Nota informativa
15 de juny de 2000

El GOB recorda al Govern que el "curt termini" no ha de marcar la política hidràulica

Convé no oblidar les causes profundes de l'actual situació i les solucions a mig i llarg termini

Davant les propostes que s'estan executant i debatent aquestes darreres setmanes sobre els problemes d'aigua i les seves solucions (fonamentades bàsicament amb la instal·lació de plantes dessaladores, ja siguin mòbils ja siguin fixes) el GOB vol manifestar la seva preocupació pel tipus de debat que ens han abocat,

Des del nostre punt de vista el debat s'està centrat únicament en el curt termini, és a dir en resoldre puntualment una presumpta manca puntual d'aigua. Així les grans inversions se concentren en actuacions per a aquest objectiu.

Únicament respondre a la demanda i no incidir en aquesta demanda ens aboca cap a una situació insostenible. Es bàsic cercar les causes d'aquest increment de la demanda, i aportar les solucions ambientalment més interessants i sostenibles a llarg termini.

Les dessaladores: un problema energètic

Quant a la construcció de diverses plantes dessaladores a Balears, el GOB considera que els problemes derivats dels recursos d'aigua s'han d'abordar a partir d'altres mesures que no presentin els efectes secundaris negatius que ofereixen les instal·lacions de potabilització d'aigua del mar.

S'ha de tenir present que la producció d'aigua potable a partir d'aigua de la mar exigeix un consum elèctric molt elevat. La producció d'energia elèctrica, a base de combustible fòssil (gas-oil, fuel, etc.) té greus inconvenients ambientals en forma d'emissions contaminants a l'atmosfera que causen efecte hivernacle, pluja àcida i canvi climàtic. Molt probablement, les sis dessaladores oferides per Jaume Matas a nivell de Balears implicarien la necessitat d'una nova central tèrmica. Evidentment, la gran despesa energètica que implica la dessalació acaba, també, repercutint en el preu de l'aigua final.

Segons el GOB les inversions prioritàries en qüestió d'aigua a les Balears s'haurien de dirigir cap a la gestió eficient, l'estalvi, la promoció de l'agricultura compatible amb el clima, la possibilitat real de reutilització de les aigües depurades i la paralització del creixement urbanístic. Aquests objectius en poden concretar en:

· Millora sistemàtica dels sistemes de depuració de les aigües residuals: Actualment poques depuradores de Mallorca estan autoritzades per la reutilització per rec. Deficiències de dimensió per fer front a la temporada turística, la mescla d'aigües residuals urbanes i industrials, manca de depuració terciària, etc. provoquen que no es pugui aprofitar amb garanties aquest recurs.

· Política agrària que eviti la proliferació de cultius de gran consum d'aigua i reconvertint els sistemes de rec a fi de reduir el consums d'aigua..

· Inventari dels pous existents i control real de les extraccions que s'hi produeixen.

· Revisió del sistema públic de canalitzacions urbanes. Actualment es perd entre un 25% i un 50% de l'aigua que passa per les canonades (les Directrius del Pla Hidrològic es fixaven com a objectiu aconseguir que es perdi "només" el 20%).

· Moratòria en el creixement urbanístic i turístic, tan pel que fa a noves urbanitzacions com a instal·lacions hoteleres, apartaments etc.

· Impedir que els camps de golf reguin amb aigua de pous: actualment un total de 7 dels 15 camps de golf que hi ha a Mallorca reguen amb aigua bona de pous, en comptes de fer-ho amb aigua depurada

· Política d'estalvi: en base a campanyes de sensibilització, comptadors individuals, doble xarxa, política de preus