Nota informativa
23/05/00

EL GOB EDITA MATERIAL INFORMATIU A FAVOR DEL PARC D'ARTÀ
5.000 fulls informatius se començaran a repartir aquesta setmana

El GOB ha editat un full informatiu sobre el PORN de la península d'Artà i sobre la possible declaració d'un o més espais protegits en aquesta zona. En el text s'ofereixen uns antecedents sobre el tema, se desmenteixen els principals arguments en contra de la declaració de nous parcs naturals i s'exposen una sèrie d'arguments a favor de la conser-vació com a eina per evitar la degradació ambiental, econòmica i social dels espais natu-rals.

Els opositors a la protecció han escampat tota casta de mentides entre els ciuta-dans, falsedats que han generat un clima alarmista davant el que pugui suposar la decla-ració d'un parc natural o altra figura a determinades zones de l'àrea afectada pel PORN. Les qüestions que han generat més agitació són desmentides o puntualitzades en el fullet: expropiació, tempteig i retracte, edificació, activitats agrícoles, caça i pesca, accés públic.

Des del GOB se dóna suport als ajuntaments que recolzen el projecte (Artà, Cap-depera i Son Servera) en la seva voluntat d'aconseguir la conservació dels espais naturals per la via més adequada, que és la redacció d'un PORN, l'aplicació de les figures de pro-tecció que d'ell se'n derivin i la dotació d'uns mitjans humans i econòmics que facin possi-ble la conservació.

Davant la manca de claretat en les pretensions del Govern sobre el futur dels es-pais naturals de la península de Llevant, el GOB inicia una campanya informativa que co-mença amb l'edició i distribució de material imprès i la creació d'una plataforma d'entitats que demanden protecció per a les serres de Llevant i Tramuntana.

Aquest material se començarà a repartir aquesta setmana als pobles de la penín-sula d'Artà.

Per la millora ambiental, social i econòmica del nostre municipi
PARC, NATURALMENT

La península d'Artà conté un dels conjunts naturals més importants de Mallorca. Aquesta riquesa motivà la declaració dins aquest àmbit de 12 Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) que protegeixen la zona urbanísticament.
Però la prohibició d'edificar no és garantia de conservació. L'abandonament de l'activitat agrícola i ramadera, el deteriorament del patrimoni arquitectònic, la manca de gestió de les masses forestals, etc. posen en perill la conservació a llarg termini d'aquestes àrees naturals. Per afrontar aquest problema, a petició de diferents ajuntaments el Govern ha encarregat a la Universitat de les Illes Balears un Pla d'Orde-nació de Recursos Naturals (PORN) que identificarà les zones de més valor natural i proposarà mesures de protecció que poden incloure la declaració d'algun o alguns espais naturals protegits (parc natural, reserva natural, etc.).
La possibilitat que aquesta protecció entri en conflicte amb determinats interessos, bàsicament im-mobiliaris, ha generat una forta campanya d'oposició al PORN en la qual, a més d'escampar mentides i bar-baritats increïbles, fins i tot s'ha arribat a atemptar contra les institucions democràtiques (ocupant un ajunta-ment, insultant a regidors, obligant a suspendre un plenari municipal i agredint a un batle).
És ben hora de reconduir el tema, possibilitant que els ciutadans accedeixin a una informació veraç i puguin així decidir amb suficients elements de judici sobre si volen o no que se conservin adequadament els espais naturals del nostre municipi, i de quina manera.

Algunes mentides sobre els parcs naturals

Són moltes les mentides i barbaritats que s'han escampat pel poble sobre els efectes que tendria la declaració d'un parc natural. Per rebatre'n algunes, podem argumentar que quan se diu que…

… als parcs naturals el Govern expropia les finques, AIXÒ ÉS FALS.

Fa més de 10 anys que hi ha parcs naturals a Mallorca. Més de 500 propietaris tenen finques dins parcs naturals a les Balears. MAI S'HA EXPROPIAT RES A NINGÚ PER FER PARCS NATURALS A LES BALEARS.
L'expropiació és una figura que només és aplicable en casos d'extrema necessitat (per exemple construir una infrastructura que no pot estar enlloc més, com una carretera). La seva aplicació en el cas dels espais naturals protegits no té sentit, i per això mai s'ha aplicat.

… als parcs naturals només se pot vendre al Govern, AIXÒ ÉS FALS.

Durant aquests 10 anys s'han venut i comprat finques dins parcs naturals, i EL GOVERN NO HA E-XERCIT MAI EL DRET AL TEMPTEIG I RETRACTE PER A COMPRAR DINS ESPAIS PROTEGITS.
Quan al Govern li interessa comprar finques estableix concursos públics, o per a casos concrets ne-gocia directament amb la propietat (el cas d'Aubarca i es Verger és un exemple ben recent). Així ha estat sempre i així ha de seguir essent. De totes formes, des de la Conselleria de Medi Ambient ja s'ha manifestat públicament que, per a tranquilitzar els propietaris, en els nous parcs que se declarin se renunciarà explíci-tament al tempteig i retracte.

… als parcs naturals no se pot edificar ni reformar les cases, AIXÒ ÉS FALS.

No hi ha cap parc a les Balears que tengui limitacions urbanístiques que vagin per damunt les que ja marca la Llei d'Espais Naturals. Ens aquests moments les ANEI són inedificables, pel que és impossible que el parc limiti l'edificació encara més. Quant a LES REFORMES D'HABITATGES I A LES CONSTRUCCIONS AGRÍCOLES NO ESTAN PROHIBIDES ALS PARCS DE BALEARS. A Mondragó, per exemple, durant a-quest anys s'han edificat diversos magatzems agrícoles i casetes d'eines.
Les limitacions urbanístiques dins un parc han de venir fixades per la normativa urbanística (Normes Subsidiàries, Llei d'Espais Naturals) i no per la normativa de conservació del parc.

… als parcs naturals no se pot conrear la terra ni pasturar el bestiar, AI-XÒ ÉS FALS.

LES ACTIVITATS AGRÍCOLES TRADICIONALS PREEXISTENTS NO S'HAN LIMITAT EN CAP DELS PARCS DE LES BALEARS. Aquestes activitats no només no estan prohibides, sinó que han de ser la base de la conservació dels espais naturals. Precisament gràcies als parcs naturals se poden seguir fent algunes activitats tradicionals que d'altra manera no se farien, ja que no tenen suficient rendibilitat econòmi-ca.

… als parcs naturals no se pot caçar ni pescar, AIXÒ ÉS FALS.

La caça, la pesca i altres activitats recol·lectores poden tenir cabuda perfectament dins un parc natu-ral, amb les regulacions que siguin necessàries. A MONDRAGÓ, PER EXEMPLE, TOT EL PARC ESTÀ DINS EL VEDAT DE LA SOCIETAT DE CAÇADORS DE SANTANYÍ, igual que abans de declarar-se el parc. Quant a la pesca, NO HI HA CAP PARC NATURAL NI RESERVA MARINA A LES BALEARS ON LA PESCA ESTIGUI PROHIBIDA.

… als parcs naturals tothom pot entrar per tot, AIXÒ ÉS FALS.

Dins un parc natural ningú pot entrar dins uns terrenys privats sense autorització o consentiment del propietari (igual que en terrenys que no són parc). NO HI HA CAP PARC NATURAL QUE AUTORITZI L'ENTRADA DE GENT A FINQUES ON EL PROPIETARI NO HO VULGUI. L'accés de persones no autorit-zades a finques privades està molt més controlat dins un parc natural, ja que hi ha molta més vigilància.

Per què un parc?

Des del GOB donam tot el nostre suport a l'Ajuntament i al Govern en la seva voluntat d'aconse-guir la conservació dels espais naturals per la via més adequada, que és la redacció d'un PORN, l'aplicació de les figures de protecció que d'ell se'n derivin i la dotació d'uns mitjans humans i econòmics que facin possible la conservació.
La conservació del patrimoni natural, agrícola i arquitectònic de les finques i el manteni-ment de l'activitat de les persones que hi treballen només serà possible a llarg termini si el Go-vern hi inverteix els doblers que siguin necessaris. Els espais naturals han estat marginats econòmi-cament fins ara. El turisme els utilitza (són la cara guapa de Mallorca) però no hi deixa ni un duro. Ja és ben hora que també se beneficiïn de la nostra pròspera economia.
La protecció urbanística que ja tenen els espais naturals no és suficient per aturar l'abandona-ment de l'activitat agrícola i ramadera, el deteriorament del patrimoni arquitectònic (marges, cases de possessió, etc.) i el deslligam cada vegada més clar entre els espais naturals i la societat. Cal passar a una protecció més activa, cal passar a LA CONSERVACIÓ ENTESA COM LA INICIATIVA CONJUNTA ENTRE ELS PROPIETARIS I L'ADMINISTRACIÓ EN LA QUAL ELS PROPIETARIS GESTIONEN I CONSERVEN I L'ADMINISTRACIÓ DONA SUPORT TÈCNIC I ECONÒMIC. Això és un parc, i no lo que ens volen vendre els que hi estan en contra.
La conservació és la millor eina per a compensar la pèrdua de rendibilitat de les activitats agrícoles i ramaderes, i és el més bon camí cap al progrés econòmic i social al voltant d'aquests espais naturals. No hem de tudar aquesta oportunitat.

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB)