S'Estanyol , amenaçat per l'ampliació del Club Nàutic

El TSJB és a punt de dictar sentència
------------------------

De tots és conegut el projecte d'ampliació del Club Nàutic i la polèmica que
se n'ha derivat. En aquestes darreres setmanes, quan ja s'han presentat les
conclusions dels lletrats i la Sala de lo contenciós-administratiu del TSJB
és a punt de dictar sentència, han aparegut a la premsa diversos anuncis
simulant entrevistes a gent favorable a l'ampliació del club nàutic.

Davant el clima de confusió que s'està generant, el GOB, l'Associació de
Veïns "Son Reynes" i l'Associació d'Usuaris des Mollet, volen fer un
recordatori públic de la seva postura i dels greus impactes ambientals que
suposaria l'ampliació del Port Esportiu.

Característiques del projecte d'ampliació

El projecte modificat d'ampliació del Port Esportiu del Club Nàutic de S'
Estanyol, presentat l'any 93, té les següents característiques:

- és molt més que una ampliació, ja que projecta fins a un total de 619
amarraments. Actualment el port de S'Estanyol té 285 amarraments.
- S'inclou dins el projecte l'actual mollet, amb la qual cosa aquesta
instal·lació de caràcter públic desapareixerà.
- Multiplica per 5 la superfície del port actual. De fet, el dic s'endinsa
400 metres dins la mar.
- El nou port suposa la construcció d'un nou edifici social, tallers, xarxa
d'aigua potable i residuals...

Presumptes il·legalitats del projecte, objecte del recurs

- Primer, el 1989, el projecte presentava un port més ample, que envaïa una
ANEI, fent-se damunt s'Illot, cap a S'Estalella. Per aquest motiu el
projecte es va haver de modificar i es va fer endins, més allargat, l'any
92. EL MOPU tampoc no va aprovar aquest projecte per tenir dues bocanes, la
seva i la del Mollet, per la qual cosa es va presentar el "Proyecto
Modificado del de ampliación..." el 1993, fagocitant el Mollet i
convertint-lo en més amarraments.

- És un fet provat que l'Estudi d'Impacte Ambiental i el de Dinàmica de
Litoral dels projecte de 1989, 1992 i el suposadament "modificat" de 1993,
són exactament els mateixos. La tesi fonamental del recurs, al respecte, és
que no es tracta d'una modificació de projecte, sinó d'un totalment distint
i més ofensiu al medi natural i social, però, encara que fos una simple
modificació, totes les autoritats acadèmiques que han dictaminat al respecte
mantenen que l'impacte d'un i altre projecte no pot ser en absolut el
mateix, sinó molt al contrari, molt significativament diferent.

- Per tant, mai s'ha sotmès a exposició pública un EIA del projecte,
infracció procedimental essencial, que causa indefensió als interessats,
especialment als usuaris del mollet, que desapareix, ni tampoc es va
traslladar als diferents organismes oficials implicats, per la qual cosa, hi
ha inadequació a l'ordenament jurídic, ja que aquests organismes no han emès
informes preceptius.

- El projecte d'Ampliació va ser aprovat al marge de l'actual Pla Director
de Ports Esportius, que no preveia aquesta ampliació en la seva relació amb
la LOT, i encara que hi hagués estat contemplat, el nombre d'amarraments és
molt superior al previst per a la Zona II.

- Finalment, no disposa de Llicència Municipal, preceptiva segons sentència
del Tribunal Suprem, que ha creat jurisprudència, per cert, i NO està inclòs
al PGOU de Llucmajor.

Impacte ambiental del projecte

El nou port esportiu suposa la construcció de 334 nous amarraments, la qual
cosa implicaria una canvi radical amb la fesomia de S'Estanyol.

S'Estanyol és un petit nucli de població que fins ara s'havia salvat del
procés de balearització que ha afectat a gran part del litoral. L'ampliació
del port es traduiria en greus conseqüències ecològiques, paisatgístiques i
socials.

a) Impactes ecològics.-

Tots els estudis actuals sobre dinàmica de litoral coincideixen en l'elevat
impacte ecològic que té la construcció de ports esportius.

L'augment de la contaminació de les aigües per una banda, així com efectes
negatius sobre la dinàmica litoral i les platges, i sobre les praderies de
posidonia, són alguna de les conseqüències de l'ampliació del port esportiu
de S'Estanyol.

El nou port esportiu faria accentuar aquest canvi en la dinàmica litoral,
afavorint l'erosió a la zona de S'Escar d'en Roca i la sedimentació a l'
Escar d'en Gosta.

El retrocés de les praderies de Posidònia comporta, a més de l'augment dels
processos erosius, el retrocés cap a aigües més profundes de la fauna
associada a aquestes comunitats vegetals: vaques, serrans, donzelles,
esparrals, sards, pops...espècies difícilment visibles al radi d'influència
del port.

La navegació i el fondeig de les embarcacions que utilitzaran aquest port
com a base o escala provocarà una minva en la qualitat de les aigües
interiors i exteriors del port, (per hidrocarburs, pintures, etc), la
degradació de les praderies de posidonia a causa del fondeig i de l'augment
de la terbolesa de l'aigua de l'entorn del port i un increment de les
molèsties sobre les colònies d'aus marines que viuen i crien en aquest
litoral.

b) Impactes paisatgístics.-

La transformació del paisatge és la primera conseqüència de la construcció
de ports i dàrsenes esportives. La desfiguració del cales i paisatges
costaners ha estat una constant lligada a la construcció d'instal·lacions
nàutiques.

Avui, el paisatge, especialment el paisatge costaner, sobretot pel fet d'
esser escàs, ha assolit un valor incalculable. Des del nostre punt de vista,
l'ampliació del port esportiu de S'Estanyol, significarà una transformació
radical de les condicions actuals del lloc, d'efectes ben negatius.

D'altra banda, la construcció d'esculleres i espigons, suposa crear
pantalles visuals que afecten negativament a les panoràmiques de la zona.

c) Impactes socials.-

En l'actualitat el nucli urbà de S'Estanyol constitueix una excepció dins de
la massificació que han assolit una part important del litoral mallorquí.

S'Estanyol s'ha escapat, fins un cert punt, del turisme de masses, i ha
aconseguit un equilibri entre una població resident local i un turisme
respectuós, tranquil i familiar.

La construcció d'aquesta macro-ampliació del port suposaria, tal com ha
passat a altres indrets de l'illa, un canvi notable en la població, amb una
quasi segura substitució de la gent tradicional que hi viu per una onada de
nous residents o senzillament gent de pas que ve a treure la barca. S'
Estanyol pot perdre el seu encant i la seva identitat per a convertir-se en
un de tant de llocs vulgars que tant sovintegen al nostre litoral.

Amb l'ampliació del port esportiu es posa en perill la tranquil·litat de
zones de bany, fruit de l'increment de la navegació i de la presència
d'embarcacions, tant fixes com de trànsit. A més, pels canvis en la dinàmica
d'erosió-sedimentació, es perdria un element important per l'esbarjo dels
estanyolers, que veurien com nedar a l'Escar d'en Roca ja no és possible.

A tot això, s'ha d'afegir l'impacte social ocasionat per la desaparició de
l'actual mollet, d'ús públic, que passaria a ser fagocitat pel nou port
esportiu i convertit en amarraments privats.

A més, no podem oblidar les tensions socials que s'han anat accentuant en
tot el llarg procés de l'ampliació del port de S'Estanyol, degut als
interessos econòmics que comporta la construcció del nou port front a l'
opinió d'un altre important sector d'estanyolers contraris a l'ampliació.

És necessària una moratòria de ports esportius.

El Govern de les Illes Balears ja va anunciar que aprovaria una norma
territorial cautelar per a la construcció de nous ports esportius. El GOB
demana que s'accelerin els tràmits d'aquesta aprovació per tal d'evitar les
greus conseqüències que tendria l'ampliació del port esportiu de S'Estanyol.

Podeu trobar imatges del projecte d'ampliació del Port Esportiu de S'
Estanyol a l'adreça:
http://www.gobmallorca.com/Estanyol

Plana principal