Nota informativa
5 de juny de 2002
El GOB considera molt tímida la redacció de "la llei de quotes", la qual no aturarà res
La redacció definitiva del projecte de llei de quotes que avui els mitjans de comunicació anuncien, és des del nostre punt de vista una notable decepció, ja que lluny de representar una canvi en el model i tendència territorial segueix apostant per un fort creixement de ledificació.
Des del nostre punt de vista amb aquesta Llei se pot arribar a autoritzar un total de 10.000 habitatges cada any, és a dir unes 30.000 places residencials o turístiques, amb la qual cosa, maldament se tracta dun creixement inferior als dels tres darrers anys, és no obstant superior al de la mitjana de la dècada del 80 i 90.
Amb lactual articulat de lavantprojecte de la llei aquest és el creixement permès:
Cases |
Places |
|
1 % del total existent |
6.194 |
18.582 |
0,3 addicional |
1.858 |
5.575 |
Habitatges de protec. oficial |
666 |
2.000 |
Operacions de reconversió |
1.333 |
4.000 |
TOTAL |
10.052 |
30.157 |
Dit duna altra manera, amb aquesta llei se proposa mantenir un ritme de creixement absolutament exagerat, que supera amb escreix aquell que es va produir als darrers vint anys, és a dir del 1981 al 1991, la mitjana anual de la qual va ser de:
Cases: 8.700 cada any
Places: 26.000 cada any
De fet, maldament se parla duna llei que preveu un creixement anual dun 1%, de fet, amb les excepcions i afegitons, el creixement final anual serà dun 1,6%.
Proposta de canvis
Amb lobjectiu de marcar un ritme inferior al previst a la Llei, el GOB proposa el següent:
Daquesta manera deixam un límit màxim de creixement que no supera les 5.000 cases i les 15.000 places. Dins daquestes xifres, com hem apuntat abans shi inclouen els habitatges de protecció oficial.
Una llei molt tímida
En definitiva, lavantprojecte de llei de quotes constitueix un instrument interessant, però amb les determinacions concretes que proposa, pràcticament no tendrà cap efecte de contenció del creixement, ja que el percentatge previst supera notablement la mitjana de la dècada dels 80 i 90.
Les Illes Balears necessiten polítiques més contundents per frenar el creixement immobiliari i alhora, necessiten un impuls decidit a la rehabilitació.