Nota Informativa
14 de setembre de 2000
El GOB presenta recurs d'alçada contra l'aprovació definitiva de les NN.SS. de Costitx
Hi manca estudi d'impacte ambiental
Dilluns passat el GOB presentà un Recurs d'Alçada contra l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca, d'aprovació definitiva de les NN.SS. Subsidiàries del terme municipal de Costitx.
L'esmentat acord fou adoptat el passat dia 19 d'abril i publicat en el BOIB dia 10 d'agost.
El recurs se fonamenta em el fet que aquestes NN,SS. s'hagin aprovat sense estudi d'avaluació d'impacte ambiental, incomplint per aquest motiu la normativa vigent, en concret el Decret 14/1986 de 23 de gener d'implantació i regulació dels estudis d'avaluació d'impacte ambiental. Aquest decret obliga a disposar d'aquests estudis per la redacció de les Normes Subsidiàries.
Igualment en el recurs se recorda una
sentència recent del Tribunal Superior de Justícia
de les Balears que anul·la un acord del Govern Balear (l'aprovació
del port de la colònia de Sant Pere-Artà) per manca
d'estudi d'impacte ambiental i concretament per la seva manca
d'informació pública.
S'adjunta recurs:
Que en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 98, de dia 10 d'agost del 2000, pàgina 12.398, inserció núm. 16.803, es publica l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca, adoptat a la sessió del dimecres, dia 19 d'abril del 2000, mitjançant el qual es fa pública l'aprovació definitiva de les normes subsidiàries del municipi de Costitx.
Que, mitjançant aquest escrit, interposa recurs d'alçada contra l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca abans esmentat, per no trobar-lo ajustat a dret, i que fonamenta en els antecedents i consideracions jurídiques següents
ANTECEDENTS DE FET:
Primer. Greu retard en la publicació
de l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca.
El fet que l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme
de Mallorca de referència sigui de la sessió del
dimecres, dia 19 d'abril del 2000, i hagi estat publicat en el
Butlletí Oficial de les Illes Balears del dia 10 d'agost
del 2000, ja ens indica el tarannà de les actuacions realitzades,
ja que han transcorregut 3 mesos i 21 dies des de la data de l'acord
fins a la data de la publicació, incomplint-se així
la normativa legal reguladora que obliga que les notificacions
o publicacions es facin dins del termini de deu dies a partir
de la data en què l'acte s'hagi dictat.
Segon. Incorrecció de l'acord
que s'impugna.
Sorprenentment, l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme
de Mallorca, de dia 19 d'abril del 2000 que s'impugna, expressa
el següent: "Aprovar definitivament la revisió
de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Costitx..."
(La negreta és nostre).
Dissortadament, aquesta manifestació és errònia, ja que el municipi de Costitx, després de 2.000 anys i malgrat tots els requeriments legals, no disposa encara de cap instrument de planejament general que reguli les determinacions urbanístiques del seu terme municipal, únicament el sòl urbà es trobava regulat per un projecte de delimitació del sòl urbà (PDSU), aprovat definitivament el dia 21 d'abril del 1981 i modificat per acord del dia 26 de setembre del 1991.
Tercer. Ineficàcia de l'acord
que s'impugna.
El fet que s'hagi publicat únicament l'acord d'aprovació
definitiva de les normes subsidiàries del municipi de Costitx
i no s'hagi procedit a la publicació de les seves normes
urbanístiques, significa la violació del que disposen,
per una banda, l'article 9.3 de la Constitució, respecte
de la garantia constitucional de la publicitat de les normes;
i, per una altra banda, l'article 57.2 de la Llei procedimental
bàsica. Així mateix, suposa igualment la violació
del que disposa l'article 41 de la Llei 5/1984, de 24 d'octubre,
de règim jurídic de l'Administració de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Resulta sorprenent aquesta no publicació de les normes urbanístiques del municipi de Costitx, atesa la desigualtat que significa en altres actuacions de la mateixa Comissió Insular d'Urbanisme. Serveixi com a exemple de la disparitat de criteris, la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 88, extraordinari, de dia 18 de juliol del 2000, de l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme de dia 11 de juliol del 2000, de l'aprovació definitiva de la revisió del PGOU de Calvià. En aquest cas, s'han tardat set dies en publicar l'acord i es publiquen íntegrament les normes urbanístiques del municipi de Calvià.
Quart. Manca l'estudi d'avaluació
d'impacte ambiental de les normes subsidiàries.
L'Ajuntament de Costitx encarregà la redacció de
les normes subsidiàries a un equip multidisciplinari integrat
per:
"- Bartomeu Nicolau Mayol, Arquitecte.
- Ignaci Trenor García, Arquitecte.
- Miquel Nadal Buades, Advocat.
- Apol·lònia Serra Barceló, Advocada.
- Isabel Tomé, estudiant d'arquitectura.
- Miquel Busquets, dibuixant."
Dia 27 de novembre del 1998, l'equip redactor lliurà les normes subsidiàries a l'Ajuntament de Costitx, i el mateix dia 27 de novembre del 1998, sense cap dictamen de la comissió informativa, l'Ajuntament de Costitx, en sessió plenària, aprovà inicialment les normes subsidiàries de planejament.
En el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 3, de dia 7 de gener del 1999, es publica l'acord d'aprovació inicial de les normes subsidiàries de Costitx. Així mateix, l'anunci municipal es publicà al diari "Ultima Hora" de dia 23 de gener del 1999. El termini d'informació pública finalitzà el dia 8 de febrer del 1999.
Algunes de les al·legacions ja feien constar, com per exemple la signada per la Sra. Maria Arrom i Ramis i presentada el dia 8 de febrer del 1999, "que no hi era exposat al públic, en el termini legalment fixat, l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb el punt 6.1 de l'annex III del Decret 4/1986, de 23 de gener, d'implantació i regulació dels estudis d'avaluació d'impacte ambiental".
L'Ajuntament de Costitx, sense cap dictamen de la comissió informativa, en sessió plenària del dia 17 de maig del 1999, acordà l'aprovació provisional de les normes subsidiàries.
El Comitè d'Avaluacions d'Impacte Ambiental de la Comissió Balear de Medi Ambient de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, en sessió del dia 10 de març del 2000, en el seu punt núm. 7, acordà, de conformitat amb l'informe de la tècnica del Servei de Qualitat Ambiental de dia 15 de febrer del 2000, Sra. Maria Socías Fuster, el qual s'adjuntà a l'acta com a annex num. VI, que "Se han observado las siguientes deficiencias e impactos: 1. La EIA presentada no puede ser considerada como tal. No analiza ni evalúa los principales impactos de las actuaciones de las Normas."
Als fets anteriors els són d'aplicació els següents
FONAMENTS JURÍDICS:
PRIMER. L'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme que s'impugna és il·legal.
L'article 63.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de régimenjurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, disposa que "Son anulables els actes de l'Administració que incorren en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder."
El punt 6.1 de l'annex III, sobre la relació d'actuacions que han de ser objecte d'avaluació simplificada, del Decret 4/1986, de 23 de gener, d'implantació i regulació dels estudis d'avaluació d'impacte ambiental, publicat en el BOCAIB núm. 5, de dia 10 de febrer, disposa que, en tot cas, s'exigirà l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental per a les normes subsidiàries.
Respecte a la necessitat de l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental, la seva exposició al públic i les conseqüències jurídiques de la seva manca, anul·labilitat del procediment, s'ha de citar la doctrina proclamada a la sentència de la Sala Contenciosoadministrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears núm. 224, de dia 9 d'abril del 1999, dictada en els actes 708/96, la qual en els seus fonaments de dret proclama:
"TERCERO. CONSECUENCIAS DEL NO SOMETIMIENTO
DEL E.I.A. A INFORMACIÓN PÚBLICA.
Como ya se ha indicado, cuando en diciembre de 1987 el proyecto
se sometió a información pública, se hizo
sin acompañarse el estudio de impacto ambiental y no fue
hasta el posterior proyecto modificado de 1994 cuando se acompañó
E.I.A.
La exigencia de sometimiento a información pública
del E.I.A. viene contemplado no sólo en la Directiva del
Consejo de las Comunidades Europeas 85/337/CEE de 27 de junio
de 1985 (art. 6); y en el estatal R.D.L. 1302/1986, de 28 de junio
(art. 3), sino que el autonómico Decreto 4/1986 al regular
la tramitación de la evaluación de impactos ambientales
previene en el punto 8.1, e) del Anexo primero, el sometimiento
de la E.I.A a la participación ciudadana. Por su parte,
el art. 9 del Plan Director de Puertos Deportivos de Baleares
(aprobado por Decreto de 13.05.94), incluye el E.I.A. dentro de
los anexos al proyecto que deben someterse a información
pública. Pues bien, si en el caso que nos ocupa no hay
otro E.I.A. que el presentado el 12.12.1994, es obvio que el mismo
no se sometió a información pública lo que
supone infringir los citados decretos.
No obstante, dicha infracción no puede ser relegada al
carácter de mero defecto formal intrascendente por cuanto
la valoración que debe realizar la autoridad competente
para autorizar el proyecto debe hacerse teniendo en cuenta, necesariamente,
tres elementos: el estudio de impacto ambiental, la opinión
del público interesado, y los informes de otras Administraciones
afectadas por el Proyecto (S.T.C. 22.01.1998). Dicha sentencia,
como la 102/95 de 26.06.95 no hacen sino recoger la doctrina de
que el sometimiento a información pública de tales
estudios dando lugar a la participación de los ciudadanos
en la elaboración de proyectos que puedan afectar al medio
natural, deriva de una exigencia constitucional. Así, la
última de las sentencias mencionadas ya indica: "La
audiencia de los interesados y de los ciudadanos a través
de la información pública o corporativamente, a
través de las organizaciones y asociaciones reconocidas
legalmente está prevista por el texto constitucional (art.
105, a) y c) CE)..., Se trata, pues, de un principio inherente
a una Administración democrática y participativa,
dialogante con los ciudadanos, así como de una garantía
para el mayor acierto de las decisiones, conectada a otros valores
y principios constitucionales, entre los cuales destacan la justificia
y la eficacia real de la actividad administrativa (art. 1, 31,
2 y 103 CE), sin olvidar, por otra parte, que tal audiencia está
ligada a la solidaridad colectiva respecto del medio ambiente,
reflejada en el derecho de todos a disfrutarlo y en el correlativo
deber de conservalo. Por su parte, las normas internacionales
se alinean decididamente en esa tendencia y así la Declaración
de Estocolmo veinte años atrás, exige que se dé
participación en la tarea a todos los ciudadanos interesados,
quienes podrán tener acceso efectivo a los procedimientos
(art. 10). No merece reproche alguno, por lo tanto, este precepto
cuyo contenido no es sino una remisión a un mandato constitucional
de aplicación general, directa e inmediata".
Por todo ello, no cabe calificar el defecto "como intrascendente",
tal y como propone la parte demandada ya que lo relevante no es
si los recurrente pueden cuestionar aquí y valorar el E.I.A.
aportado a los autos con el expediente administrativo, sino que
lo determinante es que se privase a los ciudadanos (y no solo
a la recurrente) del derecho a participar en la formación
de una decisión que afecta al medio ambiente entendiendo
que la restricción de este derecho no queda subsanada con
el hecho de que unos determinados particulares o asociaciones
formulasen alegaciones o recursos como el que nos ocupa.
CUARTO. FALTA DE PRONUNCIAMIENTO DE LA AUTORIDAD
MEDIOAMBIENTAL.
Del examen del expediente administrativo se desprende que junto
al "proyecto modificado" de 1994 se acompañó
una evaluación preliminar de impacto ambiental (E.P.I.A.)
tal y como exige el art. 8.2 del Anexo I del Decreto 4/86. A partir
de entonces debería haberse seguido la tramitación
prevista en el art. 8.1º que contempla los siguientes pasos:
1º) valoración por el Comité de E.I.A. que
lo estudiará provisionalmente, indicará posible
medidas correctoras, autorizará o no la actuación,
etc. 2º) tras este filtro inicial se redactará el
E.I.A. final con un documento de síntesis que se somete
a informe de los organismos competentes y del propio Comité
de E.I.A.; 3º) sometimiento a información pública
del estudio o del documento de síntesis. 4º) El Comité
de E.I.A. redacta un Dictamen de Impacto Ambiental que contendrá
la propuesta del Comité. 5º) La Comisión Permanente
de la Comisión Balear de Medio Ambiente eleva el dictamen
con sus conclusiones al Departamento promotor para la toma de
decisión junto al resultado de la información pública.
Pues bien, en el caso que nos ocupa, y cuestionada la falta de
pronunciamiento de la C.B.M.A., debe entenderse acreditado que,
efectivamente, no se produjo dicho pronunciamiento, si bien no
es menos cierto que el art. 8.1 h) del Anexo I del decreto citado
previene que "Transcurridos los plazos señalados en
los apartados a) (valoración inicial del Comité
de E.I.A.); f) (elaboración del Dictamen de Impacto Ambiental);
y g) (informe o dictamen de la C.B.M.A.) sin que se hayan emitido
los informes o el dictamen que a los mismos se refieren, se seguirá
la tramitación como si hubieran sido evacuados en sentido
favorable". Por lo que debe concluirse que la falta de pronunciamiento
o dictamen de los referidos órganos, no determina la invalidez
del procedimiento, sino que significa la presunta emisión
de dictámenes en sentido positivo, lo que excluye la posibilidad
de vicio procedimental determinante de anulabilidad.
QUINTO. FALTA DE SOMETIMIENTO A INFORMACIÓN
PÚBLICA DEL PROYECTO MODIFICADO.
Sometido a información pública el proyecto inicial
de 1987, resta por determinar si también debió someterse
el proyecto modificado de 1994.
La clave del debate radica en determinar si el nuevo proyecto
implicaba una "alteración sustancial" respecto
al inicial.
Desde la perspectiva de que lo que se presentaba como un "proyecto
de ampliación del refugio de embarcaciones de la Colonia
de San Pedro" acabó con la desaparición del
refugio que se pretendía ampliar, en realidad podría
afirmarse que la modificación de 1994 trajo consigo la
formación de un club náutico de nueva creación,
es decir, un puerto nuevo. No obstante, lo relevante es la comparación
entre el proyecto inicial y el proyecto modificado de 1994 y en
este punto el proyecto inicial ya configuraba en su aspecto básico
un verdadero club náutico nuevo que no se modificó
en lo fundamental con el proyecto de 1994.
Así pues, el único elemento diferencial entre uno
y otro es la desaparición del primitivo y refugio de embarcaciones,
pero en atención a que dicho refugio consistía en
una obra artificial de reducidas dimensiones en relación
al conjunto del proyecto, debe entenderse que la desaparición
del mismo únicamente pudo tener una consecuencia de carácter
efectivo o histórico, pero efectuada la comparación
desde una perspectiva urbanística, no puede ignorarse que
la modificación en el conjunto del proyecto fue escasa
ya que no se produjo una alteración sustancial de la superficie
ocupada ni se alteraba la configuración exterior del puerto,
por lo que no se entiende producida una alteración "sustancial"
del proyecto que obligase al nuevo sometimiento a información
pública, sin perjuicio claro está, de la necesidad
de esta fase de información pública consecuente
al estudio de impacto ambiental.
SEXTO. CONSECUENCIAS DE LO ANTERIOR EN EL
SUPLICO DE LA DEMANDA.
La omisión del trámite de información pública
consecuente la E.I.A. debe entenderse que acarrea la anulabilidad
de la resolución recurrida, no la nulidad radical y absoluta
por cuanto no se trata de un supuesto en que se haya prescindido
total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido
(art. 62.1 f) Ley 30/92), sino de una infracción procedimental
esencial causante de indefensión a los interesados y con
merma de la necesaria participación ciudadana lo que implica
la estimación del recurso en este punto."
SEGON. L'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme que s'impugna significa traslladar ad calendas graecas la redacció de l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental.
El Comitè d'Avaluacions d'Impacte
Ambiental de la Comissió Balear de Medi Ambient de la Conselleria
de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, en sessió
del dia 10 de març del 2000, en el seu punt núm.
7, acordà, per unanimitat:
"1º. Informar desfavorablement les NNSS de Costitx,
ja que l'AIA presentada no es pot considerar suficient al no analitzar
ni avaluar els principals impactes mediambientals de les actuacions
previstes a les NNSS.
2º. Malgrat l'anterior, a la documentació aportada
s'han detectat les següents deficiències:
1. No s'analitza l'impacte que produirà el vial situat
a l'est del nucli urbà, de 12 m d'amplitud.
2. En els ANEI d'alt nivell de protecció, tal i com indica
la LEN, les instal·lacions elèctriques han d'ésser
subterrànies. L'article 44 de les NNSS en aquests casos,
donen la possibilitat de que siguin soterrades o "no visibles"
des dels camins.
3. Les aigües residuals que no s'aboquen a la xarxa de clavegueram
no haurien d'evacuar-se mitjançant pous absorbents.
4. No es fa estudi de les previsions de consum d'aigua i del tractament
de les aigües residuals per a la població prevista,
ni sobre la disponibilitat de recursos hídrics disponibles.
5. A l'AIA no s'indica res sobre producció de residus i
la seva evacuació.
6. No es presenta plànol de vegetació que doni pautes
per a la protecció de masses boscoses."
A la sessió del dia 3 d'abril del 2000 de la Ponència Tècnica de la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca, en el punt núm. 12, relatiu a les normes subsidiàries de Costitx, es manifestà el següent:
"Va actuar com a ponent el Sr. Antoni
Planas el qual va donar compte de l'informe elaborat en relació
a l'assumpte de data 4 d'abril de 2000, en el qual, en resum,
assenyala com a deficiències més significatives
les relatives a excessiva fondària edificable i la regulació
de l'edificabilitat, això en sòl urbà. Pel
que fa al sòl rústic entén que manca documentació
per a la regulació de les condicions d'estètica
de les edificacions, la justificació dels desllindes dels
alzinars, així com els índexs d'intensitat d'ús.
Per altra part dóna compte de l'informe desfavorable emès
per la Comissió Balear de Medi Ambient per insuficiència
de la AIA aportada. (...)
Finalment, pel que fa a l'informe de la Comissió Balear
de Medi Ambient, el Director de la Ponència Tècnica
Sr. Mariano Gual de Torrella va indicar que, si bé l'esmentat
informe no considerava suficient l'AIA aportat, posteriorment
senyalava tota una sèrie de deficiències, per lo
qual implicava haver entrat a la resolució del mateix.
Pel que fa a la deficiència relativa a l'impacte que produirà
la reserva viària situada a l'est del nucli urbà,
la Ponència Tècnica, va considerar més adequat
diferir aquest assumpte al moment de l'aprovació del projecte
d'execució del referit vial. En relació a la deficiència
relativa a l'estudi de les previsions de consum d'aigua, va indicar
que l'administració competent de la matèria havia
informat favorablement la present previsió, acceptant la
Ponència que no havia de ser objecte de cap deficiència.
Pel que fa a la producció de residus i la seva evacuació,
es considera que s'haurà d'estar al recollit al vigent
Pla Director Sectorial de Gestió de Residus Sòlids
Urbans."
I finalment, a la sessió de la Comissió Insular d'Urbanisme del dia 19 d'abril del 2000, per burlar l'informe desfavorable, lliurat per la Comissió Balear de Medi Ambient "ja que l'AIA presentada no es pot considerar suficient al no analitzar ni avaluar els principals impactes mediambientals de les actuacions previstes a les NNSS", acorda l'aprovació definitiva de les normes subsidiàries de Costitx, amb 22 prescripcions, de les quals destacarem la núm. 18:
"18-El projecte d'execució del vial situat a l'est del nucli urbà haurà d'incloure l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental que analitzi l'impacte del mateix."
És a dir que la manca d'un estudi d'avaluació d'impacte ambiental que analitzi totes les determinacions urbanístiques del terme municipal és substituïda per una promesa de futur limitada únicament i exclusivament a un determinat projecte d'execució d'un vial. ¿On queda l'anàlisi de les restants determinacions de les normes subsidiàries? No se sap.
¿Què passarà si el vial determinat a les normes subsidiàries, aprovades definitivament, té un estudi d'avaluació d'impacte ambiental negatiu? No se sap.
De totes maneres, volem deixar constància que aquest tema no fou pacífic, ja que segons l'acta de la sessió del dia 19 d'abril del 2000 de la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca, assenyala el següent: "A la vista de la proposta de la Ponència Tècnica, finalment, la Sra. Tugores va fer constar que considerava més adequat que l'AIA hauria de ser tractat en la reserva que es fa en el planejament i no en el projecte d'execució del vial".
Per tot això, i de conformitat amb els articles 114 a 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, i amb l'article 16 de la Llei 5/1989, de 13 d'abril, de consells insulars,
S O L · L I C I T A:
Que tengui per presentat aquest recurs d'alçada, l'admeti i, de conformitat amb tot l'exposat, es declari l'anul·lació de l'acord de la Comissió Insular d'Urbanisme de Mallorca, adoptat a la sessió del dimecres, dia 19 d'abril del 2000, mitjançant el qual es resol l'aprovació definitiva de les normes subsidiàries del municipi de Costitx; i es declari la necessitat de redactar i tramitar un estudi d'avaluació d'impacte ambiental que analitzi i avaluï els principals impactes de les actuacions de l'instrument de planejament general.
A Palma, a dia 11 de setembre del 2000.
HBLE. SRA. PRESIDENTA DEL CONSELL INSULAR
DE MALLORCA (PER AL PLE DE LA CORPORACIÓ)