GOB i Greenpeace presenten
al·legacions al pla d'obres del Ministeri de Medi Ambient a Cabrera
Mentre personal i conservació pateixen restriccions, Matas està dispost a gastar 12,5 milions d'euros en obres al Parc Nacional
El Ministeri de Medi Ambient, a través de l'organisme autònom
Parques Nacionales, tramita en aquests moments l'anomenat "Proyecto básico
y de ejecución del Plan Integral de actuaciones y ordenación de
usos en el Parque Nacional marítimo-terrestre del archipiélago
de Cabrera". Aquest projecte (conegut pel nom de Proyecto Estrella) contempla
un volum important d'obres, amb un pressupost inicial de 12'5 milions d'euros.
D'entrada, als ecologistes ens sorprèn i preocupa la prioritat inversora
del Ministeri al Parc Nacional, dedicant pressupostos espectaculars a actuacions
urbanístiques o d'ús públic (el present pla d'obres a Cabrera,
el centre de visitants a previst a la Colònia de Sant Jordi, l'altre
centre anunciat per a la Torre d'en Pau) mentre el vessant conservacionista
del Parc i la política de personal segueixen, com sempre, en la més
absoluta penúria.
En tot cas, el procés de tramitació d'aquest projecte ha estat bastant accidentat, ja que des de la seva presentació informal a la premsa per part del ministre Jaume Matas (abril de 2001, coincidint amb el 10è aniversari de la declaració del Parc) ha passat gairebé un any fins que ha estat presentat oficialment al Patronat del Parc (en teoria, el màxim òrgan de supervisió de la gestió del Parc Nacional), el febrer d'enguany. En aquest primer pas pel Patronat, el projecte ha obtingut el vot favorable de 13 dels seus membres i 4 abstencions (les dels dos representants ecologistes, el de la guarderia del Parc i el del director general de Biodiversitat de la Comunitat Autònoma). Els ecologistes han justificat aquesta positura abstencionista com una mostra del seu esperit obert a estudiar amb profunditat el document per aportar-hi al.legacions, ja que el consideren deficient en molts d'aspectes.
Fa molt pocs dies, dins el termini marcat pel director general de l'Organismo Parques Nacionales, GOB i Greenpeace presentaren el seu plec d'al·legacions. Aquesta setmana, l'òrgan gestor del Parc, la Comissió Mixta (integrada per dos representants de l'Administració central i dos de l'autonòmica) ha de prendre una decisió al respecte. Les més significatives de les al·legacions dels ecologistes són aquestes:
1. Trasllat d'enderrocs a Mallorca
La proposta dels ecologistes en aquest sentit, justificada en la necessitat de preservar la gea (les formacions geològiques, el sòl i el subsòl), és traslladar a Mallorca els enderrocs que se generin i no se puguin aprofitar, processant-los a plantes de tractament d'aquests residus. Aquesta proposta ha estat en principi recollida per l'Administració amb un compromís de moment verbal; és necessari incorporar aquesta important modificació al text del projecte, i sobretot refer el pressupost, que es pot veure sensiblement modificat. En actuacions anteriors duites a terme en el Parc Nacional s'havia procedit a soterrar els materials; els ecologistes havíem criticat durament aquesta política, que els responsables del Parc denominaven de "creació d'escombreres ecològiques".
2. No incrementar el volum dels edificis ni la capacitat actual d'allotjament
Les actuacions no han de suposar el més mínim increment de la superfície de cap dels edificis existents, en aquests moments més que suficients per a les necessitats de gestió del Parc, ni s'ha de possibilitar un increment de la capacitat d'acollida ni d'allotjament. Les infrastructures d'ús públic i de gestió s'han d'adequar a les necessitats reals de la guarderia del Parc i de reduïts equips investigadors, sense que la gran disponibilitat de volum edificat (recordem que a Cabrera hi ha tot un campament militar, actualment buit) pugui justificar augmentar l'afluència. Sovint la direcció del Parc defensa la necessitat de dur a terme tot el projecte per tal de dignificar les condicions de vida dels guardes; però no obstant, sembla que aquests no han estat prou consultats i que disten d'estar plenament satisfets amb les obres previstes.
3. Optimització de consum de recursos i utilització de materials
ambientalment innocus
Totes les instal·lacions han de contemplar sistemes que optimitzin el consum d'aigua i energia (recollida d'aigües de pluja, sistemes d'estalvi d'aigua, aïllament tèrmic d'edificis, etc). Les obres han de prescindir de materials de construcció problemàtics per al medi ambient, com el plàstic PVC. Igualment cal que les fustes utilitzades provinguin d'explotacions forestals sostenibles, i amb certificat FSC.
4. Rehabilitació del camí pel mètode tradicional, sense
empedrar-lo
La restauració del camí principal (que va del Port fins al Campament) s'hauria de fer seguint mètodes tradicionals (marès triturat i compactat), amb un manteniment periòdic. Els ecologistes s'oposen al seu empedrat (no diguem res al seu asfaltat o formigonat), per no ser en absolut la tècnica tradicional fora de la Serra, però sobretot per l'enorme demanda de pedra que això representaria, amb un elevat impacte ambiental (pedreres).
5. Adequació estètica dels edificis i ús de tècniques
tradicionals
Les diferents edificacions rehabilitades haurien de respectar l'estètica tradicional de la Mallorca rural. Les cases del Port podrien quedar amb el marès o la pedra vists, i el campament militar se pot emblanquinar amb calç. De cap manera s'accepta procedir a pintar les façanes com proposa el projecte (que pretén usar com a referència la carta de colors de l'Ajuntament de Palma). Les parets de pedra en sec s'ha de restaurar seguint la tècnica de pedra en sec, sense recórrer al ciment.
6. No tocar la zona de N'Ensiola
La punta de N'Ensiola, al sudoest de Cabrera, on hi ha un dels dos grans fars de l'arxipèlag, és en el projecte del Ministeri l'escenari d'obres importants de reconstrucció de diverses barraques i un conjunt de marjades. Els ecologistes pensen que la zona fortament humanitzada de Cabrera no s'ha d'estendre més enllà de la badia del Port, i que N'Ensiola té vocació de retornar a un estadi de menor grau d'alteració que l'actual: se proposa (previ dictamen d'una comissió d'arqueòlegs de prestigi) acabar de desmuntar les barraques, i deixar únicament les marjades existents.
7. Crítiques a Tragsa
L'execució de les obres és molt probable que recaigui en Tragsa, l'empresa pública que ja ha duit a terme nombroses actuacions a Cabrera, amb molt poc encert en opinió dels ecologistes (utilització de ciment a parets de pedra en sec, etc). Els ecologistes proposen que el Ministeri arribi a un acord amb Fodesma, depenent del Consell Insular, que té més que acreditada la bona feina en el camp de la pedra en sec i construcció mitjançant tècniques tradicionals.
7. Estudis d'impacte ambiental
Hi ha dos aspectes del projecte per als quals els ecologistes proposen la realització prèvia d'un estudi d'impacte ambiental: la instal·lació d'una canonada de combustible des dels dipòsits fins al Port, i el possible dragat d'una llengua de materials d'enderroc (300 m3) que hi ha al costat del varador del Port.
Contactes:
Greenpeace: Sofia Alomar, 971724161 - 686467335
GOB: Toni Muñoz, 971721105 - 649158006