Nota informativa
16 de juliol de 2001

En relació a les darreres manifestacions fetes pel col·lectiu anti-parc de Llevant (abans representat per Associació per a la Defensa de Llevant, ara sembla que representat per l’Associació S’Alou), el GOB considera imprescindible que el debat se centri en els continguts de la proposta presentada pel Govern.

Recordem que en una primera fase, prèvia a la presentació del PORN, els anti-parc escamparen tota casta de mentides i arguments viciats sobre les preteses limitacions que podria suposar la protecció de la zona. La pràctica totalitat d’aquesta argumentació ha quedat ben desmuntada després de la presentació del document, que planteja un Parc que fa compatible la conservació amb l’activitat econòmica de les finques, i respectant la propietat privada (no podria ser d’altra manera).

En aquests moments, l’argument fonamental dels anti-parc és el "no volem imposicions ni que ens gestionin les nostres propietats", sense entrar a discutir detalls ni aprofundir en el debat de la proposta presentada pel Govern.

El GOB considera que aquesta posició tancada i immobilista, i sembla que mancada d’arguments concrets i reals, no contribueix gens al necessari debat social sobre els nous parcs i en concret sobre el futur parc de Llevant. Per això insta als anti-parc a centrar el debat sobre els aspectes concrets que ells considerin puguin ser font de conflicte amb els seus interessos. Aquests aspectes poden ser discutits i modificats si escau abans de l’aprovació inicial del PORN.

Les experiències que tenen lloc a altres indrets ens demostren que els parcs poden contribuir de forma molt positiva a la conservació dels espais naturals mitjançant mesures d’activació econòmica i també amb ajudes directes als propietaris. Valgui per exemple el municipi de Sant Feliu de Pallerols, que fa 4 anys que intenta incorporar terrenys al Parc Natural de la Garrotxa, a la vista dels beneficis generats pel parc.

Segons el GOB, sense dubte seran els propietaris els que en sortiran beneficiats més directament amb la declaració del Parc de Llevant. Des del GOB se confia que amb la suficient informació per part de la Conselleria de Medi Ambient se puguin vèncer les reticències dels propietaris a la protecció.

Adjunta vos remetem còpia d’un missatge del batle de Sant Feliu de Pallerols, en el qual respon a una sèrie de preguntes que li vàrem plantejar.

"En resposta a la seva carta en la qual ens demanen la nostra opinió i experiència com a municipi que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), em plau adreçar-los les següents consideracions:

Des de la seva creació l’any 1982 una part del terme municipal de Sant Feliu de Pallerols ha format part del PNZVG. A partir de l’any 1997 l’Ajuntament inicià un procés per tal d’aconseguir una ampliació del Parc Natural que afectés a la pràctica totalitat del terme municipal. És evident que si es promou aquesta ampliació es perquè el resultat de l’experiència de pertànyer al Parc es valorada molt positivament, no només per l’Ajuntament sinó també pels veïns del municipi, empreses i propietaris, atès que tot el procés s’ha volgut que tingués el màxim consens possible. De no haver-se obtingut aquest consens majoritari de ben segur que el procés no hauria tirat endavant.

El Parc Natural suposa incloure un espai en un àmbit de protecció específic que sotmet el territori i les activitats que en ell s’hi desenvolupen a una regulació específica, del propi parc, que complementa i en alguns casos intensifica, la normativa urbanística dels Ajuntaments. En primer lloc, cal dir que el Parc només afecta a sòl rústic, els nuclis de població de sòl urbà i urbanitzable i les àrees que el planejament preveu de futura expansió urbana resten expressament exclosos de l’àmbit d’afectació del Parc.

Com s’ha dit, en sòl rústic el que fa el Parc es establir mitjançant el seu propi Pla Especial una regulació que té per finalitat que les persones i les activitats que aquestes realitzen es desenvolupin en condicions de respecte i protecció d’un entorn natural que es considera privilegiat. Per tant, el primer que cal dir és que contràriament al que moltes vegades es pensa un dels objectius del Parc és afavorir la continuïtat de la població que viu en el Parc facilitant la seva qualitat de vida perquè no en marxin. Es tracta que tant les activitats tradicionals (agricultura i ramaderia) com les més noves (turisme rural, artesania, cases de colònies, càmpings) es puguin desenvolupar en condicions que el fet de viure en l’àmbit rural no constitueixi una desavantatge envers les poblacions que habiten en zones urbanes, més ben comunicades i amb tots els serveis. Es en aquesta línia que el PNZVG cada any obre diverses convocatòries de subvencions adreçades als particulars destinades a l’arranjament de camins i vies d’accés a les finques, a la neteja i conservació dels boscos, a les activitats i explotacions relacionades amb el turisme, l’agricultura, l’artesania, etc.

En relació als Ajuntaments, també hi ha convocatòries de subvencions anuals específiques que pel que fa a Sant Feliu de Pallerols han permès en els últims deu anys la realització d’obres en el Veïnat de Sant Iscle de Colltort (únic que fins ara formava part del PNZVG) tals com arranjament i asfaltat dels camins públics, neteja i desbrossament d’aquests mateixos camins, reforma del nucli de Sant Iscle (Església, pavimentació de la plaça i dels accesos, reforma del cementiri, etc.).

Quins inconvenients té formar part d’un Parc ? Bàsicament el fer d’haver de demanar l’informe favorable del Parc quan es demana a l’Ajuntament una llicència d’obres (la qual cosa suposa un tràmit administratiu més) i d’altre banda l’existència d’una normativa pròpia del Parc que regula la protecció del territori. Aquesta normativa impedeix l’exercici de determinades activitats econòmiques o urbanístiques considerades contràries a l’objectiu de la protecció de l’àmbit afectat, per exemple la instal·lació de determinades indústries o la construcció d’urbanitzacions, o l’edificació de forma discrecional. És clar però que això per molts no serà un inconvenient sinó tot el contrari, i per altre part els plans generals urbanístics de molts municipis ja preveuen aquestes limitacions.

Els propietaris de finques incloses en l’àmbit del Parc, excepte pel que acabem de dir, no tenen altres inconvenients, ben al contrari, com abans hem assenyalat més aviat s’afavoreix la conservació i millora de les seves finques, i per descomptat a ningú no se li ha expropiat la finca ni ha perdut cap de les prerrogatives inherents al dret de propietat (cosa que per altre part seria inconstitucional).

Cordialment,

JOAN CASAS i CARRERAS.

ALCALDE.

Sant Feliu de Pallerols, 6 de juliol de 2001."