Aquests dies se compleixen els 20 mesos d’ençà de la constitució del govern de progrés a les Illes Balears. Han estat vint mesos on s’han abordat molt poques reformes legals, poques iniciatives jurídiques, i en definitiva pocs plans i projectes diversos d’acord amb el programa de govern signat per les forces polítiques que composen el pacte de progrés, pel que fa a temes urbanístics i territorials.

Resten sense resoldre o senzillament sense abordar temes fonamentals i estratègics per aquesta comunitat autònoma, tant des del punt de vista territorial, urbanístic i com ambiental.

La realitat ambiental i econòmica d’aquest país demostra que seguim creixent a un ritme absolutament exagerat que està posant en perill no només paisatges, sinó que està afectant negativament la conservació dels nostres recursos naturals, està contribuint a saturar les infrastructures i està degradant la qualitat de vida dels habitants d’aquestes illes.

Així doncs no se pot esperar més sense que el Govern abordi punts claus de la política territorial i urbanística, els quals varen ser promeses electorals i compromisos de totes les forces polítiques que governen.

Les xifres que aquests darrers mesos s’han conegut o publicat sobre dades de creixement urbanístic i turístic, consum energètic, producció de residus, etc. del 2000 a Mallorca, posen de manifest la delicada situació ambiental i urbanística de la nostra illa.

Tots els indicadors ambientals deixen clara una conclusió: Mallorca avança cap a un col·lapse ambiental i urbanístic, seguint el procés de degradació accelerada iniciat l’any 1994. Es necessari prendre mesures fortes i urgent per frenar aquesta tendència.

Vet aquí el resum d’aquestes dades:

• L’any 2000 supera la mitjana dels anys 70 quant a construcció turística i residencial: 40.000 noves places residencials s’han visat
• Palma, no només manté el fort ritme de creixement, sinó que l’ha incrementat de forma espectacular.
• L’edificació dins el sòl rústic experimenta un augment notable, just superat per l’any 1996
• El planejament urbanístic vigent segueix essent super-desenvolupista
• Seguim creixent en places turístiques, ja superant les 400.000
• D’altra banda l’aeroport de Palma segueix batent un nou record

Com a conseqüència de tot això, el consum de recursos naturals, la producció de residus, la taxa de motorització,... no aturen de créixer i de batre records:

• El consum energètic augmenta un 5,6 %
• La producció de residus han crescut en un 5%
• El consum d’aigua potable ha experimentat s’incrementa en un 5 %
• Un 30 % de l’aigua potable prové de plantes dessaladores
• La taxa de motorització és la més alta d’Europa

La situació que aquestes dades descriuen, exigeix per part de les distintes administracions, actuacions més contundents, amb l’objectiu no només de protegir territori, sinó de reduir el ritme de creixement de la construcció turística i residencial. Aquest informe també inclou propostes d’actuacions, dirigides a les tres administracions competents en temes d’urbanisme, ordenació del territori, i medi ambient

Un dels compromisos més reiterats del Govern i sobretot dels partits polítics abans de les eleccions era la reforma de les Directrius d’Ordenació Territorial, que poca a la primavera del 99 havia aprovat sense consens el Govern Matas.

En el pacte signat per les forces polítiques se propugnava una reforma consistent en restringir de forma dràstica l’edificació tant dins sòl urbà com dins sòl urbanitzable. Igualment s’insistia en el programa de govern, en la necessitat d’incrementar la protecció del sòl rústic i dels espais naturals.

En definitiva les reforma de les DOT havia de posar les bases d’un nou model territorial fonamentat en el fre al sector de la construcció.

També era un tema estrella del Pacte, l’elaboració i aprovació d’una nova Llei del Sòl. Se tractava d’una normativa sobre règim urbanístic adaptat a les Illes de Balears.

La nova llei havia de tenir en compte les realitats insulars (molts diferents a les continentals quant a la limitació de recursos) i a la problemàtica que el desenvolupament econòmic de les illes ha comportat.

Certament la llei no està elaborada i en dificultat entrarà en aquesta legislatura si no hi presses a darrera hora.

Els camps de golf esperen una moratòria

A més de les grans actuacions legislatives, el Govern s’havia compromès a decretar una moratòria en l’autorització de camps de golf, passa prèvia per elaborar un Pla Director Sectorial d’aquestes instal·lacions

Hores d’ara no s’ha fet aquesta moratòria anunciada, però un caramull de projectes s’estan tramitant a distints municipis de Mallorca. Alguns d’ells ja han generat polèmiques i la consegüent creació de plataformes.

El mateix se pot dir de l’anunciada moratòria de ports esportius.

Se tracta, en definitiva de tota una sèrie de reptes urbanístics i ambientals, la majoria dels quals són molt enfora de presentar-se. La seva aprovació i aplicació és imprescindible si se vol abordar una vertader canvi en el model territorial i ambiental, cosa que figurava al capdavant del Programa del Pacte de Progrés.

Han passat vint mesos de la constitució del nou Govern. La realitat urbanística i ambiental que ens envolta posa de manifest una situació crítica. Les grues i el ciment són més presents que mai. Els turistes, en una enquesta recent, se queixen de l’excés de ciment i de la saturació turística. Els compromisos del Govern en aquestes matèries s’estan incomplint. Els temps per a fer aquestes reformes s’estan acabant. Per això el GOB avui, a més de denunciar aquesta situació, fa un present al president Antich consistent en un rellotge d’arena, a fi de simbolitzar el pas dels temps i la necessitat de prendre decisions amb urgència