Nota informativa
10 de juliol de 2002
El GOB demana la dimissió del batle de Manacor, arran de la tala indiscriminada de les mèlies de Na Camel·la
Se demana igualment als altres partits que aprovin una moció de reprovació contra el batle
Absurd, indignant, injustificat, insensible......, de fet hi manquen adjectius per qualificar l’actuació del batle de Manacor, en relació als arbres i al Passeig de na Camel·la.
La tala dels 80 arbres que restaven en el Passeig, amb l’objectiu de fer aparcaments subterranis constitueix una mostra d’insensibilitat absoluta d’un batle que ha demostrat que no està a l’altura del càrrec que ocupa.
Davant això el GOB reclama la dimissió del batle i al mateix temps exigeix als tots els altres partits de Manacor (PP, CB, AIPC, PSM i PSOE), que presentin una moció de reprovació a Miquel Riera, tant pel que fa a les formes com al fons de la seva decisió.
Dos anys de mobilitzacions
La conservació dels arbres i del Passeig de na Camel·la ha generat durant quasi tres anys, nombroses actuacions de veïnats, entitats (ARCA, GOB, Artistes Visuals...), entre elles:
Al final, el batle, amb un exercici de menyspreu cap els veïnats i la societat ha decidit talar i matar aquests arbres tan emblemàtics de Manacor.
Podeu trobar fotografies del Passeig de na Camel·la, abans de la tala, a l’adreça: www.gobmallorca.com/imatgesGOB/nacamela.htm
Annex 1: A l’escrit remès pel GOB a Patrimoni el mes de maig del 2001 se fan les següents consideracions:
Na Camel·la constitueix el passeig més emblemàtic de Manacor i un dels elements definidors i una de les fites d’aquest nucli urbà. Na Camel·la és la millor comunicació peatonal del centre de Manacor amb les rondes de circumval·lació i dins ella.
El seu encant resideix per una banda en les dues fileres d’arbres de gran alçada que el recorren paral·lelament de dalt a baix i que, amb les seves capçades que es toquen, configuren la imatge característica del passeig que tantes portades de revistes locals, calendaris i postals ha ocupat.
Juntament amb el Passeig i els arbres, l’interès de na Camel·la rau també en les cases del voltants, així com en el valor immaterial d’un lloc emblemàtic, d’un punt de robada que cal preservar. En definitiva pot esser un dels testimonis de la història de Manacor de finals de segle XIX i principis de segle XX.
Des de fa estona se tramita un projecte per a construir uns aparcaments subterranis, que ara són a punt d’iniciar-se.
La construcció d’aquests aparcaments, a més d’un error des del punt de vista del trànsit, suposarà la tala de tots els arbres del primer tram del passeig, concretament 26 arbres. Malgrat els anuncis municipals, està clar que llavors damunt el ciment de l’aparcament no hi podran sembrar nous arbres, tret de la instal·lació de cossiols o d’arbres nans.
Annex 2: Proposta del GOB presentada a Medi Ambient el mes de maig de 2001 per protegir aquests arbres
Aquesta proposta se fonamenta en l’articulat de la Llei 6/1991 de 20 de març de protecció d’Arbres Singulars, que crea el Catàleg d’Arbres Singulars format i mantengut per la Conselleria de Medi Ambient a proposta tant de la pròpia Conselleria com d’altres administracions, entitats o particulars.
El conjunt d’arbres que es proposa sigui declarat conjunt d’arbres singulars està constituït per un total de 104 exemplars de mèlies (Melia azederach), una espècie originària de Síria i Pèrsia que s’ha emprat de forma habitual en l’ornamentació de carrers i passejos urbans.
Són arbres de fulla caduca, amb capçada dilatada i arrodonida, que arriben als 10 – 15 metres d’alçada. El tronc és recte, cilíndric i crullat. Les fulles són pennades, formades per diversos parells de folíols ovadoacuminats, amb els marges dentats. Les flors, que apareixen a principis de l’estiu, són de color lila, amb cinc pètals i un tub estaminal central de color violeta obscur, són petites i perfumades i es reuneixen en raïms axil·lars rectes. Els fruits són drupacis, un poc carnosos, esfèrics, de color groc.
És un arbre ornamental molt apreciat per la bellesa de les flors i del seu fullatge. A na Camel·la destaca encara més per la majestuositat del conjunt. La seva ombra ha afavorit des de sempre que el passeig pugui ser el que és: un lloc per on es pot caminar tranquil·lament fins i tot els dies més calorosos de l’estiu. Estiu i hivern, els arbres de na Camel·la han estat testimonis dels milers d’històries i anècdotes que han viscut els manacorins en les seves passejades per l’alameda.