Nota Informativa
27 de novembre de 2000

Al·legacions del GOB al Pla Energètic

El Pla Energètic del Pacte de Progrés contribuirà al canvi climàtic i a seguir amb el mateix ritme de creixement turístic i urbanístic

Avui matí el GOB de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera presenten alhora i a les seves respectives illes, les al·legacions al Pla Director Sectorial Energètic de les Balears.

Aquestes al·legacions demanen la retirada d’aquest pla, o en seu defecte, una revisió a fons de l’esperit amb què s’ha inspirat així com de les seves determinacions.

Dos grans eixos inspiren les al·legacions que avui hem presentat:

- La contribució del Pla Energètic al canvi climàtic.- Les seves determinacions impliquen un increment de les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, especialment de CO2, amb la qual cosa s’agreuja l’efecte hivernacle i per tant s’afavoreix el canvi climàtic.

- L’increment de la potència elèctrica posa les bases per seguir amb el mateix model de desenvolupament econòmic, és a dir més creixement turístic i urbanístic

Per aquest motiu, el GOB avui ha presentat al·legacions al Pla (s’ajunta còpia) que de forma resumida proposen. Com a alternatives:

1.- Estabilitzar la demanda

2.- Introduir mesures en el transport

3.- Més mesures d’estalvi i eficiència energètica

4.- El gas natural s’ha d’usar per substituir altres combustibles

5.- El carbó s’ha de substituir en 15 anys

6.- S’han d’impulsar més les energies renovables

7.- Hi ha d’haver compromisos concrets de reducció d’emissions de CO2

8.- S’ha de desmantellar Sant Joan de Deu i no s’ha crear cap nova centra

( A continuació s'adjunten les al·legacions)

-----------------------------------------

HBLE. SRA.

JOAN RITA LARRUCEA, major d'edat, actuant en nom i representació del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), entitat legalment constituïda, inscrita en el Registre d'Associacions de la Delegació del Govern a Balears amb el núm. 241, secció 2ª, declarada d'Utilitat Pública per acord del Consell de Ministres de dia 19 de Juny de 1985, amb domicili al Carrer Verí, 1, 3r, de Palma.

----------------------------------------- E X P O S A --------------------------------------

Que d’acord amb l’anunci núm. 19684 publicat al BOCAIB núm. 118 de dia 26-09-2000, per la qual cosa se posa a informació pública l’aprovació inicial del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, aprovat per la Comissió de Coordinació de Política Territorial a la reunió de dia 20 de setembre de 2000., hi presenta les següents

----------------------------------- A L · L E G A C I O N S ---------------------------------

1.- Plantejaments generals

1.a) Energia i medi ambient

La producció, transport i consum d’energia és sense cap dubte una de les causes més importants de problemes ambientals a nivell mundial. Ens referim a la contaminació atmosfèrica, a la pluja àcida i especialment al canvi climàtic, que a una regió costanera i enmig de la Mediterrània com la nostra pot tenir greus conseqüències per als recursos hídrics, l’agricultura, les zones boscoses, i en general en la conservació del litoral. Amb una panorama com aquest és fonamental reduir les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera.

Després de la Cimera de les Nacions Unides celebrada a Kioto l’any 1997 per a tractar del Clima, tothom va coincidir en la necessitat de prendre mesures per evitar el canvi climàtic, tot i que el protocol que se va firmar, era totalment insuficient.

Tot i això, se va plantejar la necessitat de reduir les emissions de gasos d’hivernacle, desenvolupant energies renovable, millorant el transport púbic i reduint la deforestació. Quan se parla de gasos d’hivernacle ens referim a diòxid de carboni (CO2), del metà (CH4) i a l’òxid nitrós (N2O). Gran part d’aquests gasos se produeixen per la utilització de combustibles en la indústria, en el transport i en la producció industrial

A l’estat espanyol més d’un 80 % de l’energia primària consumida prové de la combustió de recursos fòssils (gas, petroli i carbó), quasi un 14 % es produeix a centrals nuclears i només un 6’5 % s’abasteix d’energies renovables (incloent-hi aquí les centrals hidroelèctriques).

El cas de les Balears, actualment un 99 % de l’energia primària consumida provés de la combustió de recursos fòssils (3/4 de derivats de petroli i ¼ per carbó) i un 1 % d’energies renovables. El transport consumeix 2/3 de l’energia consumida. L’any 1997 les emissions de CO2 a les Balears varen esser de 5.186 milers de tones, la qual cosa suposa 6’9 tones /any per habitant.

1.b) Les Illes Balears, sota una dinàmica energètica extremadament insostenible

La seriositat de les negatives repercussions que la contaminació derivada dels usos energètics està generant, ja està formalment acceptada a nivell internacional. El Protocol de Kioto de desembre de 1997 va significar el compromís europeu de reducció d’un 8 % de les emissions dels sis gasos que provoquen l’efecte hivernacle (diòxid de carboni -CO2-, metà -CH4-, òxid nitrós -N2O-, compostos perfluorocarbonats –PFC-, compostos hidrofluorocarbonats –HFC- i hexafluorur de sofre -SF6)- respecte a les emissions de 1990 durant el període 2008-2012. D’aquests gasos, el més abundant, responsable de quasi tres quartes parts del problema, es el diòxid de carboni. A la seva vegada, aquest gas prové en un 90 % del sector energètic.

En el context europeu, l’Estat espanyol podia augmentar les seves emissions fins un 15 % entre 1990 i 2010. En la meitat del temps transcorregut (1990 a 1999), les emissions espanyoles han augmentat un 26,8 %, gairebé el doble del permès per a tot el període. Pel que fa a Balears, el consum final energètic s’ha situat, en 1999, un 53,6 % per damunt del consum corresponent a l’any 1990 (PDS, apartat 1.2.4).

Mantenim, idò, una tendència extremadament allunyada de qualsevol indici de sostenibilitat. Aquest fet, reconegut pel propi Pla que s’exposa al públic, hauria de forçar una reflexió en profunditat respecte del futur que s’està dissenyant per aquest arxipèlag i de la contribució que les Illes han de fer als esforços internacionals per a reconduir la problemàtica ambiental derivada del tema energètic.

1.c) La capacitació energètica és causa, i no només conseqüència, d’un model insostenible.

De la mateixa manera que és reconegut que la construcció d’infrastructures viàries facilita generalment la urbanització posterior, igualment les dotacions energètiques lleven límits al creixement constant. I aquest fet agafa un especial rellevància en el cas d’unes illes sotmeses a una pressió turístico-urbanística que no té cap indici de remetre a mig termini.

Qualsevol inversió destinada a importants creixements urbanístics contempla prèviament les possibilitats de rendibilitat que li ofereixen les infrastructures existents, siguin carreteres, aeroport o abastiment energètic. Per això, malgrat s’acostumi a plantejar la despesa energètica com una conseqüència del creixement, no s’han d’oblidar –i molt manco a l’hora d’elaborar un Pla Director Sectorial- els efectes directes i els efectes indirectes que la qüestió energètica té en el desenvolupament i, per tant, en el disseny de model de futur que es desitja.

Com es veurà més endavant, les propostes d’aquest PDS apuntan a un escenari que quasi bé tendeix a duplicar l’actual demanda energètica (sectors indústria, serveis) i, en ocasions, a triplicar-la (sector residencial). La resposta que ofereix el Pla és augmentar la capacitació per fer possible aquest escenari, i potser caldria plantejar la pregunta prèvia de si és la voluntat del poble de les Illes, i de les institucions que el representen, el fer aquest escenari possible.

1.d) Un Pla que es contradiu amb les darreres actuacions en política territorial.

L’actual Govern de les Illes ha duit endavant algunes iniciatives per combatre el creixement urbanístic i de massificació turística que el nostre territori ve patint. Actuacions com la Llei 9/99 de mesures cautelars d’emergència relatives a l’ordenació del territori i l’urbanisme, o les autoritzacions als respectius Consells Insulars per dur endavant Normes Territorials Cautelars que frenin el mateix desbocat creixement mentre es procedeix a l’elaboració dels Plans Territorials Parcials, són mostres d’una voluntat que sembla voler canviar la inèrcia que fins ara s’ha duit.

Per aquests motius, sorprèn encara més constatar que aquest mateix Govern planteja ara una planificació sectorial en matèria d’energia que respon a l’antic model desenvolupista, i que ofereix uns paràmetres de futur absolutament enfrontats a la sostenibilitat. Un objectiu, aquest de la sostenibilitat que, malgrat pregonar-se a la introducció del PDS, no es vislumbra enlloc a l’hora de les propostes concretes.

1.e) Un Pla Director ha de dissenyar, no només respondre a la demanda.

La Llei 8/87 d’Ordenació Territorial de les Illes Balears crea la figura dels Plans Directors Sectorials, l’objectiu fonamental del qual queda definit a l’Article 1, apartat h: "Adequació dels plans sectorials d’infrastructures, instal·lacions, equipaments i serveis a la funció que tenen de vertebració d’una política territorial, que defineixi els criteris de disseny, característiques funcionals i localització, de forma que s’aconsegueixi una disponibilitat racional d’aquests elements estructurants a les diferents Illes i Comarques."

Per tant, la pròpia Llei que crea la figura d’un Pla com el que s’ara s’exposa al públic, reconeix aquestes funcions que contribueixen a la vertebració d’una política territorial. En canvi, la present proposta de Pla Energètic, es limita a analitzar la demanda que es produiria considerant una tendència com la viscuda en els darrers anys, i a veure com si l’hi pot donar cobertura energètica. Així es reconeix en el propi Pla, punt 3.3, quan s’explica que els 4 escenaris amb què es treballa parteixen de tendències on el Govern hi podria entrar exclussivament en temes d’estalvi i racionalització de consum. Al donar per bones i continuables les tendències que s’han registrat al llarg d’anys de fort creixement i manca de planificació territorial global, aquest PDS està col·laborant a continuar amb aquestes tendències en tost de contribuir a combatir-les.

En adoptar aquest posicionament, el PDS que avui s’exposa està fent deixadesa de la seva funció de vertebració de la política territorial, i s’inhibeix a favor d’una política territorial continuïsta basada exclusivament en la demanda que es genera des del mercat, sense entrar en les molt urgents i molt necessàries correccions que caldria establir des de les institucions públiques en bé de l’interès general de la comunitat autònoma.

En considerar que aquest PDS no respon als objectius que ha de cobrir per llei, es demana la seva retirada o, en el seu defecte, una revisió a fons de l’esperit amb què s’ha inspirat.

2.- Crítiques concretes al Pla Energètic

La presentació d’aquest Pla Energètic ha representant una absoluta decepció. El que havia de ser la visualització més clara del canvi en la política econòmica i ambiental, de fet s’ha convertit en la infrastructura per seguir amb el mateix model de desenvolupament urbanístic i turístic.

El Pla Director Sectorial Energètic del Pacte de Progrés segueix la inèrcia d’èpoques anteriors i just fa petits retocs tant a les previsions de la demanda, com al foment d’energies renovables, gestió de la demanda, etc..

A continuació s’exposen les principals crítiques del GOB al Pla:

2.a) Una previsió de la demanda absolutament descabellada

El Pla parteix de la base que als propers anys les Illes Balears seguirà experimentant un creixement espectacular del consum energètic com a conseqüència de l’increment de l’activitat immobiliària, del l’augment de l’activitat turística, del nombre de turistes, de la construcció, així com del consum domèstic, etc..

En concret el Pla preveu, per al 2015, creixements de la demanda molt espectaculars en el sector residencial (més d’un 100 %), en els serveis (més d’un 80%) , en la construcció (100 %) i el transport (75 %).

Amb aquestes previsions se pinta un panorama, per als propers anys, d’increment molt gran de l’edificació residencial i turística, del nombre de turistes així com del transport, tant terrestre com aeri, amb la qual cosa sembla que aquest pla no està en relació a les polítiques que presumptament impulsa el pacte de progrés, adreçades a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

2.b) Un augment exagerat de la potència elèctrica

D’aquí a quinze anys la potència elèctrica de les Balears haurà augmentat en més d’un 75 % , a fi de satisfer la previsió de la demanda que ha fet el Govern, segons proposa el pla Energètic. De fet contempla la construcció i la instal·lació de grups de generació d’energia elèctrica fins assolir els 1.900 MW. Avui la potència instal·lada a les nostres illes de 1.100 MW.

2.c) El transport, oblidat

Tot i que el Pla analitza correctament la distribució actual del consum energètic a les nostres illes, a l’hora de fer propostes oblida un dels aspectes més importants: el transport. La realitat és que la major part de l’energia consumida a les Balears ho és pel transport, tant per carretera com aeri, concretament per benzines i querozé. Actualment aquest representa més del 60 % del consum energètic a les nostres illes. El Pla pràcticament passa per damunt aquest aspecte i se centra en l’electricitat. Sembla més bé una Pla Elèctric en comptes d’un pla Energètic.

2.d) El gas natural és un bon combustible, però que no substituirà el carbó

El gas natural, aportat a través d’un gasoducte que connectarà la península a les Balears, constitueix la gran aposta del Govern. Aquest combustible té un poder contaminant molt menor en relació al carbó 8 quant a CO2, SO2 .......) o als productes petrolífers i al mateix temps és molt adequat en cogeneració (producció conjunta de calor i electricitat en els propis punts de consum). A més a més té possibilitats pel consum directe domèstic, especialment a cuines, calefacció i termos.

Però el gas natural que s’aporta al sistema elèctric de les Balears serà utilitzat bàsicament per incrementar la potència elèctrica (en 500 MW) , i no per substituir de forma progressiva el carbó d’Es Murterar. De fet el Pla planteja un escenari tal que en cas de pujar poc el consum energètic, el que se reduiria no és l’aportació d carbó, sinó de gas natural.

2.e) Manquen mesures de gestió de la demanda

També com l’aigua, la millor energia és aquella que no se consumeix, aquella que s’estalvia. El potencial d’estalvi energètic és immens, emperò aquest Pla proposa molt poques mesures que impliquin estalvi, tret les que se bases en la cogeneració i en la substitució de gas ciutat en usos tèrmics. Es necessari que el pla incorpori mesures concretes i valentes de gestió de la demanda i alhora l’elaboració urgent d’una Pla d’eficiència Energètica, ben dotat econòmicament i amb una previsió de terminis clara.

2.f) Les emissions de gasos s’incrementaran

Les previsions del Pla Energètic implicaran un augment de les emissions contaminants. D’aquesta manera s’incompliran el compromisos de reducció de les emissions que l’estat espanyol arran dels acords de Kioto. Aquí se va acordar reduir les emissions de gasos hivernacle en un 8% abans el 2012, en relació als nivells de 1990. El fet que el gas s’utilitzi per a satisfer la nova demanda elèctrica i no per substituir el carbó o el gasoil no ajuda gens ni mica a complir aquest compromís

2.g) Les energies renovables en un segon pla

Tot i les constants referències del Pla, les previsions que en energia eòlica, solar tèrmica i solar fotovoltàica són absolutament insuficient i no arriben ni al 5 % del total de la potència elèctrica instal·lada l’any 2015. Es sobretot en l’energia solar-fotovoltàica on se podria augmentar notablement l’aportació de les energies renovables al Pla que ara se discuteix. Cal recordar que la Unió Europa contempla objectius molt més ambiciosos. De fet a la proposta de Directiva se diu que al 2010, l’electricitat dels països de la UE hauria de ser en un 22 % d’origen renovable.

2.h) No se desmantella Sant Joan de Deu i se crea una macro-central a Son Reus

Maldament el pla preveu eliminar progressivament les actuals grups de fuel cap a l’any 2002, alhora se proposa que entre els 2001 i 2002 s’incorporin 3 turbines de gas de 50 MW de potència nominal que es complementarà amb una turbina de vapor de 75 MW. D’aquesta manera se difumina una de les reivindicacions històriques, que reclamaven el desmantellament d’aquesta central.

D’altra banda, Son Reus se convertirà amb la gran central de producció d’energia elèctrica de Mallorca, ja que del 2000 al 2010 s’aniran instal·lat turbines de gas fins assolir una potència elèctrica de prop de 500 MW.

3.- Les Alternatives del GOB al Pla actual

3.a) Estabilitzar la demanda energètica

El Pla Energètic ha de ser la visualització més clara del canvi en la política econòmica i ambiental, que el Govern vol impulsar. Si efectivament se vol avançar cap a un desenvolupament sostenible és evident que no se por presentar un pla que prevegi un increment de la demanda energètica tan espectacular.

Si el Govern de les Illes Balears vol frenar el creixement turístic i urbanístic, és evident que els escenaris per l’any 2005, 2010 i 2015 ha de ser diferents.

Per això proposam un escenari d’estabilització de la demanda energètica per al 2010 que contempli:

un fre al creixement urbanístic i turístic
la revisió de les Directrius d’Ordenació del Territori
un aposta clara i decidida per polítiques d’estalvi i eficiència energètica
una política més valenta en co-generació
un impuls més clar per les energies renovables
la posada en marxa d’una política de transports renovada
la substitució del carbó i pel gas natural

D’aquesta manera s’aconseguirà una estabilització de la demanda, amb a qual cosa assolirem complir compromisos d’estabilització i posterior reducció d’emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, sense que això impliqui cap minva en la qualitat de vida i en la qualitat del serveis que gaudim.

3.b) Cal introduir mesures en el Transport

La major part de l’energia consumida a les Balears ho és pel transport, tant el transport terrestre com l’aeri: actualment aquest representa el 60 % del consum energètic a les nostres illes, tot i que al 2015 aquest passaria a significar un 55 %. El Pla preveu un increment de quasi un 75 % de la demanda energètica al 2015 en relació a la demanda realitzada al 1999. Igualment el transport representa el major emissor de CO2.

Tot i això, el Pla pràcticament passa de llis sobre el tema del transport i tampoc proposa actuacions concretes a fi de reduir el seu consum energètic.

El Pla Energètic no ha de fer un Pla de Transports, emperò ha de marcar uns Criteris i unes Línies d’actuació de tipus energètics que han de ser incorporades al futur Pla de Transports.

Una política de transports, correcta des del punt de vista energètic, ha d’avançar amb propostes contundents en el sentit de:

Impedir la construcció d’autopistes, autovies i en general aquelles actuacions que signifiquin afavorir exageradament la mobilitat dels cotxes privats.
Limitar la velocitat a les autopistes i autovies existents
Fomentar el transport col·lectiu per carretera, i en concret:
- Canviant concessions absurdes
- Construir o millorant estacions
- Augmentant freqüències i millorant horaris
- Establint preus, per davall l’IPC
- Targes unificades per tot els transport col·lectiu
- Connexions amb el transport urbà de Palma
- Millora del transport col·lectiu a Palma (preu, freqüències, informació, trajectes, connexions…)
- Al cap i a la fi millorant els serveis
Fomentar el Ferrocarril
- Posant en marxa abans de 4 anys les línies fins a Alcúdia, Manacor, Cala Rajada, Universitat i Aeroport
- Posant en marxa en 8 anys les línies de Felanitx, Santanyí i Andratx
- Augmentant freqüències i millorant horaris
- Possibilitat de transportar mercaderies pel ferrocarril
- Establint preus, per davall l’IPC
- Al cap i a la fi millorant el serveis
Reduir la necessitat de transport (que no la seva possibilitat)
- Evitant polígons monofuncionals
- Afavorint que els pobles i les barriades combinin habitatge, treball, oci, serveis al mateix lloc.
- Reduir la flota de cotxes de lloguer i crear un impost específic
- No incrementar la capacitat de transport dels aeroports
Aproximadament la meitat de l’energia que consumeix el transport, ho fan els avions. El fet insular i l’activitat econòmica predominant fan que el transport aeri segui de gran importància. Cara el futur se proposa:
- impedir la construcció de noves pistes
- tancament dels aeroports en la nit
- pla de racionalització energètica dels aeroports

Se tracta en definitiva d’impulsar una política clara i decidida per a reduir les necessitats de transport i alhora d’orientar la demanda cap a modes més eficients de transport. D’aquesta manera s’aconseguiria:
Una reducció del consum energètic
Una reducció de la contaminació energètica i del renou
Menor ocupació d’espai
Reducció del temps usat en desplaçaments
Menor nombre d’accidents
Millora de l’habitabilitat de pobles i ciutats

En aquest aspecte s’hauria d’aconseguir l’any 2010 igualar el consum energètic del 2000.

3.c) Més mesures d’estalvi i eficiència energètica

Les mesures d’estalvi o eficiència que ens presenta el Pla són totalment insuficients. Quan parlam d’eficiència ens referim a l’obtenció dels mateixos bens i serveis energètics, però amb molt manco energia, amb la mateixa o major qualitat de vida, amb menys contaminació, a un preu inferior a l’actual, allargant la vida als recursos. L’eficiència energètica hauria d’incrementar-se un 2,5 a l’any

El potencial d’estalvi energètic és immens, emperò aquest Pla proposa molt poques mesures que impliquin estalvi, tret les que se’n deriven de la cogeneracio i de la substitució de l’electricitat per gas natural en usos domèstics de tipus tèrmics. Igualment manquen mesures de gestió de la demanda per a substituir usos ineficients d’electricitat.

Per tot això el GOB proposa:

Impulsar mesures més ambicioses i més ben dotades pel que fa a mesures d’estalvi i eficiència dins tots els sectors econòmics, especialment dins de la indústria, els serveis i la residència
Fer especial incidència en el sector hoteler i el del comerç, al cap i a la fi els més importants de Illes les Balears,
Imposar mesures d’estalvi i eficiència, d’obligat compliment, a tota l’administració pública, tant pel que fa a enllumenat públic, com a oficines
Imposar mesures de co-generació a hospitals, polisportius, edificis d’oficines i fomentar que les indústries i hotels també ho facin
Oferir incentius financers per compradors i venedors d’electrodomèstics eficients energèticament
Revisar l’estructura tarifaria actual, en funció de l’època de l’any, hores durant el dia. En tot cas seria bo que els preus actuals reflecteixin el seu cost
S’ha de crear una Agència de Gestió de la Demanda
Incorporar com a compromís del Govern, inclòs dins de l’articulat del Pla Energètic, Un Pla d’Eficiència Energètica amb objectius i mesures concretes i ben dotat econòmicament

3.d) El gas natural no ha de servir per incrementar la potència elèctrica sinó per substituir altres combustibles

El gas natural, tal com s’assenyala al Pla Energètic, és un combustible més net i per això és recomanable la seva introducció a les Balears, bàsicament per:

- és manco contaminant que el carbó o que els productes derivats del petroli, especialment pel que fa a l’emissió de partícules sòlides, CO2, NO2, SO2, ..
- la seva aplicació directa, en els punts de consum, en la cogeneració (hotels, aeroport, polisportius, hospitals,…), i de tal manera contribueix a descentralitzar la producció d’energia i alhora estalviar-la com a conseqüència de l’aprofitament de el calor residual.
- per les seves possibilitats de consum directe domèstic a través de l’extensió de gas a través de xarxa a pràcticament totes les poblacions de les illes. La utilització de gas natural permet substituir l’electricitat tèrmics a les cuines, la calefacció i els termos.

El gas natural, amb la seva característica de combustible poc contaminant, ha de ser motiu per a substituir el carbó, el fuel o el gas-oil com a combustible per a la producció d’energia elèctrica, en comptes d’utilitzar-la com proposa el Pla per incrementar la potència elèctrica, ja sigui construint un nova central a Son Reus, ja sigui instal·lant grups a Sant Joan de Déu, o substituint grups a Eivissa…

El gas no ha de servir per aportar 500 nous MW de potència elèctrica a les Balears, sinó sobretot per reduir emissions contaminant, per substituir de forma progressiva, per exemple, el carbó a la central d’Es Murterar

Per últim és necessari consensuar al màxim la ubicació de les instal·lacions necessàries per a conduir el gas natural tant a Eivissa com a Mallorca.

3.e) El Pla ha de substituir el carbó en un termini de 15 anys

Actualment, a Mallorca, el carbó és el principal combustible destinat a la producció d’electricitat. Es tracta d’un combustible molt contaminant, causant d’elevades emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle.

Actualment a la nostra illa hi ha quatre grups de producció electricitat que funcionen en carbó (en concret hulla), un en funcionament l’any 1981 (125 MW), un altre l’any 1982 (125 MW) i els dos restants l’any 1997 (260 MW). . En total 510 MW de potència elèctrica. Aquests dos grups més moderns disposen de sistemes de desulfuració.

El carbó, quasi tot d’importació, se descarrega al Port d’Alcúdia, i d’allà se transporta amb camions (un cada 2,5 minuts) a la central d’Es Murterar (una part va a la fàbrica de ciment de Lloseta).

La proposa que feim, és que de forma progressiva se substitueixi el carbó de la central d’Es Murterar per gas natural. En concret:

- l’any 2010 els grups de 1981 i 1982
- l’any 2015 els grups de 1997

3.f) Les energies renovables s’han d’incrementar notablement

Les energies renovables podrien solucionar molts dels problemes ambientals, com el canvi climàtic, les pluges àcides, la contaminació atmosfèrica, etc... Les energies renovables podrien cobrir un terç del consum d’electricitat i reduir les emissions de diòxid de carboni de forma considerable.

El potencial de les energies renovables, tot i les limitacions actuals de tecnologia i costos econòmics, és molt elevat. El Pla, tot i que incrementa l’aportació de les renovables, ho fa de forma insuficient.

Se podries acceptar els objectius de 75 MW d’energia eòlica i els 500.000m2 de plaques solars tèrmiques, sempre i quan aquests objectius s’incorporin al text normatiu del Pla. Cal dir que cada metre quadrat de col·lector solar tèrmic, pot produir anualment una quantitat d’energia equivalent a cent kg de petroli.

En canvi el 7 MW a través de energia solar fotovoltaica, prevists per al 2.105 són, des del nostre punt de vista , absolutament insuficients.

Per aquest motiu proposam incorporar, també a la normativa, 2,5 MW anuals, el que equival a 1.250 instal·lacions domèstiques. D’aquesta manera per al 2015 assoliríem una potencia elèctrica solar de 37,5 MW.

3.g) El Pla energètic ha d’incorporar un compromís de reducció de CO2

El Pla Energètic que ha elaborat el Govern, implica un increment de les emissions contaminants. D’aquesta manera s’incompliran els compromisos de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que l’estat espanyol ha signat arran dels acord de Kioto. Aquí se va acordar reduir les emissions de CO2 en un 8% abans del 2012 en relació als nivells de 1990.

Aquest pla ha d’incloure un compromís de reducció de les emissions de gasos contaminants, especialment CO2. Aquest compromís se por assolir de la següent manera:

- desenvolupant molt més les energies renovables

- major penetració del gas natural com a energia de transició

- més esforç en estalvi i eficiència energètica

- tancament de la central de Sant Joan de Deu

- posada en marxa de les mesures de transport que s’adjunten

- substituint el carbó a la central d’Es Murterar per gas natural

- evitant la construcció de la macro-central de Son Reus

3.h) Altres aspectes territorials

Cal desmantellar Sant Joan de Deu

Des del nostre punt de vista no hi ha cap justificació per mantenir en funcionament la central de sant Joan de Deu, al Coll d’en Rebassa (Mallorca). La seva situació aferrada a un nucli urbà i el seu caràcter obsolet, fa necessari desmantellar abans de 12 mesos aquesta central.

No a la macro-central de Son Reus (Mallorca)
La pretensió de instal·lar a Son Reus una macro-central elèctrica, de 500 MW està fora de lògica si s’apliquen les mesures que proposam d’estabilitzar la demanda energètica i de fomentar les energies renovables, així com l’estalvi i l’eficiència energètica.

S’ha d’incloure el sotarrament de les línies elèctriques
El pla ha d’incloure l’obligatorietat de soterrar les noves línies elèctriques (maldament no travessin ANEIs), així com el progressiu enterrament de les línies elèctriques ja construïdes.

Per tot això

SOL·LICITA

Que es tengui per presentades aquestes al·legacions i en els seus mèrits s’acordi:

la retirada de l’actual Pla
la redacció d’un nou pla on quedin incorporades aquestes al·legacions presentades
Palma, 24 de novembre de 2000

HBLE. SRA. CONSELLERA D’ENERGIA I INNOVACIO TECNOLOGICA