Nota informativa
2 de desembre de 2001

Algunes espècies de flora exòtica estan generant seriosos problemes ambientals. Competeixen per l’hàbitat amb algunes espècies de plantes autòctones, i per la seva major capacitat de creixement habitualment guanyen la batalla. Per evitar aquesta pèrdua de biodiversitat, els grups infantil i juvenil del GOB, amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Natura del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Manacor, duen a terme una acció informativa i d’eliminació d’aquestes espècies invasores a Cala Murada (Manacor).

De quines espècies parlam?

El Carpobrotus i altres espècies similars, conegudes popularment com a corre-corre, bàlsam, patata frita, ungla de moix, etc. són plantes rastreres molt emprades en jardineria per la seva alta capacitat per a recobrir grans superfícies en poc temps. Són originàries de Sud-Àfrica, on hi ha un clima molt similar al nostre; tenen una gran capacitat d’adaptació a llocs salins i secs, com la vorera de la mar. La seva propagació pot ser per llavors, que dispersen les rates o els conills, o per fragments que són capaços de tornar arrelar i formar noves plantes.

La seva gran capacitat de recobriment, juntament amb el fet de ser plantes introduïdes i no comptar amb cap depredador natural, fan que s’hagin propagat amb gran rapidesa per algunes zones costaneres eliminant les espècies autòctones del litoral. A Mallorca queden poques platges i sistemes dunars no urbanitzats. En aquests llocs s’hi fan comunitats vegetals exclusives, amb espècies com el borró (Ammophila arenaria), el lliri de marines (Pancratium maritimum), el melgó marí (Medicago maritima), etc. D’altra banda, a les zones de costa rocosa ben conservada s’hi fan algunes espècies úniques en el món, com per exemple diverses espècies de saladines (Limonium spp.) o el socarrell (Launaea cervicornis). La colonització d’aquestes zones per espècies invasores com el Carpobrotus pot fer que desapareguin les valuoses espècies autòctones.

El GOB du a terme periòdicament accions de conservació i conscienciació sobre els problemes que generen aquestes plantes. Per això s’organitzen jornades de feina en que s’arrabassen aquestes plantes en els llocs on generen més problemes ambientals, i s’aprofita per difondre el problema entre la ciutadania.

D’altra banda, però, és clar que la millor manera d’evitar l’expansió d’aquestes plantes és evitant la seva utilització en la jardineria. Per això, aconsellam que:

• Si es tenen plantades aquestes espècies, s’ha de procurar que no es propaguin a fora dels límits del jardí. Així mateix, cal considerar la possibilitat de substituir-les per espècies autòctones adequades, que no generen cap problema ambiental.
• S’ha d’evitar plantar al jardí espècies exòtiques que es propaguin fàcilment i puguin generar problemes ambientals.
• Si es coneixen zones naturals poblades per Carpobrotus o altres espècies exòtiques, tant si s’arrabassen com si no, convé comunicar-ho a alguna entitat de conservació per tal de facilitar el seu control.

Els problemes que crea la introducció accidental d’aquestes plantes són un exemple de les distorsions que sorgeixen quan s’alliberen al medi natural espècies que no són pròpies de la zona, siguin plantes o animals. Volem recordar que la introducció d’espècies exòtiques és la segona causa d’extinció d’espècies en el món, després de la destrucció d’hàbitats. Per això EN JARDINERIA, UTILITZAU PLANTES AUTÒCTONES.