Nota Informativa
3 d'octubre de 2000
------------------ Calvià a l'Expo de Hannover --------------------
El GOB considera incoherent l'actitud de Margarita Nàjera en relació al sòl urbà
Les declaracions de Margarita Nàjera en relació al la necessitat de frenar el creixement urbanísitic i especialment en el sòl urbà, constitueix una mostra més d'incoherència de la batlessa de Calvià.
No té cap sentit ni un, que un dels municipis que més creix (i per tant on més destrossa se fa) de les Balears, sigui l'encarregat de dur la bandera del medi ambient a l'Expo de Hannover.
El súmmum de la incoherència ve quan per una banda Nàjera reclama comprar sòl urbà per frenar el creixement i al mateix temps i a la darrera modificació del Pla General l'Ajuntament classifica com a urbanitzable, uns terrenys classificats fins aleshores com a rústics, per a dur a terme la construcció d'un complex hoteler i residencial, concretament a la part alta de Peguera. Un altre cas semblant era la pretensió de classiifcar com a sòl urbà Son Font, que al final no va prosperar.
Calvià, un municipi clarament insostebible no pot anar per Europa amb la marca de "municipi sostenible" quan la reva realitat desmenteix absolutament aquest títol.
El que hauria de fer l'Ajuntament de Calvià amb el seu PGOU
El GOB vol recordar les propostes que fa fer arribar a la Comissió Insular d'Urbanisme abans de l'aprovació del PGPU de Calvià i que no varen esser tengudes en compte:
· Reclassificar el sòl urbanitzable
de Peguera i convertint-lo en sòl rústic.- No té
cap sentit ni un permetre créixer en 800 places aquest
nucli tan saturat, a més a més a les zona més
elevada de Peguera. Si ja costa aturar el sòl urbà,
no té ni cap ni peus classificar més sòl
urbanitzable.
· Convertir el terrenys de la Marina de Magaluf en sòl
rústic protegit.- La possibilitat de permetre la construcció
de complexos hotelers per a 2000 places així com centres
comercials i recreatius, és una grau equivocació
que no s'ha de permetre. L'antic Salobrar Gran de Magaluf ha d'esser
sòl rústic protegit i recuperar la zona humida.
· No autoritzar més places turístiques.-
Calvià no ha de permetre més places hoteleres o
d'apartaments. Per tant hem de parlar de creixement zero o més
ben dit de decreixement.
· Evitar noves edificacions al litoral.- Tots aquells terrenys
del litoral calvianer que no s'han construït ja no ho han
de fer. No s'entendria que a principis del segle XXI encara se
posàs ciment al malmès litoral de Calvià.
· El límits de llicències anuals no ha de
superar el 0,1 %.- La idea de limitar el nombre de llicències
que se donen cada any, resulta una cosa interessant que s'hauria
d'estendre a tota l'illa. El problema és que el percentatge
que se vol aplicar a Calvià - l'1 % - constitueix una xifra
exagerada: 1.800 places residencials o turístiques cada
any és una autèntica barbaritat.