Nota informativa
8 doctubre de 2001
Al·legacions del GOB al projecte de Parc de Llevant
Cal ampliar làmbit aprovat inicialment, i incrementar les millores socio-econòmiques
El GOB lliurà la setmana passada a la Conselleria de Medi Ambient el plec al·legacions a laprovació inicial del PORN de la península de Llevant. El termini de presentació dal·legacions finalitzà el passat dia 2 doctubre, després de 40 dies dexposició pública.
En línies generals, consideram que amb aquest Pla se planteja per primera vegada a les Illes un autèntic projecte de conservació dun espai natural. La proposta de protecció planteja una interacció sostenible entre la conservació dels valors naturals de la zona i el desenvolupament dactivitats econòmiques, tradicionals o noves, compatibles amb la conservació daquests valors. Aquest és un nou model de parc, ben diferent als ja declarats, que satraca més a la nova concepció despai natural com a espai econòmicament viu. Des del GOB valoram molt positivament aquesta filosofia.
Ara bé, consideram que la proposta pot esser millorada amb una sèrie de modificacions, tant de larticulat com de la zonificació.
Al·legacions a larticulat
El GOB ha presentat un plec dal·legacions amb 30 punts relatius a larticulat, en els quals se proposen modificacions o incorporacions al text. Citarem, per destacar alguns aspectes, els següents dos temes
Shan dincrementar les millores socio-econòmiques
Consideram que aquest aspecte és fonamental, i que se pot millorar considerablement incorporant una sèrie de propostes, com per exemple:
. Que les diferents conselleries del Govern primin la ubicació a linterior del parc en les seves diferents línies dajudes a activitats relacionades amb la conservació dels recursos agrícoles, ramaders, naturals i etnològics.
. Que tenguin una consideració especial, a efectes de gaudir dajudes econòmiques, aquelles activitats productives o comercials, noves o existents, que estiguin implantades en el parc i siguin compatibles amb els objectius de conservació daquest Pla, i especialment aquelles activitats acollides a règims de producció ecològica.
. Que en reconeixement del benefici ambiental i social que suposa el manteniment de les finques en un bon estat de conservació, el Govern estableixi beneficis fiscals per als propietaris de finques ubicades dins el parc.
. Que els municipis amb terrenys dins el Parc conformin làrea dinfluència socio-econòmica de lespai protegit, figura definida per larticle 18.2 de la Llei 4/1989 de conservació de la naturalesa i de la flora i fauna silvestres. Cal que la Conselleria de Medi Ambient convoqui anualment i dins aquest àmbit ajudes per a la realització de projectes relacionats amb lestudi, conservació, divulgació i ús sostenible del Parc.
El tempteig, retracte i expropiació són innecessaris
Des del GOB consideram que els drets de tempteig i retracte, així com lexpropiació, són mecanismes perfectament prescindibles en el marc de la protecció despais naturals (la nostra història així ho demostra: mai shan utilitzat dins un parc a les Illes). Ladministració disposa daltres vies molt més convenients per aconseguir la titularitat pública dels terrenys que interessin (negociació directa amb la propietat, concursos per adquisició de terrenys, etc).
Davant la impossibilitat legal deliminar aquestes figures, proposam que siguin matisades de forma convenient per tal de minimitzar els seus efectes. Aquesta matisació sha de plasmar adequadament a larticulat, i per això proposam que la Conselleria de Medi Ambient renunciï a laplicació dins el parc dels drets de tempteig i retracte definits per larticle 10.3 de la Ley 4/1989, de conservación de la naturaleza y de la flora y fauna silvestres. Igualment creim que sha de comprometre a no recórrer a lexpropiació com a via per aconseguir la titularitat pública de terrenys necessaris per a les infrastructures pròpies del Parc.
Daquesta forma podria solventar-se la que fins ara ha estat la principal objecció dels anti-parc a la figura de protecció.
Al·legacions a làmbit del Parc
Laspecte més destacable de les al·legacions en relació a làmbit del parc és que la proposta aprovada inicialment deixa fora extenses àrees amb importants valors naturals. Estam parlant de lANEI de Calicant Na Penyal (Sant Llorenç Son Servera), la connexió entre Calicant i el Puig dAlpara (Sant Llorenç), la zona de Sa Jordana Sa Rasclò (Son Servera) i la Punta de nAmer (Sant Llorenç). Aquestes àrees sajusten perfectament als criteris que al text sempren per a definir les àrees de parc, pel que consideram que una zonificació coherent no pot infravalorar aquestes àrees i deixar-les fora de làmbit de protecció.
Volem un parc ambiental i territorialment coherent
Des del GOB volem recordar a la Conselleria de Medi Ambient i al Govern que làmbit de protecció dels espais naturals sha de definir fonamentalment en funció dels seus valors naturals. Per això consideraríem molt lamentable que finalment saprovàs un àmbit que exclogués importants zones de Sant Llorenç i Son Servera per motius que poc tenen a veure amb la importància ambiental daquestes àrees.
El text complet de les nostres al·legacions, així com el plànol de làmbit geogràfic proposat, els podeu descarregar aquí (format PDF, 108 Kb).