Nota Informativa
7 de desembre de 1999

Costa de Calvià, Costa de ciment

L'activitat immobiliària a Calvià es troba absolutament desbocada

Les mesures que ha emprès l'Ajuntament són totalment insuficients

Fa un mes i mig, la batlesa de Calvià posava la primera pedra d'un nou hotel a primera línia de la mar, concretament a Punta Prima. Un nou espai costaner tornava caure sota el ciment, a un municipi que si alguna cosa té de sobres són hotels, al cap i a la fi ciment i més ciment.

Però aquest hotel no era una actuació aïllada a un municipi exemplar. Era una malifeta més al litoral més destrossat de Mallorca. Calvià està assolint fites inimaginables de construcció i destrucció i no adjudicables únicament al passat.

L'Agenda Local 21, sens dubte un document trascendent i rellevant, està perdent la seva eficàcia davant el desbocat creixement turístic i residencial que pateix el municipi. Un Agenda Local 21 que en definitiva està posant de manifest la incoherència d'un discurs que contrasta amb una realitat clara.

El creixement recent i actual

Aquest creixement immobiliari està centrat tant a vorera de mar, com a la segona línia del litoral, tant a zones muntanyoses com a indrets d'interior del municipi calvianer.

Es tracta d'hotels, apartaments, habitatges unifamilirars i plurifamiliars, és a dir tot tipus d'oferta turística i residencial.

A continuació s'esmenten alguns de les zones on els darrers anys o actualment se produeix el creixement urbanístic més important:

· Vorera de mar: Punta Prima, Se Penyes Roges, Punta Negra, Cala Aixada, Illetes

· Segona línia: El Toro, Son Caliu, Bendinat, Puig de sa Sírvia, Puig des Revell,

· Interior: Puig de sa Morisca, interior del golf de Santa Ponça

· Muntanya: Son Font, Costa d'en Blanes

Un política insostenible

L'actual model turístic i econòmic que Calvià manté és absolutament insostenible. I quan parlam d'insostenibilitat del model ens referim a tot un seguit d'aspectes, concretament:

· al propi model per saturació de places turístiques
· al model econòmic per la degradació del producte
· al consum exagerat de territori
· a la constant destrucció el paisatge
· al consum brutal d'aigua potable
· al creixement constant del consum energètic
· a l'increment espectacular en la producció de residus
· a la saturació de les carreteres

Exemples d'aquesta situació

Avui, amb aquesta visita, hem volgut posar de manifest alguns exemples d'aquest creixement turístic i urbanístic desbocat. El Toro-Punta Prima, Puig de sa Sírvia i Costa d'en Blanes evidencien aquest model, més propi dels anys 60 i 70 que de finals de segle. Un model que hauria de quedar extingit per a sempre.

Calvià ha d'aturar dràsticament el seu creixement

Una vegada més el GOB demana a la batlesa de Calvià, Margarita Nájera, una actuació clara i contundent per aturar el creixement turístic i urbanístic del seu municipi. Cal recordar que dins del sòl urbà del municipi s'hi poden construir més de 40.000 places turístiques i residencials, que s'han d'afegir a les 140.000 que ja té Calvià.

L'actual política que impulsa l'equip socialista de Calvià contradiu els principis i objectius de l'Agenda Local 21, així com la pròpia política urbanística del pacte de progrés, que aquests anys han apostat, per posar fi al creixement urbanístic.

· S'adjunten propostes que als darrers anys hem fet arribar en distintes ocasions a l'equip de Govern, especialment pel que fa a la darrera revisió del PGOU
Propostes sobre Calvià: Creixement zero

Al llarg del 99, el GOB ha remès, en distintes ocasions, tant a l'Ajuntament de Calvià, com als mitjans de comunicació, un seguit de propostes relatives a la situació urbanística del terme municipal en propostes concretes a desenvolupar, ja sigui en motiu de les informacions públiques del Pla General d'Ordenació Urbana, ja sigui en motiu de les eleccions municipals, etc.. Vet aquí un resum d'aquestes propostes

A) No s'hauria de permetre l'edificació de cap nou tram costaner

Calvià té gran part del seu litoral edificat per construccions turístiques i residencials que han alterat de forma notable la seva fesomia i les seves condicions naturals. Sens dubte la imatge del municipi és aquella que se veu una costa totalment urbanitzada, mitjançant grans edificis hotelers.

Per això, creim que els darrers reductes de litoral poc alterats que conserva el municipi haurien de ser objecte de protecció estricta, maldament siguin sol urbà.

La primera línia del litoral del sòl urbà calvianer que encara no s'ha edificat s'ha de preservar estrictament, creant un continu d'espai lliure públic - zona verda..

B) Molts dels Sòl Urbans del PGOU no estan justificats

Des del nostre punt de vista alguns dels sòls urbans classificats per l'actual Pla General (i fins i tot per l'anterior) no estan justificats ni pel seu grau de consolidació i pels serveis existents. Són els casos de UPT 4, Punta Negra, Son Font, una part d'El Toro, etc..

En el cas de Son Font no té sentit la seva classificació com a sòl urbà i no s'hi hauria de permetre noves edificacions

C) S'haurien de reduir la capacitat de població d'alguns sòls urbans

Una part dels sòls urbans provinents de l'anterior PGOU podrien veure reduït la seva extensió, o si més no , podrien veure modificada la seva qualificació.

D'altres podríem veure reduïts els seus índex d'intensitat d'usos. Hi ha determinats sòls urbans que tenen un grau d'ocupació baix o parcialment baix. Són els casos de Portals Vells, Sol de Mallorca/Cala Vinyes, Puig de sa Sírvi, El Toro i una part de la Costa d'en Blanes, cala Fornells…. Un estudi acurat podria perfectament retallar aquests sòls urbans o com a mínim esser objecte d'una requalificació a fi de llevar-li edificabilitat, la seva capacitat de població i alhora incrementar les zones verdes.

Quant als terrenys de l'antic Salobrar de Magaluf (Sa Marina), un estudi acurat hauria de provocar una reclassificació o una requalificació del seu àmbit actual. Pensam que s'hauria de plantejar la recuperació de la zona humida i així com dedicar-la a zona verda.

Per últim se proposa que tota la primera línia que no s'ha edificat se requalifiqui a fi de impedir noves construccions.

D) El Sòl Rústic ha d'incrementar la seva protecció

Tot i alguns millores en relació a l'anterior proposta exposada públicament, seguim manifestant algunes discrepàncies amb les propostes del PGOU.

En termes generals consideram que s'ha de restringir molt més l'edificació, especialment a terrenys situats a zones naturals i a prop del litoral i s'han d'impedir les parcel·lacions. Per això és necessari el congelament parcel·lari a tot el sòl rústic, la prohibició genèrica de nous camps de golf a les àrees rurals

Igualment se proposa incrementar de la zona del Cap de Cala Figuera, així com la creació de zones de reserves marines

E) No a nous equipaments i instal·lacions turístiques

El PGOU proposa nous usos turístics a alguns sòls urbans i a determinades zones del municipi tals com Peguera Oest, Salobrar de Magaluf, El Toro,… Des del nostre punt de vista, Calvià té una saturació turística que fa que destinar nous terrenys a usos turístics ens sembli un error.

La política turística de l'Ajuntament de Calvià i del PGOU hauria de basar-se en la reducció de places.