1.-
Fets:
Amb aquest nom se coneixen
dues pedreres anomenades:
-
Sa Garrigueta
Rassa
-
Son Rosselló
Aquestes pedreres des
de fa més de 30 anys duen a terme una intensa activitat extractiva que ha
provocat molèsties, la desfiguració d’una muntanya, i l’incompliment
reiterat de la norma vigent.
Ha estat especialment
la pedrera de Sa Garrigueta Rassa,
la que mira cap a Palma, la qui ha generat al llarg dels anys més protestes,
més impactes i la que compta amb sentència ferma del Tribunal Suprem obligant
a tancar-la.
2.- Lloc
La pedrera de Sa Garrigueta
Rassa, així com la de Son Rosselló, se situen a l’extrem Nord-est de
la Serra de Na Burguesa, dins del terme municipal de Palma.
La
zona en qüestió està classificada com a Sòl Rústic d’acord amb la Llei
del Sòl Rústic. Una part de la zona és considerada en el Pla General del Municipi
com a Zona Forestal d’Interès Paisatgístic, la qual gaudeix igualment
de la protecció de la Llei d’Espais Naturals, amb la categoria d’Anei.
D’acord amb la
LEN no se pot incrementar l’activitat extractiva dins de les zones protegides.
3.-
Empreses explotadores
Prebetong Baleares S.A. va tenir l’explotació
de la pedrera de Sa Garrigueta Rassa molt d’anys fins que als darrers
anys aquesta passà a l’empresa Readmymix
Asland.
4.- Situació legal
Aquesta pedrera no compta
amb:
·
Declaració d’interès
general, social o utilitat pública ni de l’antiga Comissió Provincial
d’Urbanisme ni de la Comissió Insular d’Urbanisme
·
Tampoc compta
amb llicència municipal d’obres de l’Ajuntament de Palma
·
Igualment tampoc
no té llicència d’activitat
·
Tampoc té informe
favorable de la Comissió Balear del Medi Ambient.
L’activitat d’aquesta
pedrera incompleix:
·
el Pla General
de Palma
6.-
Resolucions judicials
Aquesta pedrera té nombroses sentències
en contra, fins i tot del Tribunal Suprem.
·
1983: obliga
a l’empresa a sol·licitar llicència d’activitat
·
1988: confirma
la denegació de la llicència municipal per a explotar aquesta pedrera en situar-se
aquesta dins d’una Zona protegida
pel PGOU de Palma.
7.- Situació actual
A pesar d’aquesta darrera sentència,
l’empresa explotadora encara no disposa de declaració d’interès
general, ni llicència d’activitat ni llicència d’obra. A pesar d’això
l’Ajuntament de Palma no ha tancat la pedrera.
8.-
Impactes
8.1.- Desfiguració Paisatgística
La desfiguració
dels paisatges naturals fruit de l'activitat extractiva és sense dubte la
primera conseqüència negativa de la pedrera. L’evidència d’aquest
fet no és discutible, i avui en dia és el primer punt negre de l’illa,
i observable des d’una bona part de Mallorca.
En tractar-se d’una
zona muntanyosa, l’impacte és encara més visible.
8.2.- Impacte sobre l’espai natural
La posada en marxa
i la continuació de l'activitat extractiva ha implicat la destrucció de la
vegetació de la zona i la destrossa d’un espai natural de notable valor
ecològic.
Encara avui la pedrera
està afectant a una zona forestal existent amb pinar, alzinar i ullastrar.
8.3- Impacte sobre la qualitat de l'aire
Les emissions de
pols durant l'explotació de la pedrera afecten negativament a la qualitat
de l'aigua, incidint negativament tant a la població com els ecosistemes (tant
naturals com rurals).
No s'ha de menysprear
les conseqüències que sobre la salut de les poblacions veïnes pot tenir les
emissions de pols fruit tant de l'activitat extractiva com de l'erosió eòlica.
8.4 .- Impacte social
·
pèrdua de valor
de les propietats
Les propietats situades
a una distància mínima de 2.000 metres queden devaluades quant al seu valor
com a conseqüència de:
. impactes paisatgístics
. minva de la qualitat de l'aire (pols)
. renous i vibracions
. crulls a cases, aljubs i cisternes
. pèrdua de valor agrícola i ramader
. trànsit de camions
. etc
·
pèrdua de tranquil·litat
Entre els impactes
socials més negatius fruit de l'activitat extractiva s'ha de destacar el derivat
de la pèrdua de tranquil·litat, a causa de renous i vibracions de les explosions
i el trànsit de camions.
No s’ha de consentir
ni un dia més amb aquesta pedrera amb plena activitat i sense els permisos
pertinents.
En data de 18 d’abril de 2002, el GOB va presentar un
escrit de denúncia per presumpte delicte
contra el medi ambient i l’ordenació del territori davant la Fiscalia
de Medi Ambient de Balears.