Nota Informativa
6 de mar� de 2001

Avui mateix el GOB ha rem�s l’escrit d’interposici� d’un recurs de reposici� davant l’Ajuntament de Sencelles contra diverses llic�ncies d’obra atorgades per la Comissi� de Govern per fer xalets adossats amb piscina al llogaret de Ruberts

Des de fa un parell de mesos s’han iniciat les obres de construcci� d’uns adossats al petit nucli tradicional de Ruberts, la qual cosa ha significat un impacte greu i ha generat una notable oposici� popular.

Per les informacions que sabem ara se’n construeixen tres i sembla que arribaran a tretze.

El recurs del GOB se fonamenta en els seg�ents punts, per demanar l’anul�laci� de les llic�ncies, en considerar que aquestes estan estat concedides de forma irregular ja que:

• Les parcel�les no tenen la condici� de solar, en no disposar dels serveis urban�stics m�nims

• No disposen de l’informe preceptiu de la Comissi� de Patrimoni

• Vulneren la Llei del S�l i el Reglament de planejament

• Ocupen una zona verda i terrenys reservats per vials

• Incompleixen la normativa d’est�tica de Sencelles
  
  
  
  MOTIUS DEL RECURS

Aquest recurs de fonamenta en els seg�ents fets, motiu de nul�litat prevists a l’article 62 de la Llei de Procediment administratiu.

1.- LES PACEL�LES OBJECTE DE LES LLIC�NCIES NO TENEN LA CONDICI� DE SOLAR

Ens trobam aqu� que les parcel�les on se construeixen aquests edificis estan classificades com a s�l urb� a les NN.SS. de Sencelles, i en aplicaci� de l’article 82 de la llei del S�l (TR del 76) estan subjectes a no poder ser edificades fins que les parcel�les tenguin la consideraci� de solar, excepte quan s’asseguri l’execuci� simult�nia de la urbanitzaci� (aigua potable, clavegueram, energia el�ctrica, acc�s rodat, voravies,..) i de l’edificaci�.

Com se sap, aquestes parcel�les no tenen els serveis urban�stics m�nims.

Aix� doncs una causa d’anul�laci� de les llic�ncies que s’impugnen, la de l’article 63.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Regimen Jur�dico de las Administraciones P�blicas y del proecdimiento adminstrativo com�m, en relaci� amb l’article 82 de la Llei del s�l TR del 76 i els articles 39 i 40 del Reglamento de Gesti�n Urban�sitica

Sigui suficient l’aplicaci� la doctrina fixada per la Sala en la sent�ncia n�m. 461 de dia 23 d’octubre de 1990, confirmada per la Secci� 5� de la Sala 3� del Tribunal Suprem mitjan�ant la sent�ncia de dia 22 de novembre de 1994.

2.- NO DISPOSA D’AUTORITZACIO DE LA COMISSIO DE PATRIMONI

Les parcel�les que actualment s’estan edificant formen part de la zona arqueol�gica d’Es Forn�s (catalogada a la carta Arqueol�gica del terme municipal de Sencelles, n�m. d’inventari 46/28) i per tant gaudeix de la Protecci� de la Llei 12/1998, de 21 de desembre del Patrimoni Hist�ric de les Illes Balears.

L’articulat d’aquesta llei exigeix als Ajuntaments l’adopci� de determinades mesures de protecci�, entre elles les seg�ents:

• l’article 36.2 i 36.3 de la Llei 1271998 assenyalen que quan es tracti ... d’una zona arqueol�gica o paleontol�gica, l’Ajuntament corresponent haur� d’elaborar un pla especial de protecci� o un instrument urban�stic de protecci�, o adequar-ne un de vigent ... que requerir� l’informe favorable de la Comissi� Insular de Patrimoni...

• l’article 37 de l’esmentada llei diu "que qualsevol intervenci� que es vulgui realitzar ....a una zona arqueol�gica ...aix� com al seu entorn de protecci�, haur� de comptar amb l’autoritzaci� de la Comissi� Insular de Patrimoni Hist�ric, pr�viament a l’atorgament de la llic�ncia municipal d’edificaci� i d’�s del s�l... les obres realitzades sense el compliment del que estableix aquest article seran il�legals, i la Comissi� de patrimoni podr� ordenar l’enderrocament,....

• D’acord amb l’article 41.3 de la llei 12/1998, "el volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecci� dels b�ns immobles d’inter�s cultural no podran alterar el car�cter arquitect�nic i paisatg�stic de l’�rea ni pertorbar la visualitzaci� del b�.

• D’acord amb l’article 105 de la llei 12/1998, "s�n responsables de les infraccions les persones f�siques o jur�diques que siguin autores de les conductes o omissions descrites en els articles precedents "..i seran tamb� responsables...els t�cnics que emetin un informe favorable sobre les llic�ncies, les autoritzacions i els projectes d’obres que impliquin la destrucci� o la deterioraci� del patrimoni hist�ric..., les autoritats i els membres de les corporacions locals, o d’�rgans col�legiats, que autoritzin o votin favorablement llic�ncies, autoritzacions i projectes d’obres el contingut dels quals siguin manifestament constitutiu d’infracci� d’acord amb aquesta llei..

Tot plegat posa de manifest la il�legalitat de la llic�ncia i les responsabilitats que se’n deriven.

3- VULNEREN LA LLEI DEL S�L I EL REGLAMENT DE PLANEJAMENT

L’article 73 de la Llei del S�l de 1976 diu que les construccions s’han d’adaptar a l’ambient on se troben situades. En aquest sentit s�n especialment clars els aparats a) i b) de l’esmentat article 73. Aquests fan refer�ncia a l’obligaci� que les construccions que formen part d’un grup d’edificis de car�cter art�stic, hist�ric, arqueol�gic, t�pic o tradicional harmonitzin amb aquest grup.

Igualment l’apartat b) de l’article 73 diu: Ens els indrets de paisatge obert i natural, sigui rural o mar�tim, o en les perspectives que oferesquin els conjunts urbans de caracter�stiques hist�rico-art�stiques, t�pics o tradicionals i en les immediacions de carreteres i camins de trajecte pintoresc, no se permetr� que la situaci�, massa, altura dels edificis, parets i tancaments, o les instal�lacions d’altres elements, limiti el camp visual per a contemplar belleses naturals, rompre l’harmonia del paisatge o desfigurar la perspectiva pr�pia del mateix.

L’article 98 del Reglament de Planejament insisteix en aquests aspectes hi afegeix que les limitacions a la construcci� en els casos anterior, s’aplicaran sempre, hi hagi o no hi hagi plans d’ordenaci� o Normes Subsidi�ries.

A la vista d’aquests articles l’Ajuntament hauria de procedir a l’anul�laci� de la llic�ncia. Diverses sent�ncies recents han posat de manifest la vig�ncia d’aquest article.

4.- OCUPEN UNA ZONA VERDA I TERRENYS DESTINATS A VIALS

Les obres (no sabem si tamb� la llic�ncia) ocupen la zona verda p�bica situada a l’entrada de Ruberts. De la mateixa manera aquestes obres ocupen terrenys destinats a les NN.SS. a vials.

Aquests fets haurien de ser motiu de paralitzaci� immediata de les obres, en tractar-se d’unes infraccions greus, causa fins i tot de presumpte delicte contra l’ordenaci� del territori .

De fet l’article 319 del Codi Penal assenyala que "se impondr�n las penas de prisi�n de seis meses a tres a�os, multa de doce a veinticuatro meses e inhabilitzaci�n especial para profesi�n u oficiso por tiempo de seis meses, a los promotores, constructores o t�cnicos directores que llevan a cabo una construcci�n no autorizada en suelos destinados a viales, zonas verdes...

5.- VULNERA LA NORMA COMPLEMENTARIA D’ESTETICA

La llic�ncia incompleix les determinacions de la Norma Complement�ria d’est�tica i composici� aprovada per l’Ajuntament de Sencelles.

En concret s’incompleix l’article 0.2 (apartat 1 i 2) pel que fa a "l’alineaci� exacte del carrer a totes les seves plantes i no es permetran reculades ni porxos...; la composici� dels buits sobre el pla de fa�ana es dur� a terme seguint les caracter�stiques tipol�giques de l’arquitectura tradicional"