Nota Informativa
30 de setembre de 2002

La setmana passada l’Ajuntament de Deià ens va notificar la resolució de la Comissió de Govern de l’esmentat Ajuntament mitjançant la qual se rebutjava la petició del GOB de suspendre les obres de construcció d’un xalet a Cala Deià.

A la mateixa denúncia el GOB sol·licitava la revisió i anul·lació de la llicència en considerar que incomplia una sèrie de normes necessàries per a l’atorgament de la llicència.

La denúncia feta pel GOB, a mitjans de juliol, se posaven de fets una sèrie d’irregularitats, entre elles les següents

1.- LA PACEL·LA OBJECTE DE LES LLICÈNCIES NO TE LA CONDICIÓ DE SOLAR

Ens trobam que la parcel·la on se construeix aquest edifici està classificada com a sòl urbà a les NN.SS. Deià i en aplicació de l’article 82 de la llei del Sòl (TR del 76) està subjecta a no poder ser edificada fins que les parcel·les tenguin la consideració de solar, excepte quan s’asseguri l’execució simultània de la urbanització (aigua potable, clavegueram, energia elèctrica, accés rodat, voravies,..) i de l’edificació.

Com se sap, aquesta parcel·la no té els serveis urbanístics mínims.

Així doncs una causa d’anul·lació de les llicències que s’impugnen, la de l’article 63.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Regimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del proecdimiento adminstrativo comúm, en relació amb l’article 82 de la Llei del sòl TR del 76 i els articles 39 i 40 del Reglamento de Gestión Urbanísitica

Sigui suficient l’aplicació la doctrina fixada per la Sala en la sentència núm. 461 de dia 23 d’octubre de 1990, confirmada per la Secció 5ª de la Sala 3ª del Tribunal Suprem mitjançant la sentència de dia 22 de novembre de 1994.

2- VULNEREN LA LLEI DEL SÒL I EL REGLAMENT DE PLANEJAMENT

L’article 73 de la Llei del Sòl de 1976 diu que les construccions s’han d’adaptar a l’ambient on se troben situades. En aquest sentit són especialment clars els aparats a) i b) de l’esmentat article 73. Aquests fan referència a l’obligació que les construccions que formen part d’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional harmonitzin amb aquest grup.

Igualment l’apartat b) de l’article 73 diu: Ens els indrets de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que oferesquin els conjunts urbans de característiques històrico-artístiques, típics o tradicionals i en les immediacions de carreteres i camins de trajecte pintoresc, no se permetrà que la situació, massa, altura dels edificis, parets i tancaments, o les instal·lacions d’altres elements, limiti el camp visual per a contemplar belleses naturals, rompre l’harmonia del paisatge o desfigurar la perspectiva pròpia del mateix.

L’article 98 del Reglament de Planejament insisteix en aquests aspectes hi afegeix que les limitacions a la construcció en els casos anterior, s’aplicaran sempre, hi hagi o no hi hagi plans d’ordenació o Normes Subsidiàries.

A la vista d’aquests articles l’Ajuntament hauria de procedir a l’anul·lació de la llicència. Diverses sentències recents han posat de manifest la vigència d’aquest article.

3.- IMPACTE AMBIENTAL IMPRESENTBALE

Independentment dels aspectes legals de la casa que s’edifica a la Cala de Deià, la realitat és que l’impacte paisatgístic és absolutament impresentable, atenent a la situació del lloc, (la Serra de Tramunana), la protecció del seu entorn (ANEI, d’acord amb la LEN) i Àrea de Protecció Territorial, segons les DOT), així com Bé d’Interès Cultural d’acord amb la Llei de Patrimoni.

Deià no es pot permetre noves agressions paisatgístiques i per això ha d’evitar autoritzar qualsevol projecte que impliqui un atemptat a l’entorn.