUG) de Cabrera fixa un màxim de 300 visitants diaris durant el mes d’agost, i de 200 visitants diaris els altres mesos de l’any per a les visites col·lectives que arriben al Parc en les "golondrines". Però dividint per 31 el nombre de visitants que arribaren per aquests mitjans al parc durant el passat mes d’agost, la xifra resultant supera els 300. (¿...?). Segons informacions de les que disposa el GOB, alguns dies el nombre de visitants que arriben al Parc en "golondrina" duplica el nombre màxim permès pel PUG. Per altra banda, el Pla de Pesca que haurà de regular l’aprofitament pesquer en aigües del Parc se troba "embarrancat" des de fa més d’un any, sense que per ara se pugui ni endevinar quin serà el contingut final d’un document que, sembla, podria incomplir les determinacions del PUG.

Ses Salines d’Eivissa i Formentera, en via morta

Declarades Reserva Natural en 1995, aquest espai natural no té encara aprovats ni el seu Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) ni el seu Pla d’Ús i Gestió (PUG), i això malgrat que la llei de declaració fixava un termini d’un any per a l’aprovació del PUG. De fet, fins i tot la pròpia declaració, feta en el seu moment pel Congrés dels Diputats, fou impugnada pel Parlament Balear i el seu futur com a espai natural protegit encara no està ben definit. Com a prova més de la feblesa d’aquesta reserva, podem comentar el recent intent de l’IBASAN de construir un emisari d’aigües procedents de la depuradora de Sant Jordi i Can Bossa que abocaria dins l’àmbit de la Reserva Natural, i que en aquests moments s’està reactivant un projecte urbanístic, a Sant Francesc, que afecta l’àmbit de la reserva.

I els altres?

Un bon nombre d’espais naturals mereixen esser declarats parcs o reserves naturals en virtut dels seus importants valors naturals. De fet, fins i tot per alguns d’ells existeix el compromís legal, establert a la LEN (fa 8 anys), d’impulsar la seva declaració com a parcs o reserves (Es Trenc-Salobrar de Campos, Serra de Tramuntana, S’Albufereta, Illots de Ponent i Migjorn d’Eivissa). Fins ara la única passa feta ha estat l’anunci de la posada en marxa de la tramitació per a la declaració del Parc Natural de S’Albufereta, un anunci sospitosament coincident amb la mobilització ciutadana del passat 12 de novembre a favor de l’aturada del creixement turístic i urbanístic.

Per acabar, plantejam aquesta important reflexió: és desitjable la declaració de nous espais protegits, a la vista del camí que segueixen els espais ja declarats? Sense dubte, abans de res convé redefinir quin és el paper que aquests espais han de jugar dins l’ordenació del nostre territori i els nostres recursos naturals, tenint en compte la necessitat ineludible de protegir adequadament els nostres elements i conjunts naturals més importants. Una cosa està clara: els parcs naturals no poden esser usats com a "floreros" que les administracions col·loquen damunt la taula per celebrar tal o qual dia, o per sortir al pas quan els convé políticament.