Nota informativa
2 de febrer de 2000
2 de febrer, dia mundial de
les zones humides
Les zones humides de Mallorca necessiten un pla que les protegeixi
Maristany, una zona humida importantíssima i sense cap
tipus de protecció
Avui se compleixen 29 anys de la firma de la Convenció sobre les Zones Humides, a la ciutat iranesa de Ramsar. Aquest tractat internacional compromet als països signants, entre ells el nostre, a garantir la conservació de les zones humides més importants del seu territori. Espanya compta amb una bona llista de llocs inclosos en aquest tractat, entre ells S'Albufera de Mallorca.
Les zones humides tenen una importància ecològica de primer ordre, essent ecosistemes altament productius i amb una diversitat biològica altíssima. Però, per desgràcia, les zones humides són sistemes naturals molt amenaçats, especialment dins l'àmbit de la Mediterrània. Moltes d'elles han sofert processos de dessecació per aprofitar-les agrícolament; altres han estat afectades greument per processos urbanístics o construcció d'infrastructures, i pràcticament totes pateixen problemes de conservació que posen en perill la seva existència o com a mínim condicionen de forma substancial el desenvolupament del seu potencial ecològic. Per això la conservació d'aquestes zones és en aquests moments una prioritat a nivell mundial.
Aprofitant l'aniversari d'aquest importantíssim tractat internacional, el GOB presenta una anàlisi de la situació de les diferents zones humides de Mallorca. És aquest:
S'Albufera
Protecció legal: Parc Natural. Àrea Natural d'Especial
Interès. Zona d'Especial Protecció per a les Aus
Amenaces: Abocament d'aigues residuals, adobs químics
i pesticides, eutrofització, dessecació d'àrees
palustres, salinització de les aigües, problemes de
conservació d'espècies vegetals, ús turístic
excessiu, construcció d'edificacions a la perifèria,
destrucció de la barra dunar per processos urbanístics
i ús recreatiu excessiu, incendis, efectes no avaluats
d'una central tèrmica a la vora.
Es Salobrar
Protecció legal: Àrea Natural d'Especial Interès,
Zona d'Especial Protecció per a les Aus
Amenaces: Notable sobreexplotació de l'aquïfer. Asfaltat
de pistes i construcció d'aparcaments en l'interior de
la zona protegida, que han provocat alteracions en la cobertura
vegetal i han massificat l'accés a la platja. Pressió
recreativa especialment intensa a la platja i les dunes, posant
en perill la conservació de la vegetació psamòfila
i l'estabilitat del front dunar. Circulació de vehicles
tot-terreny per l'interior de zones d'altíssim valor ecològic.
Construcció de noves edificacions que afecta l'entorn.
L'Albufereta
Protecció legal: Àrea Natural d'Especial Interès
Amenaces: pressió cinegètica abusiva. Incendi de
la vegetació per a facilitar la caça. Dragats i
moviments de terres. Ús recreatiu desorganitzat de l'entorn,
amb efectes negatius sobre la vegetació i la fauna. Destrucció
de la barra dunar per la carretera que discorre a sobre, les urbanitzacions
i el trànsit de persones i animals. Deteriorament perimetral
per construcció d'edificacions.
Estanys de Ses Gambes i d'Es Tamarells
Protecció legal: Àrea Natural d'Especial Interès
Amenaces: Son sens dubte les zones humides més ben conservades
i amb menor problemàtica conservacionista. La caça
d'aus aquàtiques és avui l'únic aprofitament
conflictiu en aquestes zones.
Son Bauló, Son Real, Na Borges, Canyamel, Cala Magraner,
S'Amarador i Ses Fonts de N'Alis
Protecció legal: Àrea Natural d'Especial Interès.
Les dues darreres formen part del Parc Natural de Mondragó,
i foren declarades Zona d'Especial protecció per a les
Aus.
Amenaces: Zones humides altament amenaçades. La majoria
presenta problemes de colmatació, processos urbanístics,
aports d'aigües residuals, eutrofització, ruderalització
de les comunitats botàniques més importants, desaparició
d'espècies, pressió recreativa intensa, abocament
de residus sòlids, caça abusiva, destrucció
de les barres dunars, encimentació dels marges, etc.
Altres petites zones humides: Maristany, Sa Porrassa, La Gola,
Cala Llonga, Cala Murada.
Protecció legal: Inexistent
Amenaces: el seu perill de desaparició és imminent
o presenten una situació altament degradada i pràcticament
irrecuperable. Tenen greus problemes de colmatació, processos
urbanístics, aports d'aigües residuals, abocament
de residus sòlids, etc.
Zones humides desaparegudes o pràcticament desaparegudes:
Prat de Sant Jordi, S'Illot, Porto Cristo, Santa Ponça,
Cala Llombards, Cala Santanyí, Porto Petro.
Aquestes zones humides s'han perdut per sempre.
Com veim la situació de les zones humides de Mallorca
no és ni de molt la desitjable, i gairebé totes
(protegides i no protegides legalment) sofreixen problemes de
conservació que causen una important pèrdua de la
seva qualitat ecològica i que poden fins i tot arribar
a fer-les desaparèixer.
Si volem evitar la degradació i fins i tot la desaparició
de noves zones humides, cal posar en marxa les iniciatives de
conservació que siguin necessàries. Algunes d'elles
són:
Þ Gestionar adequadament els espais naturals que ja compten
amb figures de protecció legal adequades. En aquest sentit,
cal millorar la gestió de S'Albufera, donant més
pes a la vessant conservacionista i regulant millor l'ús
públic.
Þ Declarar com a reserves naturals o parcs naturals les
dues grans zones humides que encara no tenen protecció
conservacionista: Es Salobrar i L'Albufereta. La llei d'espais
naturals fixa el compromís de fer-ho.
Þ Declarar com a reserves naturals aquelles zones humides
que presenten encara bones condicions ecològiques i un
important grau de naturalitat: Son Real, Na Borges i Cala Magraner.
Þ Restaurar i compatibilitzar l'ús públic
i la conservació de les zones humides urbanitzades o altament
degradades, promocionant el seu ús divulgatiu (Canyamel,
Son Bauló , Cala Murada, etc.) i declararant ANEI aquelles
que no ho siguin i tenguin valors per esser-ho (Maristany).
Maristany, la més important zona humida de Mallorca que encara no té cap tipus de protecció
Aquesta zona humida, juntament amb l'Albufereta, els llacs Menor i Esperança i s'Albufera constituí en el seu moment una gran zona humida que s'estenia per tota la zona nord de la Badia d'Alcúdia.
Actualment aquesta zona ocupa un àrea aproximada de 65 hectàrees, si bé bona part de la seva superfície està afectada per abocaments d'enderrocs que han fet minvar la superfície ocupada per la llacuna i la maresma.
A pesar dels importants impactes ambientals que pateix (abocament d'enderrocs, construcció de vivendes, proximitat de l'Hidropark i de diversos hotels,...), aquesta zona humida conserva encara bones qualitats ambientals: la qualitat de les aigües és elevada i la flora i fauna presents tenen un notable interès.
A Maristany se localitzen diferents hàbitats aquàtics d'aigua dolça i salabrosa, en els quals se desenvolupen comunitats biològiques altament importants, com el bosquet de tamarells (Tamarix boveana i Tamarix canariensis) que ocupa bona part de la zona i que és un dels més ben conservats de Mallorca. Entre les espècies de fauna destaquen les aus que utilitzen la zona per a criar o per alimentar-se, i entre les quals se poden citar elles l'agró blanc, l'avissador, el soterí, la juia, la corpetassa i fins i tot l'àguila paixatera, que pesca habitualment a la llacuna.
És imprescindible la seva inclusió dins la LEN
Aquesta és la més important zona humida que encara no compta amb cap tipus de protecció. Gairebé totes les altres zones humides no urbanitzades són domini públic marítimo-terrestre o ANEI. Les grans excepcions són el Prat de Ses Fontanelles (Palma), la Marina de Magalluf (Calvià) i Maristany (Alcúdia), aquesta darrera la més extensa.
La restauració i conservació d'aquesta important zona humida hauria de passar per la prèvia declaració d'ANEI, modificant la Llei d'Espais Naturals. Pròximament el GOB plantejarà la modificació d'aquesta llei per incloure aquest i altres espais.