Nota Informativa
22 doctubre de 2002
Carta a Maria Antònia Munar exigint canvis profunds en el Model Territorial de Mallorca
El GOB ha quedat molt decebut del seu contingut
Laprovació per part de la Comissió Insular dUrbanisme del Model territorial de Mallorca ha decebut profundament al GOB.
De la primera lectura del Model, el GOB considera que està molt enfora del que esperàvem daquest document especialment quan sorgeix dun govern insular que ha manifestat repetides vegades el seu compromís amb un futur diferent del que es preveu amb les tendències actuals.
Aquest document, lluny de significar un canvi de la situació actual, planteja un escenari de futur que ambientalment serà pitjor que lactual, i per tant proposam que es modifiqui radicalment en els següents aspectes:
El GOB encoratja al Consell Insular de Mallorca a impulsar un Pla Territorial que suposi un canvi en el Model actual. Mallorca necessita una actuació contundent en matèria durbanisme i ordenació del territori i sha daprofitar locasió que significa el Pla Territorial.
* Sadjunta Carta dirigida a Maria Antònia Munar
Palma, 11 doctubre de 2002
Sra. Maria Antònia Munar
Presidenta
Consell de Mallorca
PALMA
Distingida Senyora:
Recentment la Comissió Insular dUrbanisme ha donat el vist-i-plau a un document anomenat "El Model" del Pla territorial de Mallorca. Se tracta dels objectius bàsics que ha de perseguir el futur pla dordenació de Mallorca i alhora les principals actuacions que sen derivaran del Pla.
El Pla Territorial és sense dubte una de les fites daquest Consell, alhora que uns dels compromisos fonamentals del Pacte de Progrés expressats en el document que totes les forces polítiques signaren al mes de juliol de 1999.
De la primera lectura del Model, el GOB nha quedat profundament decebut del seu contingut. Consideram que està molt enfora del que nosaltres esperàvem daquest document especialment quan sorgeix dun govern insular que ha manifestat repetides vegades el seu compromís amb un futur diferent del que es preveu amb les tendències actuals. Aquest document, lluny de significar un canvi de la situació actual, planteja un escenari de futur que ambientalment serà pitjor que lactual, i per tant proposam que es modifiqui radicalment.
.
A continuació exposam de forma sistemàtica i alhora resumida els punts bàsics de la nostra discrepància, incloent-hi les solucions que el GOB apunta:
Als darrers anys sha vist amb claredat que el creixement urbanístic més fort se concentra en el sòl urbà. A causa duna política urbanística, danys enrera, permissiva i desenvolupista, ens trobam amb un excés de sòl urbà per a ús residencial i turístic.
Lany 2000 el Consell Insular va aprovar una primera moratòria que suspenia ledificació en aquells sòls urbans que no disposen de tots els serveis.
Esperàvem que aquests terrenys, on ledificació està suspesa, el Model proposàs la seva desclassificació i conversió en sòl rústic.
No ha estat així. El Model no reclassifica aquests terrenys i per tant laprovació del Pla Territorial, suposaria laixecament daquesta moratòria i el manteniment de la situació anterior, amb les nefastes conseqüències que això comportaria.
En aquest aspectes el GOB proposa la desclasificació daquests sòls i la seva conversió en sòl rústic
No hem vist en el Model cap proposta referida al Sòl urbanitzable que encara sobreviu al planejament municipal. Semblaria lògic que amb lexcés de sòl urbà existent a Mallorca, no se permetés incrementar la capacitat de població a través del sòl urbanitzable o apte per urbanitzar.
En el Model no se fa cap proposta concreta o genèrica sobre aquests sòls urbanitzables.
El GOB propugna la desclassificació de tots aquells sòls urbanitzables que no sha desenvolupat.
No entenem com amb la situació actual, amb la gran quantitat de sòl edificable, el PTM planteja incrementar el sòl urbà i urbanitzable en 1.862 ha als propers 10 anys.
Des del nostre punt de vista no sha dincrementar el sòl edificable a Mallorca, més bé sha de produir un procés de reducció daquest tipus de sòl.
El Sòl Rústic de Mallorca actualment i des de fa anys anys, està sotmès a un procés dedificació intens, que cal frenar i aturar, no només per lincrement de la capacitat de població sinó també per les conseqüències ambientals i paisatgístiques que comporta.
Tot i que sembla que el Pla mantendrà la suspensió de la parcel·lació urbanística així com una certa reducció de ledificabilitat, la realitat és que això no és en absolut suficient per abordar lordenació i conservació de les àrees rurals de Mallorca.
És per això que proposam un increment considerable de la protecció del sòl rústic, reduint dràsticament ledificació, la parcel·la mínima i ledificabilitat. Sense perjudici que per a nosaltres lopció idònia seria la que no es pogués edificar vivendes en sòl rústec.
És clar que la Llei dEspais Naturals de 1991 constitueix una fita importantíssima pel que fa a la protecció i conservació de les àrees naturals i rurals de Mallorca. Les Reformes de 1999 i del 2000 han millorat de forma considerable aquesta Llei, que tot i així té mancances notables.
Algunes daquestes mancances fan referència a les possibilitat edificatòries de les ARIPS, les quals des del nostre punt de vista haurien de ser inedificables, atenent al seu valor paisatgístics (imaginis la Vall dOrient).
Però on caldria fer incidència és en les àrees naturals que quedaren fora de la protecció de la LEN, a pesar de gaudir duns valors ecològics i paisatgístics extraordinaris.
Avui dia alguns despais espais es troben fortament amenaçats que cal aturar amb una protecció adequada.
El Model no fa cap referència a incrementar la superfície despais naturals protegits, a pesar que els estudis previs al Model assenyalaven àmplies zones que haurien de protegir-se.
Amb aquest sentit el GOB proposa incorporar noves àrees a protegir amb una categoria semblant a les ANEI, i alhora restituir les zones excloses de la LEN a la modificació de 1992, i al mateix temps refer els límits de les ANEI i les ARIPS actuals.
Daltra banda seria lògic que el Consell contemplàs ja en el Model Territorial una de les propostes incloses en el Programa del Pacte de Progrés signat lany 1999, com és la delimitació del futur Parc Natural de la Serra de Tramuntana.
Daltra banda el GOB manifesta la seva oposició a algunes propostes contemplades en el Model, referides a la xarxa viària.
No compartim en absolut la construcció de la 2ª Via de Cintura de Palma, sense dubte una agressió greu al nostre territori, perfectament substituïble per mesures tals com la millora de la xarxa actual i sobretot, al cas de la UIB, per la construcció duna línia ferroviària.
Tampoc compartim els desdoblaments de carreteres proposats al Model ni aquests eufemismes anomenats "vies parc" que poden significar en molts de casos la destrucció de quilòmetres de paret seca i en alguns casos locupació de nou territori per aquests tipus dusos.
De totes maneres volem destacar alguns aspectes que trobam encertat de lactual redacció del Model, entre elles
Per acabar, el GOB vol manifestar la seva preocupació per la redacció actual del Model i al mateix encoratja al Consell a presentar una proposta de Pla que suposi un canvi en el model actual. Mallorca necessita una actuació contundent en matèria durbanisme i ordenació del territori i sha daprofitar locasió que significa el Pla Territorial.
El GOB vol manifestar alhora el seu interès en col·laborar amb tot allò que signifiqui una millora de Pla, ja sigui fent crítiques, presentant al·legacions, o alternatives a lactual redacció.
Cordialment la saluda
Joan Rita Larrucea
President del GOB - Mallorca