Nota informativa
18 d'Agost de 2000
El GOB ha presentat les seves al·legacions a la Norma Cautelar del CIM
El GOB demana al CIM que la moratòria sigui més contundent i afecti a nous municipis
Ahir dijous a darrera hora el GOB va presentar les seves al·legacions a la Norma Territorial Cautelar que va aprovar inicialment el Ple del Consell Insular de Mallorca.
Aquestes al·legacions pretenen bàsicament aconseguir que aquesta moratòria sigui més eficient, tant pel que fa als municipis i territoris afectats com a la intensitat de la norma protectora. De fet la norma del CIM és absolutament insuficient per aconseguir els objectius que se proposa, ja que permet massa excepcions i alhora no és prou contundents alhora de proposar mesures de suspensió.
Les al·legacions toquen els següents aspectes:
1.- Incrementar l'àmbit territorial als municipis de l'àrea metropolitana de Palma (Esporles, Bunyola, Santa Maria i Marratxí), a tot el terme de Palma i a determinats indrets de la Serra.
2.- Incrementar els paràmetres mínims del sòl urbà (afegint enllumenat públic i assenyalament d'alineacions i rasants)
3.- Eliminar l'obligació que hagin transcorregut tres anys des de l'aprovació del PGOU o NN.SS. per a poder afectar als sòls urbans i urbanitzables
4.- Eliminar l'excepció dels habitatges unifamiliars
5.- Incloure entre els terrenys a suspendre, els sòls urbanitzables o aptes per urbanitzar
6.- Suspendre l'execució de les declaracions d'interès social no executades
7.- Establir quotes anuals de creixement per municipis
S'adjunta l'al·legació:
A la vista de la informació pública de l'aprovació inicial d'una Norma Territorial Cautelar per la qual s'adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i efectivitat del Pla Territorial Parcial de Mallorca (BOIB núm. 93 ext de 31-07-2000), s'hi presenten les següents
------------------------------------- AL·LEGACIONS -------------------------------------------
0.- Introducció
D'entrada cal parlar que aquesta Norma Territorial Cautelar constitueix una passa clarament positiva en el camí cap a un desenvolupament sostenible. La necessitat d'estabilitzar o fins i tot reduir el creixement turístic i el creixement de la construcció semblen objectius necessaris i imprescindibles per a acostar-nos a aquest model sostenible.
Aquesta Mesura Cautelar constitueix una iniciativa positiva, però alhora absolutament insuficient. Les repercussions que hauria de tenir en la reducció del creixement immobiliari no ho seran tant si no s'aborden determinades reformes en aquesta Norma.
A continuació s'exposen aquelles al·legacions que des del nostre punt de vista milloren substancialment aquesta Norma.
1.- Àmbit Territorial
Des del nostre punt de vista l'àmbit d'aplicació d'aquesta Norma s'ha de centrar en aquells municipis i a aquells indrets que experimenten un creixement urbanístic i d'edificació més gran, i alhora en aquell llocs de notable interès ecològic o paisatgístic on el desenvolupament urbanístic pot tenir conseqüències més greus.
La Norma Cautelar se centra a les zones turístiques relacionades en el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística, a més de determinats indrets dels municipis de la Serra (Banyalbufar, Escorca, Andratx, i Sóller) i un de Palma.
Tot i que és cert que és aquí on se creix d'una forma més intensa, la realitat és que altres municipis experimenten augments molt grans de la construcció. Es per això que proposam:
a) que també s'afecti a municipis
que envolten Palma, com:
· Esporles,
· Bunyola,
· Santa Maria i
· Marratxí, ( aquest és un dels municipis
que creix més de Mallorca)
b) Igualment seria convenient afectar a tot el terme de Palma, maldament no siguin zona POOT, a la vista del gran desenvolupament immobiliari.
c) Pel que fa a la Serra de Tramuntana, proposam la inclusió, a les zones d'aplicació d'aquesta Norma, d'altres sòls urbans, aptes per urbanitzar o urbanitzables, tals com Son Massip (Escorca) Muleta Gran (Sóller)), Cala Carbó (Pollença), Coves Blanques (Pollença), Can Porquer (Pollença), Can Botana (Pollença), Sa Marina de Valldemossa, Sangril·la (Valldemossa), l'Hort de Son Trias (Esporles), Can Borràs (Andratx), Ampliació Peguera (Calvià) i sa Coma (Bunyola), etc
2.- Règim del sòl urbà consolidat
Consideram convenient, especialment a efectes d'unificar criteris i paràmetres amb les Normes Cautelars que han aprovat inicialment el Consell de Menorca i el d'Eivissa i Formentera, afegir altres elements d'urbanització mínims.
En concret proposam afegir als elements
mínim expressats a l'article 2.1, els següents:
· enllumenat públic
· assenyalament d'alineacions i rasants
3.- Règim del sòl urbà sense urbanització consolidada
3.a. Sobre els tres anys de l'aprovació de planejament general
Amb la redacció actual de l'article 3.1.a., els sòls urbans mancats d'urbanització consolidada, no quedaria suspesa aquelles actuacions que se duen a terme a polígons o unitats d'execució que no tenguin projecte d'urbanització aprovat definitivament però que el planejament general del municipi faci menys de tres anys que ha estat aprovat.
A efectes pràctics no se suspendria la urbanització a aquells municipis que han aprovat recentment el seu planejament general, tals com Palma, Calvià, Sóller, Marratxí, Alcúdia, etc.
Seria necessari, per afavorir la eficàcia de la Norma Cautelar, eliminar l'obligació que hagi transcorregut tres anys des de l'aprovació del PGOU o NN.,SS., per que els afecti l'article 3
3.b. sobre l'excepció dels habitatges unifamiliars
La redacció de l'article 3.2. acaba essent confús. La darrera frase de l'article sembla una excepció en la suspensió de les actuacions d'urbanització i edificació quan la urbanització ho és d'habitatges unifamiliars.
Si efectivament és així, consideram un error ja que implicaria que no quedarien paralitzades gran part de les urbanitzacions no consolidades existents a la nostra illa.
Així doncs pensam que s'hauria d'eliminar la darrera frase de l'article 3.2.
4.- S'hauria d'afegir la suspensió del sòl urbanitzable i apte per urbanitzar
A pesar de la suspensió i reclassificació de les 77 urbanitzacions que el Consell de Mallorca va fer entre 1998 i 1999, a pesar igualment de les Directrius d'Ordenació Territorial, malgrat la Llei 9/99 de Mesures d'Emergència en matèria d'urbanisme i a pesar de la recent modificació de la Llei d'espais Naturals per incloure determinats terrenys amenaçats per urbanitzacions (Es Canons, S'Almudaina i Alcanada), la realitat és que encara avui a Mallorca hi ha un excés de sòl urbanitzable i apte per urbanitzar -especialment als municipis costaners- que caldria suspendre.
Aquesta Norma Cautelar se centra especialment en el sòl urbà, que és on lògicament se concentra l'edificació. Emperò seria necessari completar-lo afectant igualment al sòl urbanitzable i al sòl rústic.
Per tant proposam incloure un nou article a la Norma Territorial Cautelar, que afecti al sòl urbanitzable o apte per urbanitzar sense projecte d'urbanització aprovat definitivament, en el sentit de suspendre la tramitació de plans parcials i projectes d'urbanització.
Se tracta, al cap i a la fi, d'evitar no només de contenir el procés d'edificació actual, sinó alhora de consolidar drets d'urbanització i edificació en aquells sectors de sòl urbanització, que amb el temps s'acabaran convertint en sòl urbà.
5.- El Sòl Rústic
Tot i les mesures empreses l'any passat, la realitat és que dins aquest tipus de sòl, s'hi concentra una part important de la construcció residencial i turística. Les seves conseqüències d'aquesta situació són evidents: urbanització del camp, desfiguració paisatgística, pèrdua de capacitat productiva, obertura de vials, extensió de línies elèctriques, contaminació d'aqüífers per aigües residuals, tancaments, etc.
Així doncs és necessari que aquesta Norma abordi qualque tipus de mesura cautelar a fi de reduir la pressió immobiliària sobre el sòl rústic.
Igualment i dins aquest tipus de sòl, és necessari que aquesta Norma suspengui l'execució de les declaracions d'interès general o d'interès social d'ús lucratiu que no tenguin llicència o si la tenen aquesta no s'hagi executada.
6.- Quotes anuals de creixement
La necessitat d'aturar el creixement urbanístic i immobiliari desbocat ha de provocar no només desclassificar terrenys o reduir la intensitat d'usos, sinó igualemnt marcar unes quotes anuals de creixement en fucnió de cada municipi.
No tendrà molt de sentit reduir el sòl edificable, i alhora permetre que aquest s'edificàs en pocs anys.
Per tant és necessari marcar quotes anuals de creixement, controlar al cap a la fi els ritmes de creixement, establint uns màxims anuals de llicències o de places residencials o turístiques.
7.- S'hauria de suspendre la tramitació de llicències per a edificacions turístiques (hoteleres i apartaments)
Tant o més important que d'evitar les excepcions en l'edificació d'habitatges unifamiliars, ho és el fet que se suspengui la tramitació de llicències per a la construcció d'edificacions turístiques, ja siguin hotels, ja siguin apartaments.
Es per això fonamental que la Norma suspengui, de forma cautelar, l'edificació de tot allò que representi hotels i apartaments, al cap i a la fi edificis plurifamiliars.
D'aquesta manera se posaria fre al que representa l'increment més important de l'actual construcció, quant a nombre de places.
8.- A mode resum: Una Norma insuficient
A l'exposició de motius de la Norma Territorial Cautelar aprovada en el ple del Consell de Mallorca celebrat a finals de juliol s'assenyalen els objectius d'aquesta. En concret se diu que se tracta de "garantir el procés d'estabilització de la capacitat d'allotjament, possibilitant la renovació natural dels recursos, limitant el consum de territori, evitant-lo en les franges del litoral…"
Més endavant se diu que l'objectiu de la Norma "és controlar la distribució dels ritmes de pressió sobre els recursos limitats en el conjunt del territori de Mallorca com a factor de creixement poblacional…."
Aquests objectius que apareixen a l'exposició de motius s'han de posar en relació a la realitat econòmica i ambiental de Mallorca. De fet aquests dies s'han conegut algunes xifres referides a l'activitat econòmica de Mallorca i de les Balears, així com dades de consum d'energia.
Un de les dades que cridin més l'atenció fa referència a l'increment del sector de la construcció, fixat en un 9'4 % en relació a l'any anterior. L'any 99 de visaren projectes amb capacitat per a 44.000 habitants.
Les dades de consum d'energia posen de manifest igualment un exagerat creixement turístic i immobiliari que està posant en perill la sostenibilitat de l'actual sistema. Segons dades de GESA al primer semestre de 2000 s'ha produït un augment del 8 % en relació al mateix període de 1999, quant a consum d'energia. De forma semblant l'increment anual en la producció de residus arriba a pop d'un 10 %, segons dades de TIRME.
La realitat és que el creixement que experimenta la construcció a la nostra illa, i alhora la població, fa posar en perill no només els recursos naturals sinó també la pròpia qualitat de vida dels habitants i la sostenibilitat del model econòmic.
Però al fortíssim creixement actual li hem d'afegir la capacitat del nostre planejament urbanístic. Plans Generals d'Ordenació i Normes Subsidiàries dels distints municipis de l'illa permeten arribar a una població de 3.540.000 habitants, tan dins el sòl urbà, com urbanitzable o apte per urbanitzar, com dins del sòl rústic.
Amb la redacció actual de la moratòria urbanística de Mallorca, aquesta just arribaria a suspendre l'edificació de 200.000 habitants (menys del que diu el propi Consell).
Aquesta habitants no representen més que un 6 % de la capacitat de població prevista als planejament urbanístic, un percentatge molt baix i absolutament contradictori amb els objectius que se planteja la pròpia Norma del Consell.
Per tot això
SOL·LICITA
Que es tengui per presentada aquest escrit
d'al·legacions i en els seus mèrits s'acordi la
seva incorporació al si d ella Norma Territorial Cautelar
de Mallorca.