Nota informativa
24 de setembre de 2002
Al·legacions al projecte de Costes a la badia de Sóller
Regeneració artificial + espigó submergit = impacte ambiental inacceptable
Avui acaba el període d’exposició pública del "Proyecto de desarrollo integral de la Bahía de Sóller", amb el que el Ministeri de Medi ambient, a través de la Demarcació de Costes, pretén la regeneració artificial de les platges de la badia, la construcció d’un espigó submergit i un passeig marítim. El GOB ha presentat al·legacions demanant la retirada del projecte, ja que consideram que l’impacte ambiental d’aquesta actuació és inacceptable.
Els principals aspectes que fonamenten la nostra petició són aquests:
La badia de Sóller no presenta, i segurament no ha presentat mai, les condicions naturals imprescindibles per a la formació i manteniment d’una platja d’arena com la que es projecta. Prova d’això és la inestabilitat demostrada en les successives regeneracions artificials que al llarg de les darreres dècades s’han efectuat en aquesta zona. Aquestes arenes aportades artificialment han acabat desplaçant-se cap a l’interior de la badia i cap a la zona del port, generant problemes de colmatació i, probablement, fent minvar per enterrament la superfície originalment ocupada per la pradera de posidònia.
Per això de cap manera és correcte afirmar, tal i com s’afirma al projecte, que aquesta actuació suposa un impacte de baixa intensitat ja que "la regeneración pretende exclusivamente retornar a una situación anterior, natural; es decir, no se trata de crear nuevas playas sino de obtener de nuevo la anchura de playa existente en su momento y que ha experimentado una cierta regresión." El projecte no pretén restaurar la situació natural d’aquest tram de costa, sinó insistir en els intents fins ara infructuosos per crear una platja artificial permanent.
Quant a l’impacte que es preveu generar a la zona d’extracció de l’arena hem de dir que, a la vista dels fets recentment observats a la zona d’extracció de Banyalbufar, no podem evitar somriure en llegir algunes de les afirmacions que es fan al projecte. Per exemple:
"La valoración del impacto ha de realizarse en los siguientes términos: hasta que punto puede considerarse como una perturbación ecológica significativa el hecho de que una superfície de a lo sumo dos hectáreas de comunidades de fondos blandos no vegetados (una tipología ámpliamente representada en toda la costa NW de Mallorca) pierda la estructura que le es propia y para un plazo máximo de unos dos años a causa de la destrucción directa por dragado."
"El impacto directo sobre las comunidades bentónicas por la destrucción de las que ocupan las zonas de dragado muestra una certidumbre total. En cambio, hay que asignar una probabilidad muy baja a que de forma indirecta puedan afectarse otras comunidades que no están directamente situadas en el yacimiento".
Es preveu que l’arena a aportar (uns 34.000 metres cúbics) sigui dragada del jaciment situat davant la costa de Banyalbufar. Com a complement a l’avaluació d’impacte ambiental que fou elaborada en el seu moment per a l’explotació d’aquest jaciment d’arenes submarines, el Ministeri encarregà a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB) un estudi complementari. Entre les recomanacions d’aquest estudi figuraven la reducció de la zona d’extracció (per allunyar-se de fons poblats per comunitats biològiques d’interès) i el dragat d’una capa de, com a màxim, 30 centímetres.
Però estudis encarregats per la Conselleria de Medi Ambient demostren, sense cap tipus de dubte, que en les operacions de dragat efectuat en aquest mateix jaciment la passada primavera l’impacte generat ha estat escandalosament greu. Les operacions de dragat no han respectat el límit recomanat per l’IMEDEA i, lo que és més greu, no han respectat ni tan sols el límit legalment establert pel propi projecte. El resultat ha estat la destrucció d’un considerable nombre d’hectàrees de pradera de posidònia. Evidentment, tampoc ha estat respectada la gruixa de dragat, que en alguns casos ha estat d’uns 150 centímetres segons declaracions d’un membre de l’equip de l’IMEDEA.
Hem de recordar també que quant al jaciment de Banyalbufar l’IMEDEA recomanà temps de retorn de la pertorbació no inferiors a 15-20 anys per possibilitar la recuperació natural de la zona, i això dragant només 30 cm de gruixa. En aquest projecte no només es fa cas omís a n’aquesta recomanació, proposant l’extracció en aquesta mateixa zona pocs mesos després del darrer dragat, sinó que fins i tot s’arriba a afirmar que "las áreas explotadas están en condiciones de recuperar sus características preoperacionales en el plazo máximo de 1-2 años después del último dragado".
Per tot això no ens queda més remei que qüestionar tot l’apartat del projecte relatiu a l’impacte ambiental de l’extracció, al qual davant les afirmacions que es fan, contrastades amb els fets observats ben recentment, no podem concedir ni la més mínima credibilitat.
En el projecte s’identifiquen les praderes de posidònia com el valor natural més rellevant dels fons de la badia de Sóller. Però molt ens temem que el soterrament de zones poblades per posidònia i altres fanerògames, que segurament ja es produí amb passades regeneracions, torni a succeir si s’executen les accions previstes.
No creim que el sediment, una vegada abocat sobre la platja, sigui tan estable com es pretén al projecte. Segons les observacions realitzades als materials dragats del jaciment de Banyalbufar i abocats a les platges de Can Picafort i Cala Millor, hem de considerar que els materials tenen un tamany bastant variable i que presenten uns continguts importants tant de llims i fangs com d’arenes gruixades i graves. Per això és molt aventurat pronosticar el seu comportament. Fins i tot al projecte s’adverteix, per al cas de les arenes més gruixades, de la possibilitat que l’onatge estival no pugui retornar el material desplaçat durant les tempestes d’hivern.
Per altra banda hem d’esperar igualment un empitjorament en les condicions físico-químiques de les aigües, fet que pot tenir efectes negatius sobre el desenvolupament de les comunitats naturals que viuen al fons de la badia, a més a més d’afectar a la qualitat de les aigües per al bany. La presència de llims i fangs enterboleix l’aigua quan la mar es mou una mica (es pot comprovar a les platges regenerades enguany) i minva la seva transparència.
Ja hem parlat de la demostrada inestabilitat de les platges mantingudes artificialment a la badia de Sóller. Per evitar que aquesta vegada torni a succeir exactament lo mateix, els tècnics de Costes plantegen una mesura que probablement generarà un impacte ambiental negatiu i molt elevat: la construcció d’un dic submergit de 100 metres de llargada situat davant la part central de la platja.
Aquest dic tindria com objectiu minvar l’efecte de les onades que incideixin sobre la platja regenerada artificialment, i així evitar la seva erosió i desaparició en pocs anys. Però aquesta mesura presenta greus inconvenients ambientals. Per una banda, tal i com s’exposa al projecte, s’espera que el dic projectat "provoque la formación de un hemitómbolo (que servirá a su vez de barrera al transporte longitudinal)".
La circulació de l’aigua dins la badía de Sóller és, ja en aquests moments, prou limitada. Consideram que la construcció d’aquest dic empitjorarà encara més la renovació de les aigües de la badia, especialment a la zona del port. Sembla bastant evident que la formació del citat hemitómbol (barra d’arena que connectarà l’espigó amb la platja) dificultarà la circulació de les aigües en el sentit sud-nord. Amb aquesta mala circulació podrien generar-se problemes d’eutrofització i desenvolupament massiu d’algues microscòpiques, i probablement s’empitjorarà considerablement la qualitat de l’aigua de la badia.
A més a més hem de tenir en compte l’erosió prevista als costats de l’hemitómbol, fet que de produir-se podria afectar, al costat sud del dic, a zones poblades per posidònia i altres fanerògames marines.
Per tot això, a la vista dels més que probables efectes ambientals negatius d’aquesta actuació, el GOB ha demanat la retirada del projecte.