Nota Informativa
30 de juliol de 2002
A pesar de les 6 resolucions judicials, l’Ajuntament de Deià intenta obstaculitzar la demolició dels 4 xalets de Llucalcari
El consistori utilitza totes les estratègies per evitar executar les sentències
L’Ajuntament de Deià ha tornat fracassar en l’intent de paralitzar l’esbucament dels 4 xalets i el magatzem agrícola de Can Simó a Llucalcari. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha desestimat el Recurs de Súplica que el consistori deianenc havia presentat un any abans.
El Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha reiterat les sentències anteriors del propi TSJB i del Tribunal Suprem que ordenava la demolició dels 4 xalets i ha desestimat la pretensió de l’Ajuntament de Deià d’evitar l’esbucament dels xalets de Llucalcari, el qual al·legava que l’aprovació d’un Pla Especial legalitzava aquests edificis.
En aquest tema l’únic que desentona és l’Ajuntament de Deià que utilitza tot tipus d’estratègies per evitar l’execució de la sentència.
Els tribunals parlen clar
De fet el Tribunal l’any 2001 deia literalment el següent:
La Sala acuerda:
Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a término sin más dilaciones, el mandato contenido en la sentencia firme dictada en los presentes autos 434 de 1990, con el apercibimiento que de no llevarlo a efecto en el término de un mes, se tomaran las medidas prevenidas en el artículo 112 de la Ley Jurisdiccional.
La sentència del Tribunal Suprem del 2002 no deixava cap tipus de dubtes. L’alt tribunal ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que deia el següent:
FALLO: Que ESTIMAMOS la demanda interpuesta en Autos 434 de 1990, DEBEMOS DECLARAR I DECLARAMOS que los actos administrativos impugnados son contrarios a derecho y, en consecuencia los ANULAMOS, ordenando la demolición de los cuatro edificaciones construidos al amparo de las licencias de obras del ayuntamiento de Deià (Mallorca) de expedientes 57/85, 48/85, 19/86 i 7/87, con la restitución de los terrenos al estado natural del paisaje antes de deducir los desmontes y edificación.
L’Ajuntament posa entrebancs a la demolició
A pesar de les nombroses resolucions dels tribunals, l’Ajuntament fa cas omís i se dedica a impugnar totes i cada una de les sentències i autos. Amb doblers públics el consistori se dedica a defensar el manteniment d’uns xalets privats a una zona protegida per distintes normatives locals, autonòmiques i estatals.
Una zona protegida i unes cases il·legalitzables
La zona on se va dur a terme la parcel·lació, la construcció del camí i l’edificació dels xalets s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de Llucalcari, al terme municipal de Deià.
Des del 1972 aquest lloc té la consideració de Paratge Pintoresc, gràcies a un Decret del govern espanyol. Quan entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric espanyol, l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc se reconverteix en Bé d’Interès Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga la nova normativa.
Les NN.SS. de Deià consideren des de 1989 aquesta zona com a no apte per a noves construccions.
Mentrestant la zona se declara l’any 1991, Àrea Natural d’Especial Interès a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000 metres2 per a poder edificar una casa.
Les DOT de 1999, considera aquesta zona com a Àrea de Protecció territorial i la Llei 9/99 la fa inededificable coma totes les ANEI
Amb tota aquesta normativa, pretendre legalitzar aquestes cases és del tot absurd.
Història d’aquest afer, que ja dura 17 anys.
A finals de 1985 s’inicia un conflicte social, urbanístic i jurídic, que hores d’ara encara no està resolt., just devora Llucalcari (Deià) . 17 anys després, el conflicte encara és viu, tot i que han caigut 4 sentències i un auto, tots ells a favor de l’esbucament.
Vet aquí una breu història dels fets:
Fets:
CAMI D’ACCES
XALETS