Nota informativa
14 de setembre de 2000

EL GOB QÜESTIONA L'INFORME D'AGRICULTURA SOBRE EL SAFARI-ZOO DE SA COMA
Reitera la seva denúncia i remet fotografies al Conseller

El GOB s'ha adreçat a la Conselleria d'Agricultura per a reiterar la seva denúncia sobre el mal estat de les instal·lacions del Safari-Zoo de Sa Coma, qüestionant l'informe realitzat per un tècnic en el qual se considera que l'estat de les instal·lacions és bo.

Des del GOB se lamenta que el tècnic no hagi apreciat cap deficiència resenyable en unes instal·lacions que, en conjunt, s'ha de considerar que no són adequades ni per als animals que hi viuen ni per a les persones que les visiten.

En concret el GOB reafirma la seva denúncia sobre la presència d'animals ferits que se troben mesclats amb els altres, sense rebre l'atenció que els pertoca a dependències aïllades i no visitades pel públic. No se pot entendre com el tècnic d'Agricultura pot menysprear aquesta situació tan evident. Aquesta situació incompleix l'article 3.2.e de la Llei 1/1992 de protecció dels animals que viuen en l'entorn humà, i potser fins i tot l'article 3.2.f ja que aquests animals formen part de "l'espectacle" i per tant estan treballant per a l'empresa propietària. A més a més no basta amb actuar sobre els animals ferits, sinó que cal intervenir sobre les circumstàncies que generen aquestes ferides, aspecte sobre el qual el tècnic no ha informat. El GOB ha remès fotografies d'aquests animals al Conseller, ja que sembla que a l'informe del tècnic se diu no haver observat cap animal amb ferides recents.

D'altra banda, el GOB insisteix igualment en la seva denúncia sobre l'existència d'abocament d'aigües brutes procedents de la neteja de gàbies sobre zones de pas dels visitants. Aquesta situació incompleix clarament l'article 31.4 de la Llei 1/1992. No s'entén com des de la Conselleria d'Agricultura no se dona importància a un incompliment com aquest, que posa en risc la salut de les persones.

A part d'aquests incompliments legals, el GOB segueix criticant la manca de sentit que suposa consentir en aquestes altures de la història, com en aquest cas, el manteniment d'animals d'espècies amenaçades en captivitat, dins espais totalment insuficients, amb condicions de vida completament diferents de les que haurien de tenir per a satisfer les seves necessitats fisiològiques i etològiques i sense una finalitat que no sigui la simple exposició. De fet la Unió Europea comparteix aquest punt de vista, i ja ha fixat un termini (3 anys) per què totes les instal·lacions zoològiques justifiquin la seva existència en base a programes d'investigació i conservació d'espècies amenaçades.