Nota Informativa
29 de juny de 2001

El proper dimarts dia 3 de juliol, la Comissió Insular d’Urbanisme se reunirà en ple a fi de tractar sobre una modificació del Pla General de Calvià, referida a la programació de llicència, és a dir, a l’establiment d’unes quotes anuals de llicències.

En aquests moments sembla que la decisió dels grups polítics ja està presa i pel que s’ha anat coneixent és possible que el PP i UM sumin els seus vots per no aprovar aquesta modificació puntual del Pla General de Calvià.

El sistema de quotes consisteix bàsicament en fixar un nombre màxim de llicències que l’Ajuntament donarà cada any independentment de les peticions que se tramitin.

Aquest sistema té per objecte controlar el ritme de creixement de l’edificació en moments com aquests d’especial intensitat. Se tracta també d’acompassar l’edificació amb la disponibilitat de recursos naturals (aigua, energia) de les infrastructures (depuradores, transport..)

A Calvià s’ha fixat una quota d’un 1 % anual de places en relació les existent. Si Calvià té construït edificis amb capacitat per a 180.000 persones, cada any només se pot edificar construccions amb capacitat per a 1.800 persones

Aquest sistema suposa un fre a la construcció de Calvià. Cal recordar que el creixement d’aquest municipi ha estat absolutament espectacular i en aquest sentit basta veure la realitat d’un municipi desbordat per les grues i les noves construccions.

En 30 anys Calvià ha multiplicat la seva població de dret (de 3.700 habitants l’any 1970 a 40.000 l’any 2000). De la mateixa manera la població estiuenca ha passat en aquest període de 15.000 a 180.000 habitants.

Entre 1996 i 1998 aquest municipi va créixer un 15 %, passant de 153.875 places residencials i turístiques a 175.000. Algun any va superar les 8.000 places en un any.

Eliminar el sistema de quotes (1.800 places any) i passar a un sistema lliure podria provocar un allau de construcció salvatge.

Si el Pacte de Progrés té entre les seves prioritats programàtiques, el frenar el creixement urbanístic, és clar que no pot deixar passar l’ovació d’aprovar una norma absolutament necessària per a contribuir a aquesta returada.

Calvià, a mes a més, és el municipi de Mallorca que més ho necessita, a la vista del ritme de creixement que ha tengut i pot tenir.

El recent informe dels serveis jurídics del Consell Insular que ahir se va conèixer relatiu a l’establiment de quotes anuals de llicències urbanístiques no és compartit en absolut pel GOB, com tampoc ho és l’Informe del Consell Consultiu.

Aquests informes consideren que la proposta de l’Ajuntament de Calvià de temporalitzar l’eficàcia de determinades llicències d’edificació a través del PGOU va en contra del que estableix la Llei de Disciplina Urbanística.

El GOB discrepa de l'Informe i recorda els dos dictàmens favorables de distints Catedràtics de Dret Urbanístic, així com dues sentències dels Tribunals de Justícia avalant aquesta mesura. De fet i tal com s’assenyala a un dels dictàmens que aporta l’Ajuntament de Calvià, l’establiment de quotes de llicències no només se fonamenta en una qüestió de disciplina urbanística, sinó sobretot en la capacitat del planejament urbanístic en regular el ritmes de creixement i de la construcció (de la mateixa manera que regula on se pot edificar i on no, les altures permeses, les cessions etc.)

En aquest sentit el GOB proposa que la Comissió Insular d’Urbanisme aprovi aquesta proposta inclosa al PGOU per l’Ajuntament de Calvià.

LES QUOTES S’HAN D’APLICAR A TOTA L’ILLA

El fort ritme de creixement que ha experimentat la construcció a la nostra illa al llarg del 2000 i que segueix en el 2001, exigeix que les administracions públiques adoptin mesures contundents no només per a preservar els nostres recursos naturals (territori, paisatge, aigua, etc.), sinó també per a un bon desenvolupament del sector de la construcció.

Les darreres xifres aportades per distints Col·legis Professionals posen de manifest que Mallorca al 2000 ha seguit creixent a un ritme molt elevat, semblant al de 1999 i molt superior al del 98. De fet l’any 2000 s’han visat projectes de construcció per edificar quasi 12.000 nous habitatges, una xifra semblant a la del 1999 però molt més elevada que l’any 98, que se visaren projectes per un total de 11.000 cases. Dit d’una altra l’any 2000 se visaren projecte d’habitatges per a més de 40.000 habitants. Es evident que aquest creixement és insostenible.

A aquestes xifres s’hi ha d’afegir el fet que el sector de la construcció a l’any 2000 ha crescut un 9 % en relació al 1999.

Les mesures que fins ara s’han adoptat per returar el creixement de l’edificació no han donat el resultat esperat. La suspensió d’urbanitzacions iniciada pel Consell de Mallorca l’any 1998, o les Directrius d’Ordenació del Territori aprovades pel Govern Matas a principis del 99 no han tengut un efecte notable, com tampoc l’han tengut les noves suspensions del Govern Antich o la moratòria recent del CIM, al manco pel que fa al sector de la construcció.

És per això que és necessari acompanyar les mesures de protecció territorial, les mesures de re-classificació de sòl amb altres que incideixin a damunt el ritme de creixement de la construcció.

En aquest sentit el GOB ve proposant des de fa un parell d’anys la conveniència d’establir unes "quotes anuals" de llicències d’obra en funció del municipi. D’aquesta manera cada Ajuntament només podria atorgar un nombre determinat de llicències o de places residencials a l’any, única forma real de controlar el creixement urbanístic i de l’edificació.

A la darrera informació pública de la Moratòria del CIM el GOB va insistir en la seva aprovació però tampoc fou tenguda en compte.

Ja no se tracta només el paisatge o el territori de Mallorca. Tampoc se tracta únicament de la conservació dels recursos com l’aigua o l’energia. Se tracta en definitiva de tot això i també preservar la qualitat de vida dels habitants de la nostra illa i permetre que el desenvolupament del sector de la construcció sigui sostenible en el temps.