La proposta de construir més camps de golf respon a interessos, projectes
i llocs concrets, no a la millora de l'oferta turística
El GOB, decebut amb l'acord del Consell de "no pronunciar-se en contra" de la construcció de més camps de golf
Davant l'aprovació, per part de tots els partits del Ple del Consell Insular excepte d'Esquerra Unida-Els Verds, d'un acord de "no pronunciar-se en contra de la construcció de camps de golf com a oferta turística de qualitat" el GOB no pot fer més que expressar la seva decepció per l'incompliment dels compromisos electorals signats pel Pacte
El pacte de progrés s'havia compromès a fer una moratòria
Un dels compromisos més divulgats del pacte signat entre les distintes
forces polítiques que governen el Consell i el Govern, consistia en decretar
una moratòria de camps de golf, mentre s'elaborava i s'aprovava un Pla
Director Sectorial de camps de golf. Exactament així ho reflectia el
document del pacte:
"Elaboració i aprovació d'un Pla Director de Camps de Golf
per tal d'afavorir la desestacionalització. Aquesta oferta complementària
es farà exclusivament a les zones turístiques consolidades, prèvia
a la seva incorporació a la planificació municipal. Mentrestant
es declararà una moratòria en aquesta matèria. Cap camp
de golf es regarà amb aigua no procedent de depuració i s'afavorirà
l'ambientalització de les instal·lacions"
Han passat dos any i mig d'ençà que se va firmar el pacte i mentrestant ni el Govern ni el Consell han aprovat la moratòria. Al contrari, els partits es dediquen a manifestar la seva posició favorable a la construcció de nous camps de golf...
S'ha de derogar la llei de camps de golf
El GOB insisteix en la necessitat de derogar la Llei de Camps de Golf, que regula la tramitació de golfs dins sòl rústic i dóna dret a disposar d'una oferta hotelera annexa als camps de golf.
A Balears, hi ha camps de golf més que a bastament
En aquests moments a les Balears hi ha 21 camps de golf construïts i 1 en construcció. Al mateix temps el GOB ha comptabilitzat un total de 8 iniciatives empresarials destinades a construir nous camps de golf just a Mallorca, que pretenen afegir-se a la llista camps construïts a la nostra illa.
A diferència del que opinen els partits del pacte, des del nostre punt de vista hi ha camps de golf més que suficients a Mallorca. La projecció de nous camps de golf no es pot fer en funció de la demanda, ja que l'aplicació d'aquest criteri ens conduiria a situacions territorialment indesitjables. El creixement, en qualsevol aspecte (turístic, residencial, energètic...) no es pot fer en funció de la demanda sinó que s'ha de fer en funció de la disponibilitat real de recursos naturals i del model territorial de futur que s'estableixi. Fer més camps de golfni és necessari ni és convenient.
El GOB considera que el desitjable increment de la qualitat turística se pot aconseguir a través de la promoció del turisme cultural, el turisme ciclista, el turisme d'espais naturals, etc.. opcions que a més de no haver de menester la construcció de noves instal·lacions, se produeixen en temporada baixa.
Per tant, el GOB creu que aquest acord de "no oposició a la construcció
de camps de golf" del Pacte només respon a interessos, llocs i projectes
concrets de construcció de camps de golf i no a l'increment de la qualitat
del producte turístic.
Les conseqüències de la construcció de camps de golf
Sembla que darrerament sols es parla de les " miraculoses meravelles desestacionalitzadores i de qualitat" dels camps de golf i que s'han oblidat les greus conseqüències de la seva construcció:
- Transformació del camp
Actualment a Mallorca se destinen de l'ordre de 725 hectàrees a camps de golf. En pocs anys aquesta xifra se podria doblar si se duen a terme els projectes que estan aprovats i els que se tramiten. Per tant 1.500 hectàrees de conreu, pinar, garriga o alzinar podrien canviar d'ús per acabar convertint-se en camps de golf .
Al procés de terciarització de la nostra economia s'hi afegí el procés de terciarització del territori, primer el litoral i ara l'interior (segones residències, centres comercials i camps de golf amb hotels).
En tot cas la construcció de camps de golf i de les seves instal·lacions residencials complementàries suposen una transformació i una degradació evident del paisatge rural.
- Elevat consum d'aigua
L'increment de la pressió sobre els recursos hídrics constitueix un dels problemes més importants derivats de la construcció i funcionament dels camps de golf, a causa del seu elevat consum d'aigua.
Encara que la llei obligui a regar els camps de golf amb aigües depurades això no es fa i en la majoria de casos se rega amb aigua de pous contribuint així a l'esgotament o salinització dels aqüífers. En alguns casos hi ha empreses que incompleixen els autoritzacions i llicències, regant amb aigua de pous quan estan obligats a fer-hi amb aigua depurada.
D'altra banda el rec amb aigües depurades pot provocar la contaminació dels aqüífers, sobretot si tenim en compte que les depuradores de les Balears no treuen una aigua apta per ser reutilitzada.
En tot cas la promoció d'instal·lacions que usen de forma tant notable aquest recurs sembla absolutament desaconsellable a unes illes on l'aigua és un recurs tan escàs on constantment ens trobam amb problemes de proveïment a nuclis urbans.
- Destrucció d'espais naturals
La major part dels camps de golf que s'han construït o s'han aprovats afecten a zones que gaudeixen d'un notable interès ecològic o paisatgístic. De fet gairebé un 80 % se troben dins àrees incloses dins els Inventaris d'ICONA o INESE d'espais naturals a protegir. Alguns d'ells estan o estaven dins la Llei d'Espais Naturals.
La construcció dels camps de golf i de la seva oferta complementària ha comportat i comportarà impactes ambientals molt negatius:
· destrucció de pinars
· arrassament d'alzinars
· destrucció de garrigues
- Consum espectacular de pesticides i herbicides
Un camp de golf necessita, per a la seva supervivència, convertir-se en una àrea abiòtica - sense vida - per a la qual cosa la utilització de substàncies químiques tòxiques (pesticides, herbicides, insecticides, fertilitzants…) se converteix en una necessitat. De fet l'Institut d'Ecologia aquàtica de Girona ha equiparat els seus efectes als d'una activitat industrial molt contaminant.
Per a poder mantenir les gespes dels camps de golf, aquests han d'esser tractats amb nombrosos productes químics, per evitar , per una banda que creixen herbes que no interessen i per evitar que determinats insectes o rosegadors facin malbé la gespa…Als greens , pel fet de necessitar més atencions, la quantitat de productes que s'utilitzen són molt nombroses i tòxics, tals com el bromur de metil, així com productes com clortalonil o carbaril...
No cal dir que aquest excés de productes químics pot acabar afectant la qualitat de les aigües subterrànies.
El resultat de tot això és que molts d'aquests tractaments acaben convertint un camp de golf, especialment els greens, amb una zona biològicament morta a pesar de la imatge "verda" que pot semblar tenen els camps de golf.