Nota Informativa
12 de novembre de 1999

La Manifestació del 12 - N, el motor del canvi en la política urbanística

Un any després hi ha hagut èxits i molts de temes pendents

Avui fa just un any, 30.000 persones se varen manifestar pels carrers de Palma i se concentraren a aquesta Plaça amb una lema "No més urbanitzacions. Aturem la destrucció de Mallorca", convocats pel GOB.

Aquesta manifestació, juntament amb la que se va celebrar a Menorca (6.000 persones) i a Eivissa (11.000 persones) constituïren les més grans mobilitzacions de la història recent de les Balears. Més de cent entitats, nombroses institucions, sindicats, partits s'adheriren activament a aquest acte, les conseqüències del qual encara es noten avui.

Aleshores se pretenia aconseguir un canvi en el model territorial i urbanístic i alhora posar de manifest la necessitat d'aturar les nombroses urbanitzacions que se tramitaven i executaven a Mallorca

Un any després el GOB en fa una valoració absolutament positiva de la transcendència d'aquell acte: en aquests dotze mesos s'han aprovat dues lleis i unes normes que han contribuït decididament a un canvi. Ens referim a la moratòria del Consell de Mallorca, a les Directrius d'Ordenació Territorial i a la Llei de Mesures urbanístiques d'emergència.

Tot i així, la situació actual segueix essent preocupant:: el creixement urbanístic i turístic és exagerat i el consum de recursos naturals insostenible.

Davant això, el GOB fa una crida al nou Govern de les Illes Balears a fi d'impulsar noves mesures que canvien radicalment una situació que no se pot mantenir per molts d'anys.

* S'adjunta breu informe

INFORME

1.- 1995 - 1998 un nou "boom" turístic que calia aturar: la justificació de la manifestació

Del 1995 ençà Mallorca, les Illes Balears en general, viuen un nou "boom" turístic: el tercer boom turístic. El primer boom turístic , esdevingut als anys 60, va significar la construcció dels grans edificis hotelers, la creació de les grans zones turístiques, al cap i a la fi el començament del turisme de masses. El segon boom se remunta a la dècada dels 80 i coincideix amb l'edificació de blocs d'apartaments que poc a poc anaven guanyant terreny als hotels.

Des de feia tres anys se produïa el que alguns especialistes qualifiquen com a tercer "boom" turístic. Ja no són només hotels o apartaments, ara s'edifiquen sobretot habitatges unifamiliars, molts d'ells dins sòl rústic i dins espais naturals. Se tracta de construir o ocupar aquests habitatges, alguns d'ells per un turisme residencial.

Juntament amb aquesta onada constructora s'hi afegeix un augment considerable del nombre de residents. Aquest fenomen del turisme residencial, juntament amb l'increment del nombre de turistes (8 % més el 98 ), el trencament de l'estacionalitat i la construcció d'habitatges unifamiliars aïllats, constitueixen les principals característiques d'aquest nou període. La reforma de l'aeroport per augmentar la seva capacitat per transportar viatges és la clau d'aquest nou "boom".

Des de 1997 assistim a un procés de compra-venda i de parcel·lació progressiva de finques petites, mitjanes i grans i amb finalitats urbanístiques i immobiliàries. Segons dades que apareixen a l'Avanç de les DOT, cada any s'edifiquen dins sòl rústic un total de 2.000 habitatges, molts dels quals entren dins del mercat de l'allotjament turístic.

Aquest procés de massificació turística del sòl rústic suposa un consum de territori i d'espais naturals) molt més important que en altres èpoques. Emperò no només és el territori, altres recursos es veuen amenaçats per aquesta nova envestida, especialment l'aigua i l'energia. Mallorca té greus problemes d'aigua que ha provocat que durant tres anys s'hagi importat amb vaixell des de Tarragona. S'ha posat en funcionament una planta dessaladora d'aigua de mar (ja n'hi ha havia una d'aigua salabrosa) que a més d'incrementar considerablement el preu de l'aigua, provoca un impacte ambiental greu com a conseqüència de l'elevat consum d'energia.

D'altra banda l'augment del nombre de turistes i de les construccions residencials està generant un increment de la demanda energètica que podria provocar la necessitat de instal·lar una o diverses centrals termo-elèctriques amb els consegüents impactes ambientals.

A tot això li hem d'afegir un increment en la producció de residus i una saturació de determinades infrastructures tals com carreteres, depuradores, etc.. Al cap i a la fi una pèrdua de qualitat de vida dels habitants de la nostra illa. Aquest nou model turístic i territorial constitueix un exemple d'insostenibilitat que implica una degradació dels nostres recursos naturals.

La moratòria turística i urbanística era més necessari i urgent que mai. A continuació s'exposen tot una sèrie de fets que posen de manifest la crítica situació i deixen entreveure un futur dramàtic si no se prenen determinades mesures urgents.

Aquests eren :

· el planejament urbanístic que arriba als 4.000.000 d'habitants
· 40 projectes en tràmit que totalitzen 40.000 places residencials
· 50.000 cases existents al sòl rústic a un ritme de 2.000 més cada any
· les parcel·lacions urbanístiques de forma creixent afecten al sòl rústic i espais naturals
· Prest hi podria haver 20 camps de golf a Mallorca
· les places turístiques augment espectacularment
· la normativa turística vigent és insuficient
· El nombre de turistes augmenta un 8% en un any a Mallorca

Tot això, és a dir, els creixents costos ecològics, econòmics i socials d'aquest nou boom turístic, exigien una actuació de les Administració i dels ciutadans, ràpida i urgent,

A més d'actuacions urgents, és necessari trobar alternatives a un model turístic esgotat. Per això cal una reestructuració de la nostra economia que tengui com a eixos bàsics la contenció del turisme, el redimesionant-lo a la baixa, i congelant la construcció de nous habitatges.

Per a assolir aquest objectiu són necessaris actuacions dins el camp de l'urbanisme i l'ordenació del territori, dins la política turística, a la planificació sectorial (carreteres, energia, aigua, residus…..), inversions públiques, fiscalitat, etc.

Aquesta situació ens va abocar a convocar una gran manifestació amb el lema "No més urbanitzacions. Aturem la destrucció de Mallorca"

2.- Després de la manifestació se produeixen canvis importants

L'èxit de la manifestació fou decisiu per l'adopció amb posterioritat i per part de distintes administracions, de tot un seguit de mesures de restricció urbanística, especialment a Mallorca. Aquestes mesures tot i esser insuficients, han contribuït a preservar certs territoris de processos de parcel·lació, urbanització i edificació.

Ens referim a:

· La Moratòria del Consell de Mallorca

· novembre de 1998: el Consell Insular de Mallorca suspèn la vigència de nombrosos sectors de sòl urbanitzable a 15 municipis de l'illa.

· octubre de 1999: el Ple de Consell Insular aprova definitivament les Normes Subsidiàries i Complementàries de 77 sectors de sòl urbanitzable de Mallorca i els converteix en sòl rústic.

· Les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT)

· abril de 1999, el Parlament Balears aprova definitivament la Llei de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears. Entre d'altres mesures insisteix en la desclassificació de sòl urbanitzable i estableix una protecció parcial del litoral.

· La Llei de Mesures cautelars i d'emergència relatives a l'ordenació del territori i l'urbanisme

· Al mes d'octubre de 1999, el Parlament aprova aquesta llei que modifica les DOT, la Llei d'Espais Naturals i la Llei del Sòl Rústic, en el sentit de fer més restrictiva la parcel·lació i l'edificació dins del sòl rústic i els espais naturals

3.- L'actual situació ambiental i turística és molt preocupant

Tot i que aquestes mesures han contribuït a refredar una mica el fort creixement urbanístic, la realitat és que el desenvolupament turístic i residencial segueix essent exagerat tant el del nombre de turistes que ens visiten, com de creació de noves places turístiques i residencials.

Tot plegat està provocant una situació insostenible que afecta negativament la qualitat de vida i a la conservació dels recursos naturals

Alguns d'aquests fets serien:

· L'increment espectacular del consum d'energia elèctrica: un 10 % en relació al mateix període de l'any passat. Això està provocant l'increment constant de la potència elèctrica instal·lant nous grups a Es Murterar, Son Reus, Aeroport,…i per tant un increment de la contaminació atmosfèrica.

· Un augment de les matriculacions dels cotxes que supera el 20 % al darrer any, i que provoca saturació a les carreteres, pobles i ciutats amb els inconvenients i molèsties a tots els ciutadans. A mig termini constitueix una de les excuses per fer autopistes

· Un creixement del consum d'aigua que assoleix el 7 % .Això està provocant problemes de subministrament d'aigua potable a alguns pobles, la salinització d'aqüífers, i la construcció de plantes dessaladores que suposen un gran consum energètic

· Un augment del 12 % del nombre de passatgers que arriben a l'aeroport de Son Sant Joan. La densitat de població que assoleix Mallorca ja no només a l'Agost sinó durant 7 mesos a l'any és insostenible

· La producció de Residus assoleix uns fites històriques, amb un creixement del 8 % en relació a l'any anterior, que està provocant la acumulació de Son Reus de fems.

· Les infrastructures se troben saturades (depuradores, carreteres, platges, serveis diversos..)…….Moltes d'elles en el mes de maig se trobaven als nivells que anys anterior estaven a mitjan Agost.

· …………………..

4.- Els temes pendents i els reptes de futur

L'increment de la capacitat d'allotjament turístic de la nostra illa (hotels, apartaments i segones residències), juntament amb la gran capacitat de l'aeroport de Palma i la grans possibilitats de creixement que permet el planejament urbanístic configura un panorama molt preocupant que està causant una situació absolutament insostenible que s'ha canviar.

Aquests són els problemes que haurà d'abordar ràpidament i amb valentia el nou Govern.

Per això, el GOB planteja que amb la màxima urgència s'abordi els següents temes:

· Es necessari una reforma de les DOT per reduir el sòl urbà

L'aprovació, durant la passada legislatura de les Directrius d'Ordenació Territorial va significar una reducció de 4.500 hectàrees de sòl urbanitzable. En termes de població se va passar d'una capacitat d'habitació de 4.000.000 a 3.700.000 habitants. Se tractava d'una mesura absolutament insuficient per a abordar la greu problemàtica de saturació turística i urbanística.

Recentment les nou Govern ha impulsat i el Parlament ha aprovat, una llei de mesures urbanístiques d'emergència que redueix considerablement les possibilitats edificatòries de les zones protegides i de les àrees rurals.

Tot i això el planejament urbanístic vigent a les Balears permet uns sostres de població absolutament exagerats que cal reduir d'una forma contundent. I es precisament dins del sòl classificat com a urbà, on se troba les més grans possibilitats de creixement urbanístic, al cap i a la fi de construcció d'hotels, d'apartaments i de xalets.

Per aquest motiu, el GOB insta una vegada més al nou Govern de les Illes Balears a impulsar una reforma de les Directrius d'Ordenació Territorial a fi de reduir la superfície i la capacitat de població del sòl urbà.

· S'han de desclassificar nous urbanitzables: Es Canons, Alcanada, Can Porquer, Son Espanyol…..

Malgrat que la nova llei de mesures cautelars elimina la possibilitat de construir algunes urbanitzacions (camp de polo de Campos, urbanització als voltants del Port de Ciutadella), la realitat és que caramull de projectes urbanístics segueixen amenaçant determinats espais naturals, alguns d'ells al litoral.

Són els casos d'Es Canons (Artà), amenaçat per un complex turístic de 2.000 habitants, Alcanada (Alcúdia) on se pretén edificar un hotel. Son Espanyol (Palma) on encara sobreviu el parc bit, Tuent (Escorca) amenaçat per un hotel, Muleta (Sóller) on una companyia alemanya pretén construir una urbanització.

Es imprescindible que el nou Govern modifiqui les DOT o la LEN a fi d'evitar la posada en marxa d'aquests complexos urbanístics i turístics.

· Es imprescindible reduir el nombre de turistes que ens visiten

Aquests darrers anys, i coincidint amb l'augment de la capacitat de transport del nou aeroport, el nombre de turistes que ens visiten creix de forma alarmant, de l'ordre d'un 6 % cada any. Estam parlant de 400.000 turistes més cada any a Mallorca, la qual cosa està tenint repercussions molt negatives tant en la qualitat dels serveis turístics com en la qualitat ambiental.

La necessitat de reduir el nombre de visitants és absolutament imprescindible. El colapsament de les infrastructures. equipaments, esgotament de recursos, pèrdua de qualitat ambiental i de vida… han d'esser motius més que suficients per abordar la necessària limitació al creixement del nombre de turistes.