Nota informativa
14 d’agost de 2002

Entre Can Pastilla i es Coll d’en Rebassa se situa un espai conegut com Es Carnatge, una zona verda de notables valors paisatgístics, geològics, ambientals i d’ús públic. Es tracta del tram de costa més gran de Palma que resta sense urbanitzar .

La zona d’Es Carnatge té un gran interès naturalístic. Per una banda, hi podem trobar el jaciment paleontològic més important de la Mediterrània, a les zones del Camp de Tir i Es Carnatge, que gaudeix d’un molt bon estat de conservació. A un altre sector de la costa (La Pineda) hi trobam un magnífic jaciment de fòssils. L’illot de Sa Galera conté importants restes arqueològiques, com una cova excavada, construccions púniques i restes de ceràmica púnica i romana.

A Es Carnatge es conserven les comunitats vegetals de litoral rocós que era present altre temps a tota la vorera de mar de Palma. A la zona s’han citat espècies de gran importància i escassesa: savines (que constitueixen el darrer savinar del terme de Palma), gatovells (Launea cervicornis) i una planta endèmica que a Mallorca només es troba en aquest indret: l’Helianthemum origaniflorum ssp serrae. Són habituals a la zona gran nombre d’aucells marins, entre els quals destaquen la gavina corsa (Larus audouinii), endèmica de la mediterrània occidental, i el corb marí (Phalacrocorax aristoltelis)

Des de fa anys, aquesta zona gaudeix de la protecció de diversos Plans i Lleis i la seva conservació està emparada en distinta normativa de tipus urbanístic, ambiental, territorial i patrimonial. En concret Es Carnatge té la següent protecció:

• El classifica com a Sistema General Espai Lliure Públic: proposta de zona verda i domini públic i sistema d’adquisició dels terrenys mitjançant expropiació.

• Espais d’Interès Cultural: a causa dels seu interès paleontològic i numerats com els CIC: Se tracta de 4 jaciments paleontològics catalogats protegits i ben conservat, llevant d’un.

• La Llei d’Espais Naturals protegeix la franja costanera d’Es Carnatge, mitjançant la declaració d’Àrea Natural d’Especial Interès d’Alt nivell de protecció

• Les Directrius d‘Ordenació Territorial classifica la zona com a Àrea de Protecció Territorial

 

El seu procés de degradació va iniciar-se a principis del segle anterior a causa de l’obertura de petites pedreres de marès. Posteriorment la zona passà a mans militars, els quals construïren bateries , trinxeres, quarters, túnels... Més recentment la zona quedà molt afectada per la construcció de la central tèrmica de Sant Joan de Déu i per l’extensió de la urbanització a la part de Can Pastilla. La construcció de l’aeroport i l’ampliació de la carretera l’acabaren d’afectar.

L’abocament incontrolat d’enderrocs (milers i milers de tones de runa) als darrera vint anys ha significat la degradació més important i la transformació del relleu més espectaculars que en alguns casos han afectat negativament a qualque jaciment

A pesar de totes les proteccions derivades del PGOU, de la LEN i de les DOT, la zona segueix patint un procés de degradació notable a causa de:

• Abocament d’enderrocs
• Renous, especialment per la proximitat de l’aeroport
• Contaminació atmosfèrica produït per l’activitat de la central
• Ús recreatiu incontrolat: cotxes, motos,
• Condicionament de camins per a accés rodat
• Ocupació il·legal de terrenys

Resulta evident la necessitat d’intervenir per posar remei a n’aquesta situació que està degradant els valors naturals de la zona. Però no de qualsevol manera.

El Ministeri de Medi Ambient, a través de la seva Direcció General de Costes, ha elaborat i està a punt de començar a executar un projecte de "recuperació ambiental" de la zona. El projecte presenta alguns aspectes positius, ja que suposa l’ordenació del trànsit motoritzat, la retirada d’un gran volum d’enderrocs que al llarg de dècades s’han escampat a la zona i la revegetació d’algunes zones, però per altre costat constituirà la transformació d’Es Carnatge en una mena de parc urbà, sense tenir en compte un aspecte fonamental: Es Carnatge és l’únic espai natural litoral no urbanitzat que queda al municipi de Palma.

Una de les actuacions d’aquest projecte, i la primera que es podria executar, és la construcció d’un passeig marítim peatonal, pavimentat, dotat de faroles, pèrgoles i altre mobiliari urbà típic als passejos marítims. Per al GOB la construcció de vials de caràcter urbà, com el que se planteja, no han de tenir cabuda dins els espais naturals protegits per la LEN, i per això tampoc s’han d’executar al litoral de l’ANEI d’Es Canatge.

Existeix una segona fase del projecte que contempla la construcció d’un jardí botànic, que ocuparia bona part d’Es Carnatge. Des del punt de vista del GOB, aquesta intervenció suposaria convertir bona part de l’espai natural en una mena de zona verda annexa a les urbanitzacions veïnades. Aquesta transformació, d’espai natural ANEI a zona verda pública contradiu a les totes la finalitat que han de tenir a Mallorca els espais naturals que fins ara han aconseguit salvar-se de la urbanització. Això és encara més greu tenint en compte que Es Carnatge és l’únic espai natural ANEI litoral del terme municipal de Palma.

Iniciatives com aquesta són molt interessants, però s’han d’ubicar correctament i no ocupar espais naturals, els quals han de tenir uns altres finalitats.

Davant aquest panorama, el GOB pensa que la recuperació natural d’aquest espai passa per l’ordenació d’usos i la planificació d’accions de restauració ambiental, sense perdre de vista que l’objectiu ha de ser la recuperació dels valors naturals d’Es Carnatge.

El canal més adequat per aconseguir aquesta ordenació integral és l’aprovació d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN), que estableixi les limitacions d’usos que siguin convenients i del qual es derivi el corresponent Pla d’Ús i Gestió que fixi les actuacions de millora ambiental i manteniment que siguin necessàries. Per tot això, el GOB s’adreçarà a la Conselleria de Medi Ambient demanant que s’iniciï la redacció del PORN d’Es Carnatge, i que mentrestant s’arribi a un acord amb Costes per a dissenyar i posar en pràctica les actuacions litorals que siguin imprescindibles i més urgents.