Nota informativa
11 d’octubre de 2002

Els ecologistes manifesten el seu malestar per la marginació del Patronat a l’hora de projectar el futur centre de visitants del Parc Nacional de Cabrera

GOB i Greenpeace visiten la consellera de Medi Ambient i li demanen que aturi les obres del macroedifici que se construeix a la Colònia de Sant Jordi

En el dia d’avui, els representants de les dues organitzacions ecologistes amb representació en el Patronat del Parc Nacional de Cabrera (GOB i Greenpeace) han estat rebuts per la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, a qui li han exposat una queixa i una proposta contundent: la Comissió Mixta (òrgan gestor del Parc), de la qual la consellera n’és un dels 4 membres (i n’ostentarà la presidència rotatòria l’any que ve) hauria de fer tot el que estigui al seu abast per paralitzar definitivament les obres del macroedifici que se construeix a la Colònia de Sant Jordi, destinat a centre de visitants del Parc Nacional, promogut pel Ministeri de Medi Ambient sense haver comptat per res amb el Patronat del Parc, i seguint uns criteris ambientalment molt discutibles.

Els ecologistes proposen substituir el projecte actual per un de nou, molt menys "faraònic", que permeti retornar bona part de la parcel·la afectada al seu estat original, i seguint uns criteris mínims d’ambientalització.


El Parc Nacional de Cabrera, l’únic de les Balears, va complir aquesta passada primavera 11 anys d’existència. La seva gestió és responsabilitat d’una Comissió Mixta (d’ara endavant, COMIX), integrada per 4 alts càrrecs, dos del Ministeri de Medi Ambient i dos de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. La presidència d’aquest òrgan és rotativa, i recau actualment en el Sr Basilio Rada, director general de l’Organismo Autónoma Parques Nacionales (dependent del Ministeri de Jaume Matas).

Per altra banda, existeix un Patronat, òrgan consultiu encarregat de vetlar per una correcta gestió del Parc, i en el qual, entre una vintena de membres (la major part, representants de les administracions estatal, autonòmica i municipal), hi ha dos representants d’organitzacions ecologistes.

En aquests moments, hi ha dos projectes summament delicats a l’agenda del Parc: el denominat "Plan Integral de Actuaciones y Ordenación de Usos en el Parque Nacional de Cabrera", que preveu obres a la pròpia illa de Cabrera, per un import de 12,5 milions d’euros (=2.083,6 milions de pessetes), i la construcció d’un centre de visitants i interpretació dels valors del Parc a la Colònia de Sant Jordi.

Respecte al primer, els ecologistes varen presentar un plec amb nombroses al·legacions, algunes de molt de calat (per exemple, la necessitat d’exportar de Cabrera tota la runa originada), i a hores d’ara, més de mig any després de formular aquelles al·legacions, segueixen a l’espera de tenir una resposta oficial i per escrit del president de la COMIX, que deixi clar exactament quines de les al·legacions seran tengudes en compte.

Molt més delicada és la situació de l’altre projecte, la construcció de l’edifici a la Colònia. A la penúltima reunió ordinària del Patronat (27 de febrer de 2002), aprofitant la presència del Sr Rada, els ecologistes li demanaren què hi havia de cert a la notícia apareguda en premsa, segons la qual el Ministeri ja havia adquirit una parcel·la a la Colònia i tenia molt avançat el projecte del futur edifici del centre de recepció. El Sr Rada desmentí que s’hagués produït la compra, assegurà que el projecte se trobava en una fase molt precoç i prometé que, en tot cas, el Patronat seria consultat oportunament abans de prendre cap decisió.

Mesos més tard, el 18 de juny, a la següent reunió ordinària del Patronat, un dels punts de l’ordre del dia era efectivament la "Presentación del Proyecto Básico del Centro de Interpretación del Parque Nacional de Cabrera en la Colònia de Sant Jordi". Però el que va causar la sorpresa i la indignació dels representants ecologistes en el Patronat va ser la constatació que, contra les promeses del president de la COMIX, no només la parcel·la ja havia estat adquirida, sinó que les obres ja estaven en marxa des de feia setmanes, havent arrasat per complet la vegetació natural de la parcel·la (uns 4.000 metres quadrats), i el projecte de l’obra decidit fins al darrer detall, de manera que la el Patronat havia quedat de fet totalment marginat.

Aspectes criticables

De forma molt resumida, els aspectes que els ecologistes consideren criticables en tot el procés d’execució del projecte d’aquest centre de visitants del Parc de Cabrera a la Colònia són els següents:

  1. S’hauria d’haver optat per adquirir, rehabilitar i adequar un edifici ja existent al casc urbà de la Colònia, en lloc de recórrer a construir de bell nou. La rèplica escoltada ("cap edifici existent podria donar cabuda a tot el que se vol instal·lar al centre que s’està construint") és considerada poc vàlida pel ecologistes, que qüestionen també la pròpia filosofia del contingut. del centre (el Ministeri ha optat per un centre que sembla més un parc temàtic, sobretot a base d’aquaris, i no un centre que expliqui els valors naturals i culturals del Parc)
  2. Resulta especialment criticable haver escollit una parcel·la que en el moment de la compra encara no estava edificada, sinó que era de vegetació en estat relativament bo de conservació (encara que les previsions de la normativa municipal fossin de permetre edificar-hi fins i tot més volum que el que hi vol ubicar el Ministeri, argument que s’ha pretès usar d’alguna manera com a atenuant)
  3. També criticable és escollir una parcel·la que pràcticament limita amb una zona protegida (ANEI), estant separada d’aquesta per tan sols una altra parcel·la
  4. Criticable també és haver tramitat tot el projecte abans de consultar el Patronat, en lloc de tractar de consensuar abans les característiques de l’edifici i (igual d’important) la pròpia filosofia del contingut del centre
  5. Sobre el contingut, sorprèn que un centre d’interpretació del Parc Nacional de Cabrera, que hauria de mostrar de forma equilibrada tots els valors naturals i culturals del territori protegit pel Parc, se converteixi en un edifici on tot gira entorn d’un únic protagonista: els aquaris
  6. De sorprenent i decebedor se pot qualificar que el projecte, obra de l’arquitecte Sr Planchuelo, no contempli en absolut dotar l’edifici d’energies renovables (en concret, solar fotovoltaica i tèrmica)
  7. Sumat al punt anterior, és preocupant l’enorme cost energètic (i econòmic) de manteniment del centre. Els ecologistes temen que se pugui produir una gran paradoxa: que el manteniment anual del centre del Parc a la Colònia se’n dugui una part important del pressupost del propi Parc Nacional (el Ministeri se mostra enormement mesquí en l’assignació de partides pressupostàries destinades a projectes de recerca i conservació efectiva de l’espai protegit, mentre que quan se tracta de dur a terme obres, sembla que no repara en despeses).

Les obres del centre han estat interrompudes durant els mesos d’estiu, en compliment de la normativa municipal destinada a evitar molèsties al turisme en temporada alta, però el seu reinici sembla imminent (si és que no s’ha produït ja) en el moment de redactar aquesta nota.

Els ecologistes han decidit sol·licitar una audiència a la consellera de Medi Ambient en la seva qualitat de membre de la COMIX (i presidenta d’aquest òrgan gestor en anys alterns), per expressar-li una queixa formal pel fet que la Comissió hagi permès una tramitació tan irregular del projecte de centre de visitants, i per demanar-li que adopti una actitud ferma davant el Ministeri, promotor del projecte, que condueixi a la paralització definitiva de l’obra i l’elaboració d’un nou projecte, de dimensions molt més ajustades a les necessitats reals, que sigui posat en coneixement i debatut pel Patronat abans d’iniciar cap obra.

Tot i seguir considerant que l’ideal hauria estat recórrer a qualque edifici ja existent com a seu del centre de visitants del Parc, els ecologistes fan un exercici de realisme i, vist que el Ministeri ja ha arrasat per complet la parcel·la on se construeix l’edifici del projecte actual, se mostren oberts a considerar com a inevitable l’edificació d’un immoble de nova planta a l’esmentada parcel·la, sempre que sigui molt més reduït que el del projecte actual, i que permeti restituir tota la superfície no edificada a un estat similar al que presentava abans de l’inici de les obres.

 

Plana principal