Nota informativa
22/08/2000
La milana, més vigilada
que mai
Tots els exemplars nascuts enguany a Mallorca són controlats
diàriament, mitjançant la tècnica del ràdio-seguiment
La milana és segurament l'animal vertebrat que en l'actualitat corre més perill de desaparèixer de la fauna mallorquina. Enguany només han estat localitzades 6 parelles, de les quals únicament 3 han aconseguit reproduir-se. El resultat han estat 8 noves milanes, que començaren a creuar els cels de Mallorca a principis de juliol.
Aquestes 8 milanes marquen una fita important en l'estudi i conservació de la fauna a Mallorca: mai fins ara s'havia realitzat en aquesta illa un seguiment tan acurat d'una porció tan gran de la població d'una espècie silvestre. Això és possible gràcies a la tècnica del ràdio-seguiment o radio-traking (anglès) que enguany ha posat en pràctica el GOB amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient.
Què és el ràdio seguiment?
En grans trets, aquesta tècnica consisteix en la col·locació d'un emissor de ràdio a l'animal i del seguiment del senyal que emet. Una vegada alliberat l'animal, el senyal de l'emissor facilitarà la seva posterior localització mitjançant l'ajuda d'un receptor de ràdio i una antena direccional. Realitzant diverses lectures des de punts diferents, i aplicant triangulacions, és possible determinar aproximadament la ubicació de cada un dels exemplars sobre el territori.
Sovint els emissors porten sensors que, a més de la localització de l'animal, informen sobre diversos aspectes igualment útils (si l'animal està aturat o vola, si és viu o mort, etc.)
Quin material s'ha emprat per a les milanes de Mallorca?
Si bé el receptor de ràdio i l'antena direccional són poc específics i podrien servir per fer feina amb moltes altres espècies, l'emissor ha estat seleccionat específicament per al nostre cas. S'han utilitzat emissors de la marca Biotrack (Anglaterra) que tenen un pes de 30 grams i una vida de 3 anys. Aquest pes suposa el 3% del pes de l'animal (està per davall del límit considerat de seguretat per no afectar al vol de l'aucell) i la vida útil de 3 anys possibilita el seguiment de l'animal fins que s'incorpori a la vida adulta. L'emissor porta així mateix un sensor que indica si l'animal és viu o mort. Aquest conjunt està col·locat com una motxilla sobre l'esquena de l'animal, amb l'ajuda d'un arnés de teflon (material no alèrgic i de molta durada), i no suposa cap inconvenient per a l'animal. En condicions òptimes, el senyal de l'emissor pot captar-se a més de 20 quilòmetres de distància.
Què se pretén amb el ràdio-seguiment de les nostres milanes?
És evident que si la milana se troba en una situació tan delicada a Mallorca és per què la mortalitat que pateix és més elevada que allò que caldria esperar en condicions naturals normals. Per a combatre aquesta elevada mortalitat necessitam conèixer on moren les milanes i per quina causa. Trobar el cadàver d'una milana ràdio-marcada és relativament senzill; en canvi és molt rar localitzar cadàvers de milanes que no són objecte de seguiment.
D'altra banda el seguiment diari dels exemplars ens aporta informació sobre l'ús que en fan del territori (on dormen, on descansen, on mengen); aquesta informació ens permetrà actuar de la forma més convenient sobre aquelles zones que siguin més importants per a la vida de la milana.
Marcatge addicional: marques alars
A fi de poder seguir rebent informació dels animals una vegada esgotades les bateries del l'emissors (3 anys), a les milanes les han estat col·locades també unes marques plàstiques a les ales, amb un material no alèrgic i de forma que no molesta a l'animal. Les marques porten lletres i nombres que poden esser llegits amb binocles o telescopi. Així, qualsevol persona que observi un d'aquests ocells pot aportar informació valuosa.
Primers resultats: una de les vuit milanes ja ha estat trobada morta
El passat 28 de juliol, i després de rebre senyal del sensor de mortalitat d'una de les milanes, fou localitzat el seu cadàver dins un safareig d'una finca de Santa Maria. Les restes de l'animal se remetran a l'Institut Carles III d'Ecotoxicologia (Madrid), per tal de determinar la causa de la mort. En principi sembla que l'animal va morir ofegat, però no s'ha de descartar que s'enverinàs abans de caure dins l'aigua.
Altres línies d'actuació impulsades pel GOB
El seguiment acurat de la població mitjançant tècniques de ràdio-seguiment, i el processament de la informació que aquest mètode aporta, és probablement l'actuació més vistosa d'entre les que executa el GOB per evitar l'extinció d'aquesta espècie. Però n'hi ha moltes altres igualment importants:
- Cens i localització de la població
nidificant
- Cens i localització de la població hivernant
- Localització i cens a dormidors
- Identificació de zones importants d'alimentació
- Habilitació d'una zona d'alimentació aportada
- Edició i distribució de material informatiu
- Realització de xerrades a escolars
- Contactes amb sectors socials relacionats amb la milana i el
seu hàbitat
En aquests moments el GOB dissenya un pla de conservació en el qual s'inclouran aquestes i altres accions, a fi d'evitar l'extinció de la milana a Mallorca i aconseguir la recuperació de la seva població fins a un nivells segurs.