Nota informativa
5 de febrer de 2003
El GOB al·lega contra els projectes de piscifactories de Portocolom
Ha demanat a Pesca que no els autoritzi
El litoral de Felanitx és en aquests moments objecte de dos projectes d’ubicació de piscifactories, ambdós situats aproximadament 1 quilòmetre a l’est de Portocolom.
El primer d’ells, promogut per Miquel Planas Clar, pretén la instal·lació de 4 gàbies flotants per a la cria de dorades i llobarros, ocupant una superfície de 4.900 metres quadrats. El segon, promogut per l’empresa murciana "Viveros Marinos de Baleares", pretén la ubicació de 4 gàbies flotants per engreixar tonyines, ocupant una superfície de 420.000 metres quadrats. El GOB ha presentat al·legacions als dos projectes, demanant que no siguin autoritzats a causa del seu impacte ambiental negatiu.
Els principals impactes negatius compartits pels dos projectes són aquests:
L’impacte ambiental negatiu més destacat d’aquest tipus de projectes és la modificació de les condicions físiques, químiques i biològiques de les aigües i del fons a causa dels residus transmesos al medi (excrements i aliment). Aquest impacte es sol considerar negatiu, d’elevada magnitud i permanent. Aquest tipus d’impacte ha estat ben documentat en diverses experiències, alguna d’elles a les Illes Balears, i ha estat igualment previst a altres estudis d’impacte ambiental de projectes similars al present que finalment no s’han materialitzat.
Sobre aquest tipus d’impacte negatiu, podem dir que consideram ha estat infravalorat a les avaluacions d’impacte dels dos projectes. Com a molt s’ha analitzat la dispersió de partícules contaminants en les situacions generades pels vents que es consideren dominants (S i NE) i no s’analitzen en les altres possibles situacions. Per als vents analitzats, la distància de dispersió de les partícules arriba fins als 6.000 metres en el projecte d’engreix de tonyines. Aquesta difusió a gran distància és molt preocupant, tenint en compte que la costa es situa a només 1.200 metres, poguent-se veure clarament afectada en situacions de vent de l’E o SE).
Aquesta deficient avaluació és especialment important si tenim en compte:
Els estudis d’impacte ambiental dels projectes no valoren suficientment els efectes negatius que es poden generar sobre el LIC (Lloc d’Interès Comunitari) que discorre paral·lel a la costa, amb una amplada aproximada de 800-1000 metres. Aquesta zona fou protegida amb la figura de LIC per acord del Consell de Govern, per donar compliment al que estableix la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE).
Les gàbies projectades s’ubicarien a escassa distància de límit del LIC, que molt probablement es veuria afectat per la dispersió de residus en situacions de vent de l’E o SE. De la documentació consultada no es desprèn que s’hagi analitzat convenientment el possible impacte negatiu del projecte sobre el LIC, ni que estigui assegurat que no es generaran perjudicis ambientals sobre aquell.
No s’analitzen suficientment els efectes sobre les comunitats bentòniques, que sense dubte se veuran afectades per canvis ecològics generats per l’aport de gran quantitat de matèria orgànica (restes d’aliment i excrements). No se valoren suficientment els probables canvis en la composició del bentos.
Aquest tipus d’instal·lacions atreuen tota una sèrie d’espècies de peixos que s’alimenten dels residus generats, i que poden alterar les relacions i equilibris entre les espècies prèviament existents. Aquesta situació no ha estat convenientment avaluada.
Al projecte d’engreix de dorades es contempla la possibilitat d’utilitzar antibiòtics en cas de necessitat. Hem de pensar que el manteniment d’un elevat nombre d’animals en un espai relativament reduït facilita l’aparició de malalties. L’impacte d’aquestes substàncies sobre l’entorn no s’avalua de cap manera en el projecte, així com tampoc s’avaluen el efectes del possible contagi de malalties a les poblacions naturals.
Com és habitual en aquest tipus de projectes, les mesures de contenció d’impactes ambientals negatius es limiten fonamentalment al control de l’alimentació per evitar excedents. Als projectes es citen altres mesures de mitigació d’impacte, però no es preveu adoptar-les a causa de l’alt cost econòmic.
A més a més, en el cas del projecte d’engreix de tonyines, pel fet d’afectar una espècie fortament sobreexplotada i en perill de desaparició, hem d’afegir aquestes consideracions:
La tonyina (Thunnus thynnus thynnus) és actualment una espècie sobreexplotada. S’ha calculat que des de 1970 s’ha produït una reducció del 80% en l’estoc de reproductors d’aquesta espècie. Des de fa anys la seva captura està sotmesa a cupos per països, encara que sembla evident que aquests no se respecten, i a més a més l’espècie pateix les captures de les flotes il·legals. La forta demanda que fa el mercat japonès de tonyina engreixada ha fomentat la creació d’explotacions d’engreix a la costa mediterrània (a Espanya, localitzades especialment a Múrcia, on té domicili l’empresa que presenta el projecte).
Lluny del que se podria pensar inicialment, l’engreix no és una activitat alternativa a la captura i comercialització immediata, sinó que ha estat identificada per diversos experts com una indústria que incrementa considerablement la pressió sobre l’espècie.
La pesca de la tonyina està sotmesa anualment a quotes estatals, que se distribueixen entre la flota. No s’aprecia entre la documentació aportada cap certificació de la disponibilitat de quota legalment assignada per a cobrir les necessitats previstes (390 Tm).
Així i tot hem d’assenyalar que aquests procediment no està exempt de controvèrsia, ja que diversos experts han argumentat que les captures podrien estar superant considerablement les quotes assignades, ja que durant la captura i trasllat existeix una important mortalitat que no se comptabilitza per què el procés no està sotmès al suficient control.
Encara que sigui discutible si l’estudi ha d’avaluar-ho o no, per les greus implicacions conservacionistes que du aparellades volem destacar també que no s’analitza l’impacte més important del conjunt del projecte, que és sense dubte la captura de la tonyina que se pretén engreixar.
Per totes aquestes qüestions, el GOB ha sol·licitat la Conselleria d’Agricultura i Pesca que no siguin aprovats aquests dos projectes.