Nota informativa
10 de Juny de 2002

El GOB ha reclamat sempre l’aprovació d’una llei de quotes. S’ha considerat sempre que hem de ser capaços de marcar el ritme de creixement de la construcció turística i residencial i no deixar-lo en mans del mercat.

Perquè aquesta llei sigui eficaç, però, és necessari que la seva redacció sigui adequada per a les finalitats que pretén i manifesta en l’exposició de motius.

La redacció de l’avantprojecte de llei de quotes que el Govern ha remès al consell econòmic i Social, és des del nostre punt de vista una notable decepció, ja que lluny de representar un canvi en el model i en la tendència territorial, segueix apostant per un fort creixement de l’edificació.

Des del nostre punt de vista amb aquesta Llei se poden arribar a autoritzar quasi 10.000 nous habitatges cada any, és a dir unes 30.000 places residencials o turístiques, amb la qual cosa, maldament se tracta d’un creixement inferior als dels tres darrers anys, és no obstant superior al de la mitjana de la dècada del 80 i del 90.

Amb l’actual articulat de l’avantprojecte de la llei aquest és el creixement permès

Dit d’una altra manera, amb aquesta llei se proposa mantenir un ritme de creixement absolutament exagerat, que supera amb escreix aquell que s’ha produir als darrers vint anys, és a dir del 1981 al 2000, la mitjana anual de la qual va ser de

        Cases: 8.700 cada any

        Places: 26.000 cada any

De fet, maldament se parla d’una llei que preveu un creixement anual d’un 1%, de fet, amb les excepcions i afegitons, el creixement final anual serà d’un 1,6%.

Amb l’objectiu de marcar un ritme inferior al previst a la Llei, el GOB proposa el següent:

• Establir una quota anual d’un 0,8 %
• Eliminar el 0,3 % addicional per als nuclis interiors
• Incloure els habitatges de protecció oficial dins de les quotes, tot i que es podria reservar una part d’aquesta quota.
• No "primar" les reconversions doblant les places.
• En canvi s’han de primar les peticions de primera vivenda sobre la segona, els residents enfront als no-residents, les persones físiques enfront a les jurídiques.
• Fixar el percentatges definitiu des del primer any.

D’aquesta manera deixam un límit màxim de creixement que no supera les 5.000 cases i les 15.000 places. Dins d’aquestes xifres, com hem apuntat abans s’hi inclouen els habitatges de protecció oficial.

En definitiva, l’avantprojecte de llei de quotes constitueix un instrument interessant, però amb les determinacions concretes que proposa, pràcticament no tendrà cap efecte de contenció del creixement, ja que el percentatge previst supera notablement la mitjana de la dècada dels 80 i 90.

Les Illes Balears necessiten polítiques més contundents per frenar el creixement immobiliari i alhora un impuls decidit a la rehabilitació.