Nota informativa
3 d’abril de 2001
Se confirma que les darreres milanes trobades mortes foren enverinades
Els resultats de les anàlisis confirmen les primeres hipòtesis del GOB, i constaten que l’ús il·legal de verí és una pràctica freqüent a Mallorca
El Laboratorio Forense de Vida Silvestre ja ha enllestit i remès les anàlisis practicades als cadàvers de les tres darreres milanes (Milvus milvus) trobades mortes a Mallorca. Els resultats confirmen que els tres exemplars moriren per enverinament amb aldicarb i carbofurà.
Aquests composts químics, que se comercialitzen amb diferents noms (Temik, Furadan, Curaterr, Carbasol, ) són pesticides agrícoles que legalment s’utilitzen per combatre insectes, àcars i nemàtods als cultius. Però tots ells són verins d’alta toxicitat, pel que de forma il·legal són també emprats per eliminar depredadors (moixos, genetes, marts, gavines, etc).
De les 8 milanes nascudes l’any passat i que són objecte de ràdio-seguiment per part del GOB, 4 ja han estat trobades mortes (50%). Ara sabem que totes elles (100%) moriren per enverinament amb aldicarb i carbofurà.
El verí, la causa fonamental del declivi d’aquesta espècie
La milana és una espècie amenaçada en el sud d’Europa, i la causa fonamental d’aquesta situació és l’enverinament. A Menorca, on fa anys que els joves són objecte de seguiment, s’ha constatat que l’enverinament és la principal causa de mortalitat en els exemplars analitzats (15 exemplars enverinats l’any passat).
A Mallorca el GOB realitza el seguiment d’exemplars des de fa 10 mesos. En aquest període han estat localitzats 4 cadàvers, confirmant-se ara que l’enverinament ha estat la causa de la mort d tots ells:
1. Localitzat el 29 de juliol de 2000 en una finca de Santa Maria
2. Localitzat el 15 de febrer de 2001 en una finca de Mancor.
3. Localitzat el 15 de febrer de 2001 en una finca de Palma.
4. Localitzat el 20 de febrer de 2001 en una finca de Marratxí.
La milana, com a espècie molt sensible a l’ús de verí al medi natural, està jugant un paper de bioindicador. En aquests moments és un llum vermell encès en el panell de control de la salut del nostre medi rural, ja que apart de la milana, moltes altres espècies d’animals, tant silvestres com domèstiques, moren per la presència de verí al camp.
Actuar decididament contra el verí, imprescindible per evitar l’extinció de la milana
Si no ho evitam, aquest animal tindrà el trist honor de ser la primera espècie de vertebrat extingit a Mallorca en el segle XXI. L’elevada mortalitat no natural detectada amb el seguiment d’aquests exemplars explica la tendència regressiva observada en aquesta espècie al llarg dels darrers anys. Recordem que la població reproductora de milana a Mallorca està formada únicament per unes 6-8 parelles.
Per això el GOB reclama de la Conselleria de Medi Ambient, com a responsable de la conservació de la diversitat biològica de les Illes Balears, l’adopció o l’impuls de les següents mesures:
a) Investigació dels casos d’enverinament detectats, a fi d’identificar els responsables i possibilitar el seu processament i condemna. A més dels enverinaments que afecten espècies silvestres, cal investigar també els múltiples casos d’enverinament d’animals domèstics que se detecten cada any a les clíniques veterinàries.
b) Intensificació de la vigilància, especialment en aquelles zones on s’han detectat morts per enverinament. L’ús il·legal de verí és una pràctica delictiva, i com a tal ha de ser perseguida per les autoritats.
c) Control estricte de la distribució, venda i ús de determinats plaguicides d’alta toxicitat usats freqüentment com a verins. Els venedors d’aquests productes tenen l’obligació (actualment incomplida) de mantenir al dia un llibre de registre on constin les partides venudes i el nom del comprador; d’aquesta forma se facilitaria la identificació dels responsables d’enverinaments. Aquesta és una competència de la Conselleria d’Agricultura.
d) Aplicació de mesures cautelars a vedats de caça on se localitzin animals enverinats o esques enverinades, com la prohibició temporal de la caça. Aquesta mesura s’aplica ja a altres comunitats autònomes, com Castella-La Manxa, on els propietaris són responsables de vetllar per què a les seves finques no se col·loqui verí.
e) Control de moixos assilvestrats. L’ús il·legal del verí al medi natural té fonamentalment per objecte eliminar els predadors que poden menjar-se espècies cinegètiques (bàsicament conills i perdius) o animals de granja (gallines, etc). Cal controlar les poblacions de moixos per evitar els seus danys i que algunes persones recorrin al verí per eliminar-los.