Nota Informativa
18 de juliol de 2002
El conflicte de Llucalcari (Deià) ja dura 17 anys.
Quatre xalets, un magatzem agrícola (?) i un camí han generat quatre sentències i un auto, tots a favor de l’esbucament
A finals de 1985 s’inicia un conflicte social, urbanístic i jurídic, que hores d’ara encara no està resolt., just devora Llucalcari (Deià) . 17 anys després, el conflicte encara és viu, tot i que han caigut 4 sentències i un auto, tots ells a favor de l’esbucament.
Vet aquí una breu història dels fets:
Fets:
CAMI D’ACCES
XALETS
Lloc:
La zona han s’han duit a terme la parcel·lació, la construcció del camí i l’edificació dels xalets s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de Llucalcari, al terme municipal de Deià.
Des del 1972 aquest lloc té la consideració de Paratge Pintoresc, gràcies a un Decret del govern espanyol. Quan entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric espanyol, l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc se reconverteix en Bé d’Interès Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga la nova normativa.
Mentretant la zona se declara l’any 1991, Àrea Natural d’Especial Interès a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000 metres2 per a poder edificar una casa.
Les DOT de 1999, considera aquesta zona com a Area de Protecció territorial i la Llei 9/99 la fa indedificable coma totes les ANEI
UN LITIGI QUE DURA 17 ANYS
Des de 1985 el conflicte social i urbanístic de se manté i des de 1988 el jurídic. Les sentències són unànimes. L’únic que desestona és l’Ajuntament de Deià que utilitza tot tipus d’estratègies per evitar l’execució de la sentència.
La pretensió de l’Ajuntament de Deià d’evitar l’esbucament dels xalets de Llucalcari al·legant l’aprovació d’un Pla Especial que legalitza les obres ha fracassat. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha reiterat les sentències anteriors del propi TSJB i del TS i ha ordenat la demolició dels 4 xalets.
De fet el Tribunal diu literalment el següent:
La Sala acuerda:
Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a término sin más dilaciones, el mandato contenido en la sentencia firme dictada en los presnetes autos 434 de 1990, con el apercibimiento que de no llevarlo a efecto en el término de un mes, se tomaran las medidas prevenidas en el artículo 112 de la Ley Jurisdiccional.
La sentència del Tribunal Suprem no deixi cap tipus de dubtes. L’alt tribunal ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que deia el següent:
FALLO: Que ESTIMAMOS la demanda interpuesta en Autos 434 de 1990, DEBEMOS DECLARAR I DECLARAMOS que los actos administrativos impugnados son contrarios a derecho y, en consecuencia los ANULAMOS, ordenando la demolición de los cuatro edificaciones construidos al amparo de las licencias de obras del ayuntamiento de Deià (Mallorca) de expedientes 57/85, 48/85, 19/86 i 7/87, con la restitución de los terrenos al estado natural del paisaje antes de deducir los desmontes y edificación.
L’AJUNTAMENT DE DEIA OBSTACULITZA L’APLICACIO DE LA SENTENCIA
La pretensió municipal que d’aconseguir in extremis legalitzar unes cases que tenen les seves llicències anul·lades per sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, del Tribunal Suprem i del Constitucional, i que a més a més tenen ordre de demolició i de restitució del paisatge als seu estat original, no tenia cap sentit ni un com ha assenyalat el TSJB.
Se tracta en definitiva de posar enrebanc a l’execució d’una sentència clara i evident.