Nota informativa
24 d’abril de 2001
El GOB demana a Medi Ambient que no autoritzi un parc escultòric a Mondragó
Proposa la seva ubicació fora d’espais naturals protegits
La Conselleria de Turisme actua com a promotora i patrocinadora d’un projecte de parc escultòric, anomenat "Territori Natural per a l’Art", que pretén la instal·lació de més de 30 escultures dins un espai natural. Amb el vist i plau de Medi Ambient, sembla que l’espai escollit per a l’ubicació del "land-art" és el Parc Natural de Mondragó.
El GOB, que ja ha manifestat la seva oposició al projecte davant els directors generals de Coordinació Turística (Josep A. Pérez de Mendiola) i Biodiversitat (José Manuel Gómez), recorda que els objectius dels parcs són la conservació dels valors naturals i culturals existents. El paisatge, sense dubte un dels principals valors de Mondragó, té prou atractiu i importància en les seves condicions naturals, i les millores paisatgístiques s’haurien de fer en base a l’eliminació d’edificacions i estructures del sector urbanitzat, i de cap manera introduint elements exòtics en el paisatge.
La nostra Comunitat Autònoma únicament ha protegit amb figures de conservació (parc o reserva) l’1’7% del nostre territori terrestre. Davant aquest percentatge, que ens col·loca a la coa en el conjunt de l’Estat, resulta lamentable que la Conselleria de Medi Ambient consenti tirar endavant aquest projecte de la Conselleria de Turisme. Per desgràcia els nombrosos projectes de conservació projectats per al Parc de Mondragó en el seu primer Pla d’Ús i Gestió (aprovat fa 6 anys) no han despertat fins ara el mateix entusiasme, restant bona part d’ells encara pendents d’execució.
A més a més, la realització d’aquest projecte entra en contradicció amb vàries determinacions del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals del Parc, que assenyalen que no se podran dur a terme actuacions que atemptin contra el paisatge de l’espai natural. Cas d’aprovar-se el projecte, el GOB estudiarà recórrer l’autorització.
El GOB proposa, com a idea novedosa, la instal·lació del "land-art" en algun espai degradat (zones periurbanes, pedreres, etc.) com a mecanisme per a la seva recuperació i valorització, donant així exemple d’una nova forma de fer les coses més respectuosa amb el nostre patrimoni natural.