Nota informativa
05/07/2000

La milana, a punt d'extingir-se a Mallorca
Enguany s'ha comprovat la reproducció de només 3 parelles

Al llarg d'aquesta primavera ell GOB ha continuat fent feina en el seu projecte d'estudi i conservació de la milana (Milvus milvus) a Mallorca. Aquesta campanya s'inicià l'any passat, ja que se sospitava que la població mallorquina de milana podia trobar-se en una situació amenaçada. Els re-sultats de la campanya del 99 foren terribles: només restaven entre 4 i 6 parelles de milana a Mallorca. L'anterior cens, realitzat l'any 1993, avaluà en 20-27 les parelles de milana existents.

Enguany la feina de camp s'ha repetit. Durant 3 mesos els ornitòlegs del GOB han prospectat totes aquelles localitats mallorquines que potenci-alment poden esser habitades per l'espècie, i s'han recercat i localitzat els seus nius.

Els resultats per enguany són igualment preocupants: s'han loca-litzat únicament 6 parelles de les quals només 3 han aconseguit surar polls. Els resultats per a cada una de les parelles són aquests:

El GOB té en marxa diverses iniciatives a fi d'evitar l'extinció d'aquesta espècie a Mallorca. Les més importants són aquestes:

· Localització i seguiment de la població nidificant
· Control d'exemplars a zones clau: dormidors i zones d'alimentació
· Anàlisi de l'ús del territori
· Marcatge i ràdio-seguiment dels exemplars nascuts enguany
· Localització d'exemplars morts i determinació de la causa
· Elaboració d'un pla de xoc contra la mortalitat no natural de l'espècie
· Habilitació d'una zona d'alimentació
· Edició i distribució de material informatiu
· Realització de xerrades divulgatives a escolars
· Reunions amb col·lectius relacionats amb la milana

Aquestes i altres accions són possibles gràcies al suport de diferents agents: govern, ajuntaments, empreses, entitats d'estalvi, socis del GOB, propietaris de finques, …

Una espècie en perill d'extinció a les Balears

La milana (Milvus milvus) és un au rapinyaire de grandària mitjan-cera, caracteritzada pel seu color rogenc, les seves llargues ales marcades amb àrees blanquinoses i sobretot per la seva coa, també llarga i notable-ment forcada. La seva gran superfície alar i la llarga coa li confereixen u-nes bones condicions per al planeig, un tipus de vol energèticament eco-nòmic i que és utilitzat generalment per tots els rapinyaires que, com la milana, s'alimenten bàsicament d'animals morts o malalts.

La seva distribució mundial està retringida a certes àrees europees, petites zones del nord d'Àfrica i algunes illes de l'Atlàntic. A les Balears se troba a Mallorca i Menorca, on nidifica a zones boscoses i se desplaça a àrees obertes per alimentar- se. Durant molts anys va considerar-se com una espècie amenaçada a nivell mundial, però en la darrera dècada les poblacions centre-europees s'han recuperat notablement. No així amb les poblacions del sud i de les illes, que en molts de casos estan a punt de desaparèixer.

Fins a mitjan segle XX fou un aucell ben comú a Mallorca, i els pa-gesos de certa edat el recorden perfectament. Però les darreres dècades la seva població ha disminuït dràsticament a Mallorca, i des de fa uns 20 anys la seva àrea de nidificació se troba reduïda a alguns nuclis de la Serra de Tramuntana.

L'any 1993, un cens efectuat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca situava la població en 20-27 parelles. Set anys després, només en resta la cinquena part.

Factors que amenacen la seva conservació

Són diverses les causes que han portat les milanes fins a aquesta situació tan delicada:

· La caça furtiva ha estat fins fa ben poc una de les principals cau-ses de mortalitat de l'espècie. Afortunadament, cada cop són més els caça-dors conscienciats de la necessitat de conservar la milana i les altres espè-cies protegides.

· L'enverinament pel consum d'esques destinades al control de pre-dadors (moixos, gavines, etc) és probablement la major causa de mortali-tat de la milana en l'actualitat.

· L'electrocució en algunes torres de línies elèctriques que discorren per l'hàbitat de la milana, i que no estan correctament aïllades per evitar la mort de gran aucells, és una de les causes importants de mort no na-tural d'aquest rapinyaire.

· La destrucció o alteració del seu hàbitat (per tales, incendis, urbanitzacions, obertura de camins, trànsit de vehicles o persones) és un dels més greus problemes per a la conservació de l'espècie. Aquests fet és especialment preocupant a Mallorca, ja que la població se concentra per a nidificar en una zona bastant reduïda, i la seva destrucció o alteració po-dria suposar la completa desaparició de la milana a Mallorca.