Nota Informativa
27 de setembre de 2002

Aprofitant l’adaptació del PGOU de Palma a les DOT, l’Ajuntament de Palma pretén reclassifcar uns terrenys i convertint-los en sòl urbà.

En concret i per sintetitzar la qüestió, ens trobam que Cort pretén realitzar un canvi radical de la classificació del sòl d’un determinat sector de Gènova, la UE/18-10, de sòl urbanitzable a sòl urbà. Val a dir que aquest canvi substancial de la classificació d’aquest sector, contràriament a tota la normativa urbanística existent des del segle I de l’era cristiana, fins al dia d’avui, si l’administració autonòmica i l’administració insular no ho impedeixen, ho vol realitzar l’Ajuntament de Palma perquè ho ha demanat una determinada persona, de nacionalitat belga,i veïna de Palma

El sector UE/18-10 de Gènova que l’Ajuntament de Palma vol fer urbà, per satisfer així la seva propietària majoritària, té una superfície de 103.080 m²; i en el cas de prosperar aquesta barroera i lucrativa intenció del canvi de classificació, que solament beneficiarà la peticionària, significaria que en aquest sector es podrien construir fins a 88 habitatges, 74 més dels existents a l’actualitat, amb una població màxima de 264 habitants.

S’adjunten fotomuntatges de l’estat actual del sector esmentat i de la urbanització que es permetria, a raó d’un habitatge cada parcel·la de 1000 m2.

Les fotografies que s’adjunten són plenament descriptives de la transformació que significaria per a la massa boscosa (serien arrabassats de 1.500 a 2.000 pins), la pèrdua de la zona natural, les alteracions paisatgístiques corresponents i els perjudicis per a les espècies, la fauna i les aus, així com la pèrdua de la vegetació en aquesta zona fronterera amb l’àrea natural d’especial interès de la Serra de Tramuntana, molt castigada pels incendis forestals, envoltant la ciutat de Palma.

Per increïble que pugui semblar l’Ajuntament de Palma diu a l’estudi ambiental que acompanya el PGOU, el següent: "Analizados los factores ambientales se considera en términos generales que el impacto es nulo".

És a dir, per a l’Ajuntament de Palma resulta, des del punt de vista mediambiental, amb un impacte nul el canvi de classificació de sòl urbanitzable a sòl urbà, que significaria que en aquest sector es podrien construir fins a 88 habitatges, 74 més dels existents a l’actualitat, amb una població màxima de 264 habitants.

* El canvi de classificació del sòl, permetria edificar 22.119 m², o sigui, multiplicar per cinc la construcció actual. I a això l’Ajuntament de Palma li diu impacte nul.

* Igualment, en el cas d’aprovar-se definitivament el canvi de classificació del sòl, es permetrien edificar 88 habitatges, en lloc dels 13 actualment existents. Això vol dir que es multiplicarien per 6,76 els habitatges existents; i d’això l’Ajuntament de Palma en diu impacte nul.

* Finalment, en el cas d’aprovar-se definitivament el canvi de classificació del sòl, ens trobaríem que els vials que en l’actualitat són de 4.236 m2 passarien a ser de 13.141 m2. La qual cosa significa que es multiplicarien per 3,10, a més que els vials que s’executarien de bell nou ho farien a través de la zona boscosa i amb un pendent d’aproximadament del 35%. I a això l’Ajuntament de Palma li diu impacte nul.

Aquest sector, la UE/18-10 de Gènova, a cap dels instruments de planejament general que ha tengut la ciutat de Palma ha estat classificat com a sòl urbà.

El Ple del Consell Insular de Mallorca, a la sessió de dia 23 de desembre del 1998, quan aprovà definitivament, amb prescripcions, la revisió del PGOU de Palma, imposà la prescripció núm. 26, amb el contingut següent:

"En relació a la classificació com a sòl urbà del sector "vorada nord-oest de Gènova", s’hauran de suprimir d’aquesta classificació els àmbits corresponents a les UE/18-01, UE/18-04, UE/18-05 i UE/18-06, quedant els esmentats terrenys classificats d’acord amb el PGOU de 1985 com a sòl urbanitzable programat."

El Consell de Govern de les Illes Balears, mitjançant acord de dia 17 de novembre del 2000, acceptà la petició de l’Ajuntament de Palma i establí els terrenys que podien seguir la seva tramitació urbanística; aquests terrenys són: Son Puig, Son Quint, La Femu, Son Dameto Dalt, Son Serra Parera, Son Ametler, Son Bordoy i Es Pil·larí (veure BOIB núm. 155, de dia 21 de desembre del 2000, pàgina 19.660).

"La resta de sòls urbanitzables, per a ús residencial, turístic o mixt, queda amb la classificació urbanitzable suspesa fins que s’aprovi el Pla Territorial de Mallorca."

Però l’Ajuntament de Palma oblida aquesta suspensió i pretén reclassiifcar aquests terrenys, com a sòl urbà, de 103.080 m². I això amb la increïble pretensió de què es tracta d’un sòl consolidat. Observi’s que no estava consolidat a l’any 1985; observi’s que tampoc no estava consolidat a l’any 1998. Però ara, de cop i volta, amb un acte de màgia, aquest territori sí que està consolidat.

Sembla ser que, amb una diabòlica moviola urbanística, es repeteixen de bell nou els grans fracassos històrics de la falsa classificació com a sòl urbà del nucli de Ses Covetes a Campos, o de Cala Tuent a Escorca.