Nota Informativa
16 de maig de 2000
Mentre ara parlen de que no hi ha d'haver parcs dins propietats privades, quan ells governaven crearen parcs dins finques privades
El GOB denuncia el doble llenguatge del Ministre Matas i del PP en relació als parcs
La poca credibilitat dels polítics de vegades està ben justificada i gairebé sempre guanyada a pols. En el tema de la protecció de les Muntanyes d'Artà i de la Serra de Tramuntana, l'actitud i l'argumentació del Partit Popular i del ministre Matas constitueix un exemple de contradicció i de doble llenguatge.
Ahir mateix el Ministre de
Medi Ambient i President del Partit Popular de Balears, Jaume
Matas, assenyalava amb claredat la seva oposició a la declaració
de parcs naturals sobres finques privades. Setmanes abans el
president del PP de Mallorca, Jaume Font, posava de manifest que
la declaració del parc natural de la Serra, incloent-hi
finques privades era, per una banda innecessari i per altra i
"atac directe als drets legítims del propietaris",
… "una confiscació" …i "substituir
la capacitat dels propietaris de decidir sobre allò que
és seu, per una submissió a la voluntat arbitrària
d'uns funcionaris, que podran fer i desfer a fora casa sense gairebé
cap entrebanc legal".
Difícilment se pot entrar en tanta contradicció: resulta que el Govern del Partit Popular al llarg dels anys 1992 i 1995 va declarar parcs naturals tota una sèrie d'espais de propietat privada i no recordam que això repugnàs ni al Sr. Matats, ni al Sr. Font o ni al seu partit. L'any 1992 el Govern del PP va declarar Mondragó parc natural, bàsicament damunt finques privades (en un 90 %). Posteriorment l'any 1995 va esser es Grau de Menorca que fou declarat parc natural majoritàriament també damunt propietat privada. Quina diferència hi havia entre abans i ara? Abans el PP governava i ara s'està a l'oposició.
Sembla que avui el debat polític permet aquests canvis de plantejaments, canvis de posicionaments, contradictoris, dobles llenguatges i deslleialtats com aquestes.
Un partit seriós com el PP no ha de caure amb aquestes contradiccions ni molt manco amb apuntar-se a campanyes suïcides. El ministre de Medi Ambient està fent un flac favor a la conservació de la naturalesa, ja que empra arguments no només que li poden rebotar en contra, sinó que entren en contradicció amb la política de protecció d'espais naturals que a Madrid a duit a terme la UCD, el PSOE i el PP.
El futur parc natural de la Serra de Tramuntana o de les muntanyes d'Artà són l'eina adequada per conservar un territori que durant anys pagesos i propietaris ho han fet de forma adequada i sense cap suport. És el moment que l'Administració se banyi per donar suport -tècnic, econòmic i humà- a aquesta gestió. Es precisament la propietat privada qui més necessitat la declaració de parc, així com modernament s'entén la conservació d'espais naturals.