Nota Informativa
12 de juliol de 2000
En els darrers anys Llucmajor ha superat a Calvià i Marratxí
Llucmajor ja s'ha convertit en el segon municipi de Mallorca pel que fa al creixement turístic i urbanístic
El terme municipal de Llucmajor, el més extens de Mallorca, va tenir, entre els anys 1960 i 70, un desenvolupament turístic i residencial primarenc. Entre 1982 i 1995, en canvi, va experimentar una relativa returada del seu desenvolupament immobiliari, fins que a partir d'aquest darrer any, ha tornat a créixer de forma accelerada, fins al punt de convertir-se en el segon municipi de l'illa pel que fa al volum de construcció.
Efectivament , a l'any 1999 a aquest terme municipal se visaren un 15 % de tot el que se construeix a Mallorca. En concret se visaren quasi 1.000 projectes que significaren prop de 4.000 habitants.
Després de Palma, Llucmajor és el municipi amb més creixement turístic i urbanístic de Mallorca. De fet a l'any 1999 va superar els fortíssims creixements de Calvià (943 projectes) i Marratxí (858).
Un creixement per tot arreu
Aquest espectacular creixement se produeix a gran part del municipi, tant a primera línia, com a segona línia, com a l'interior del municipi, dins el sòl rústic. Els llocs on s'aprecia una activitat immobiliària és gran són les zones de Son Verí Nou, les urbanitzacions de Sa Marina ( Maioris Decima, Sa Torre, Puig de Ros) i Son Antelm.
Aquest increment espectacular de l'edificació residencial i turística se produeix tant per habitatges unifamiliars, com plurifamiliars com fins i tot apartaments i hotels.
Son Antelm, una urbanització al sòl rústic
Un dels llocs que està experimentant un creixement immobilirai exagerat és la possessió de Son Antelm (situat entre S'Arenal i Llucmajor).
Aquí, l'any 1988, se va iniciar la tramitació d'un complex turístic que havia d'incloure un balneari d'aigües termals, un hotel i un camp de golf. Ara el que se construeix és un hotel (de 300 places), 232 apartaments, camp de golf, pistes de tennis, centre comercial, etc.. En total 960 places turístiques enmig d'una zona rústica, que està provocant no només la transformació del paisatge sinó també la salinització de l'aqüífer com a conseqüència d eles fortes extraccions d'aigua.
Sa Marina, no atura de créixer
Als anys 60 o 70 fores les urbanitzacions de Bahia Azul, Bahia Grande, Las Palmeras, El Dorado, Cala Blava, etc les que protagonitzaren el creixement més important. Ara són les zones de Son Verí Nou, Sa Torre, Puig de Ros, Maioris,,,,les que experimenten creixements espectaculars, tant d'habitatges unifamiliars, com plurifamiliars i apartaments.
A tot això hi hem d'afegir que als darrers anys han reviscolat les urbanitzacions de Cala Pi, Es Pas i Vallgornera.
Un planejament que permet doblar població
La revisió del PGOU de Llucmajor fou aprovat l'any passat. A pesar d'esser una aprovació recent, els criteris i solucions són més pròpies dels anys 60 i 70.
De fet, Llucmajor, un municipi que ja arriba als 20.000 habitants i que disposa de places residencials i turístiques construïdes amb capacitat per a 45.000 habitants, podria assolir els 86.000 habitants si s'executa el PGOU aprovat.
Un creixement insostenible
El model turístic i econòmic (en base a augmentar l'oferta residencial) que Llucmajor impulsa és absolutament insostenible, a causa de:
· la saturació de l'oferta
residencial
· el consum exagerat de territori
· les agressions paisatgístiques brutals
· el gran consum d'aigua potable
· el creixement constant del consum energètic
· l'augment de la producció de residus
Llucmajor ha d'aturar
Llucmajor està seguint els aspectes més negatius de Calvià: edificació intensa, ocupació de tot el litoral, destrucció dels costers de pinar per edificacions.
La situació actual
de l'urbanisme llucmajorer és caòtica. És
imprescindible posar fre a aquest creixement i de forma immediata.
En cas contrari estan hipotecant el futur d'aquest municipi.