Nota informativa

5 de novembre de 2001

Recentment ha finalitzat el període d’exposició pública d’un projecte que pretén instal·lar unes gàbies per engreixar tonyina i cirviola, en gàbies flotants, davant les costes del terme municipal de Llucmajor (a la zona del Cap Blanc). En conjunt de l’estructura, formada per 4 gàbies, fa 840 per 500 metres de longitud.

Aquest projecte, promogut per l’empresa Viveros Marinos de Baleares S.L. (curiosament domiciliada a Múrcia), pretén engreixar 390 tones de tonyina capturada en aigües properes a les Illes, per posteriorment exportar-les al Japó. Aquest tipus de negoci està experimentant un auge important, sobretot a la costa de Múrcia, ja que les grans tonyines engreixades dins gàbies assoleixen preus espectaculars als mercats japonesos en els moments de l’any en que és difícil la seva captura.

Però aquest negoci és ambientalment molt problemàtic. La tonyina és una espècie en perill, a causa de la sobrepesca, i a més a més el funcionament d’aquestes instal·lacions habitualment genera importants impactes sobre el medi natural. Per això el GOB ha presentat un plec d’al·legacions en base a les quals ha demanat a la Direcció General de Pesca que no autoritzi el projecte. Són aquestes:

La tonyina (Thunnus thynnus thynnus) és actualment una espècie sobreexplotada. S’ha calculat que des de 1970 s’ha produït una reducció del 80% en l’estoc de reproductors d’aquesta espècie.

Des de fa anys la seva captura està sotmesa a cupos per països, encara que sembla evident que aquests no se respecten, i a més a més l’espècie pateix les captures de les flotes il·legals.

La forta demanda que fa el mercat japonès de tonyina engreixada ha fomentat la creació d’explotacions d’engreix a la costa mediterrània (a Espanya, localitzades especialment a Múrcia, domicili de l’empresa que presenta el projecte).

Lluny del que se podria pensar inicialment, l’engreix no és una activitat alternativa a la captura i comercialització immediata, sinó que ha estat identificada per diversos experts com una indústria que incrementa considerablement la pressió sobre l’espècie.

A la vista de la delicada situació de conservació que pateix la tonyina, som partidaris de l’aplicació de mesures de conservació estrictes que incloguin la declaració de zones de reserva i la reducció substancial de les quotes de pesca assignables. Per això no creim oportuna cap acció que pugui fomentar la pressió sobre l’espècie, com és el cas del projecte que ens ocupa.

Consideram que l’estudi d’impacte és bastant incomplet, ja que:

. no analitza la quantitat, composició, règim de dispersió i impacte sobre el medi dels residus generats (excedents de menjar i excrements), quan aquest és probablement l’impacte ambiental més significatiu que se genera durant l’explotació d’aquest tipus d’instal·lacions.

. no analitza els efectes sobre les comunitats bentòniques, que sense dubte se veuran afectades per canvis ecològics generats per l’aport de gran quantitat de matèria orgànica (restes d’aliment i excrements). No se valoren els probables canvis en la composició del bentos (comunitats biològiques del fons marí).

. no analitza els efectes sobre les comunitats de peixos. Aquest tipus d’instal·lacions atreuen tota una sèrie d’espècies de peixos que s’alimenten dels residus generats, i que poden alterar les relacions i equilibris entre les espècies prèviament existents.

. les mesures correctores proposades són insuficients. Gairebé només s’inclouen mesures relatives a la neteja i conservació de les gàbies, sense preveure cap tipus de correcció dels impactes realment importants (residus, canvis ecològics, etc).

. el programa de vigilància ambiental és poc complet. És molt poc detallat quant a punts de mostreig, nombre de mostrejos i paràmetres a analitzar, i no preveu el replantejament de les mesures correctores si, com creim, se demostrassin insuficients.

D’altra banda, i encara que sigui discutible si entra en els requisits de l’estudi avaluar-ho o no, no s’analitza l’impacte més important del conjunt del projecte, que és sense dubte la captura de la tonyina que se pretén engreixar.

El pretès baix impacte ambiental del projecte (s’afirma que ens instal·lacions similars de l’empresa "nunca se han producido impactos que puedan ser considerados ni severos ni críticos con el medio ambiente") no concorda amb les manifestacions realitzades per experts en el Foro Científico para la Pesca Española, ni per la Secretaria Sectorial de Agua y Medio Ambiente de Múrcia, que coincideixen en qualificar com a important l'impacte ambiental negatiu generat per aquests tipus d’instal·lacions a Múrcia.

D’altra banda, malgrat a l’EIA s’exposa que l’acceptació social del projecte és bona, molt ens temem que aquesta consideració sigui incorrecta. Fins i tot l’Ajuntament de Llucmajor s’ha manifestat públicament en contra del projecte.

La pesca de la tonyina està sotmesa anualment a quotes estatals, que se distribueixen entre la flota. No s’aprecia entre la documentació aportada cap certificació de la disponibilitat de quota legalment assignada per a cobrir les necessitats previstes (390 Tm).

Així i tot hem d’assenyalar que aquests procediment no està exempt de controvèrsia, ja que diversos experts han argumentat que les captures podrien estar superant considerablement les quotes assignades, ja que durant la captura i trasllat existeix una important mortalitat que no se comptabilitza per què el procés no està sotmès al suficient control.

Segons dades del projecte, l’alimentació de 390 Tm de tonyina suposaria un consum anual d’unes 4200 Tm de petits peixos (sorell, alatxa, boga, verat, etc). La documentació aportada no certifica ni detalla la disponibilitat d’aquest recurs, el volum del qual sembla desmesurat tenint en compte les possibilitats de captura de la flota pesquera local.

Aquest és el segon projecte de piscifactoria que se tramita enguany a Mallorca. L’altre, que pretén criar dorades i llobarros dins gàbies situades enmig de la Badia de Pollença, ha estat igualment objecte d’al·legacions per part del GOB, i ha motivat l’oposició de la confraria de pescadors de Pollença i de col·lectius veïnals.