Nota informativa
11/10/1999

El Parc Natural de les muntanyes d'Artà, més necessari que mai
El GOB demana a Medi Ambient que prioritzi la declaració del Parc
És necessari adoptar mesures urgents per evitar la desertització de la zona

No cal esperar el balanç definitiu del nombre d'hectàrees cremades a les muntanyes d'Artà per dir que ens trobam davant una autèntica catàstrofe ambiental. Ja feia alguns anys que la zona ara cremada no patia incendis importants, i la vegetació s'estava recuperant sensiblement. En alguns llocs, els arboçars i altres formacions vegetals ja tenien considerable alçada i densitat, donant un toc verd a aquestes malmeses muntanyes. Ara, amb aquest incendi, la recuperació serà encara més difícil.

El Parc Natural és la clau per recuperar aquestes muntanyes

Ara més que mai cobra força la necessitat de protegir adequadament aquestes muntanyes per tal de possibilitar la seva recuperació forestal. La figura de Parc Natural pot i ha de ser un instrument fonamental per a reconstruir el patrimoni forestal que aquestes muntanyes han perdut els darrers 30 anys. Els instruments de planificació dels parcs, Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) i Pla d'Ús i Gestió (PUG) són els marcs normatius més adequats per diagnosticar i executar mesures de recuperació en un àmbit territorial tan extens. A més a més, la figura de Parc és un bon instrument per aconseguir el finançament necessari per executar un projecte de reforestació efectiu i per a donar una alternativa econòmica als usos tradicionals de pastoreig extensiu que s'identifiquen com els principals responsables del lamentable estat d'aquestes muntanyes.

Les muntanyes d'Artà són un espai natural en una situació forestal terminal, difícilment empitjorable. El Parc Natural és, idò, tot un repte. En aquest cas l'objectiu del Parc no serà únicament la conservació del que hi ha sinó, sobretot, la recuperació de que hi havia un temps i del que encara hi pot haver si s'actua de la forma adequada.

A més a més, el GOB s'ha adreçat a Medi Ambient instant-lo a prendre mesures urgents per evitar la desertització de la zona incendiada. Són aquestes:

Prohibició de pasturar a la zona cremada

La Ley de 8 de junio de 1957, de Montes, faculta l'autoritat administrativa (en el nostre cas la Conselleria de Medi Ambient) a prohibir les pastures en les àrees cremades, per evitar danys a la regeneració natural de la coberta vegetal.
Algunes comunitats autònomes disposen de la seva pròpia normativa forestal, que en alguns casos va molt més enllà. Les lleis forestals d'Andalussia i La Rioja, per exemple, fixen l'obligació dels propietaris de restaurar les àrees incendiades, i prohibeixen les pastures durant 5 anys.
La prohibició de la pastura d'ovelles en aquesta zona no s'ha d'entendre com una mesura punitiva, sinó com a mesura preventiva per possibilitar la recuperació forestal. Per a castigar als responsables, hi ha altres mitjans legals.
Per altra banda, encara que sembli una obvietat, no s'han de atorgar permisos per a cremar càrritx durant l'hivern, com s'havia fet fins ara pels anteriors responsables de Medi Ambient. Seguir alimentant aquestes pràctiques implica assumir que en el futur se seguirà cremant per aconseguir pastures, bé sigui amb autorització bé sigui de forma incontrolada i delictiva, com en aquest cas.

Reducció dràstica de la població de cabres assilvestrades

Els resultats d'un estudi encarregat per la Conselleria de Medi Ambient la passada legislatura estableixen que gairebé la quarta part de la població mallorquina de cabres orades viuen a la Serra d'Artà, on se presenten algunes de les densitats més elevades que se poden trobar a Mallorca. Unes 5.000 cabres pasturen de forma incontrolada per aquestes muntanyes del Llevant mallorquí, i d'aquí a pocs dies pasturaran ja per l'àrea cremada a la recerca de brots tendres per alimentar-se.
L'acció de les cabres sobre zones que han sofert incendis és terriblement nefasta, ja que limiten de forma important el rebrot natural de la vegetació, empobrint la vegetació resultant i accelerant el procés de desertificació.
L'eliminació de bona part de la població de cabres és condició indispensable per a possibilitar la recuperació forestal de la zona. Sense això, qualsevol iniciativa de reforestació estarà abocada molt limitada, per no dir que estarà condemnada al fracàs.

Posada en marxa d'un pla de reforestació selectiva

Algunes zones d'aquestes muntanyes presenten un grau d'erosió que, dins la nostra escala de temps, fa gairebé impossible l'evolució natural de les comunitats vegetals presents cap a estadis més rics i desenvolupats. En bona part de les muntanyes, únicament el càrritx i altres espècies herbàcies poden créixer, degut a la mancança de sòl.
És imprescindible determinar quines són les zones on és necessari intervenir per possibilitar el desenvolupament de cobertures forestals més riques i lluitar contra l'erosió. Per això s'hauran d'utilitzar les tècniques més adequades en cada cas.

Elaboració i execució d'un pla contra-incendis de les muntanyes d'Artà

És necessari ordenar el territori i executar sobre ell les mesures necessàries per evitar que grans focs com aquest puguin arrassar centenars d'hectàrees sense control possible.
Cal igualment dotar la zona dels mitjans humans i materials necessaris per poder respondre ràpidament en cas d'incendi. Recordem que els anteriors responsables de la Conselleria de Medi Ambient desmantellaren la brigada forestal d'Artà, que tan necessària se veu ara, després de l'incendi.
D'altra banda, cal potenciar l'agrupació local de voluntaris de defensa forestal, dotant-los de material i formació adequada. Aquest voluntaris poden jugar un paper fonamental en les tasques de suport als professionals, pel bon coneixement del territori que tenen.

Igualment, el GOB s'ha adreçat a l'Ajuntament d'Artà per què acordi sol·licitar aquestes mateixes mesures a Medi ambient, i per què pressioni per aconseguir la ràpida protecció legal de la zona sota la figura de Parc Natural.