Nota Informativa
10/05/00
La conservació de la
naturalesa és una responsabilitat de les administracions
públiques, amb independència de la titularitat pública
o privada del territori
LA POSICIÓ D'UM EN RELACIÓ ALS PARCS ÉS INCORRECTA
I ANTIQUADA
La llei 4/1989, de conservació de la naturalesa i de la flora i fauna silvestres assenyala al seu article 2 que "Las Administraciones Públicas, en el ámbito de sus competencias, velarán por el mantenimiento y conservación de los recursos naturales existentes en todo el territorio nacional, con independencia de su titularidad o régimen jurídico, atendiendo a su ordenado aprovechamiento y a la restauración de sus recursos renovables."
És evident que la conservació dels recursos naturals no pot restringir-se a les àrees de titularitat pública, ja que ben sovint les àrees de major interès ecològic se troben dins propietats privades. Aquest compromís no s'ha d'entendre com la suplantació en la responsabilitat de la gestió, que, evidentment, dins les propietats privades ha d'estar en mans dels seus propietaris.
La concepció en la qual l'administració gestiona a tots els nivells està completament desfasada. Avui en dia el paper de l'administració dins les propietats privades dels espais naturals protegits consisteix, en general, en donar suport a les activitats tradicionals que han possibilitat la conservació del patrimoni natural i etnològic, i que en aquests moments estan en clara regressió degut al canvi de model econòmic.
La gestió conservacionista en finques públiques i privades situades dins espais naturals segueix estratègies ben diferents. A les primeres se pot donar un paper més important a l'ús públic, mentre a les segones el que interessa és ajudar als propietaris a que segueixin gestionant d'una forma sostenible.
Per això consideram equivocat el punt de vista d'UM, ja que les prioritats en quant a protecció d'espais naturals no poden establir-se en funció de la titularitat de les terres sinó que han de respondre a les necessitats reals de conservació (tal i com remarca la llei).
El GOB lamenta que des d'UM se tengui una visió lesiva dels parcs enfront de la propietat privada, ja que és més aviat tot el contrari. Avui en dia, frustrades les expectatives edificatòries a les finques situades dins ANEI, la inclusió dins un espai natural protegit és la via més clara per aconseguir finançament que ajudi al manteniment de les finques privades.