Nota Informativa
El
GOB fa balanç de la política territorial del Pacte
El GOB
el qualifica de Fracàs i Ridícul per l’incompliment de la major
de compromisos pel que fa a l’ordenació del territori
Un dels compromisos
fonamentals del pacte de progrés sorgit arran de els eleccions de 1999 feia
referència a la política territorial. En el programa de govern hi apareixien l’aprovació de
nombroses lleis i plans. Al final pràcticament no s’ha aprovat cap Llei
ni cap Pla important, per la qual cosa hem de parlar de ridícul del Pacte
davant el seu absolut fracàs en matèria territorial.
A continuació i a manera d’informe feim un balanç d’aquesta
quatre anys de pacte, fent una introducció sobre la història recent de l’ordenació
del territori. L’informe està dividit amb els següents apartats:
· Una mica d’història
· Mesures positives,
però insuficients
· Els principals
incompliments
· Arriben les decepcions
·
Fracàs i ridícul
Informe: balanç del pacte en matèria d’ordenació
del territori
Una mica la història.
Encetada l’autonomia, ara fa 20 anys, el Parlament anà aprovant, sempre
amb el vots dels partits que avui conformen el Pacte de Progrés i amb l’oposició
del PP, tot un seguit de lleis que protegien alguns del espais que estaven
amenaçats per la pala i l’excavadora, evitant-ne la urbanització: Es
Trenc, Ses Salines d’Eivissa i Formentera, S’albufera del Grau,
Sa Canova, Capocorb, Punta de n’Amer, Cala Mitjana i platges de Binigaus..
L’anterior legislatura (95-99) quan el Pacte va governar per primer cop
al Consell de Mallorca, es va mantenir en la tònica de les iniciatives que,
des de l’oposició, havia pogut imposar al PP. Les moratòries d’urbanitzacions,
reclamades pel GOB des de principis dels 90s, comencen a posar-se en marxa
en aquesta legislatura. Qui enceta la cursa fou el Pacte de Progrés al Consell
de Mallorca amb la paralització de 77 urbanitzacions de cop. Una primera moratòria
que, per no ser menys, animà el PP a fer la seva pròpia en espera de les seves
DOT.
Les desclassificacions del Consell de Mallorca que, de rebot, provocaren
l’aprovació de les DOT del PP, poden atribuir-se, en gran part, a les
pressions dels partits del Pacte a favor d’una sortida decent al dramàtic
tema territorial balear.
Mesures positives però insuficients
Totes aquestes i altres mesures, fetes i impulsades des de situacions
polítiques adverses per als progressistes (oposició o govern al Consell de
Mallorca amb Govern de les Illes Balears del PP) s’han demostrat del
tot insuficients: el ritme d’atorgament de llicències és el mateix dels
“booms” turístics i urbanístics que han bombardejat el nostre territori
els darrers decennis i, conseqüentment, la degradació ambiental i sobre la
nostra biodiversitat augmentava en paral·lel a l’augment de la pressió
urbanística.
Però amb això que, el 1999, amb la victòria dels partits del pacte,
afloren totes les esperances en un redreçament cap a la sostenibilitat de
les polítiques ambientals i territorials d’aquest país.
La veritat és que, de bon principi, es generà esperança. S’havia
entrat amb força. La Llei 9/99, de mesures cautelars i d’emergència,
feia inedificables les ANEIs i, malgrat que transitòriament, posava fortes
restriccions a les parcel·lacions en sòl rústic; tot i que el projecte finalment
aprovat ja sofrí algunes importants retallades respecte a les seves pretensions
inicials.
Però això, ens deien, només són mesures d’emergència, “ara farem
les DOT del pacte que romprà amb el model territorial del PP”. I així
fou, es varen fer les DOT del pacte però.... no s’aprovaren. Després
d’aprovar una norma cautelar que ja posava en pràctica el sistema de
quotes per tal de calmar i contenir el creixement suïcida, arriba l’hora
de la veritat i UM diu que “res de res”, que aquesta norma no s’aprova
definitivament. Però, tranquils: “UM està disposada a recolzar una llei
que establirà amb caràcter general el sistema de quotes per a tots els municipis
balears”.
Arriben les decepcions
I malauradament, molts ho van creure , i s’arxivà tota la feina que s’havia
fet amb la reforma de les DOT del PP i es començà amb la redacció i tramitació
de la Llei de Quotes, el “buc
insígnia” del territori progressista, acompanyat per dues “fragates”
que havien d’acabar d’arrodonir la feina: la Llei de Biodiversitat
i la d’Impacte Ambiental. En paral·lel i teòricament sense dependre d’UM
es posava en marxa la política de parcs que “només” depenia del
Govern, ja que s’aproven en Consell de Govern.
La política de parcs va veure alguns
fruits : Cala d’Hort, l’Albufereta, les Salines d’Eivissa i
Formentera i, sobretot, Llevant. Només faltava el “buc insígnia”
dels parcs: la Serra de Tramuntana.
L’especial responsabilitat d’UM en el suspens de l’assignatura
ambiental i territorial és fora de dubtes, però la dels altres components
del pacte de progrés, Déu n’hi do! Basta veure la incapacitat de tirar
endavant el parc natural de la Serra
de Tramuntana, un tema que just depenia dels partits que conformen el
Govern.
El balanç
territorial d’aquesta legislatura haurà estat decebedor, molta moratòria
però res substancial aprovat definitivament.
UM, mentrestant segueix dissenyant autopistes
i vies ràpides (això sí, camuflades de verd) per al transport privat,
predica que vol més camps de golf i ports esportius i sembla que no te cap
intenció de frenar el creixement urbanístic, ni detenir la degradació ambiental.
La resta de components del pacte de progrés semblen callar perquè UM els deixi
tornar a governar la propera legislatura, i tampoc queden enrera a l’hora
d’impulsar autopistes (desdoblament de Llucmajor i de la carretera a
la UIB, autopista fins a Peguera, etc) o d’incomplir
els compromís de l’any 99 pel que fa a la declaració del parc natural
de la Serra de Tramuntana.
Els principals incompliments
· Primer havia de ser la reforma de les
Directrius d’Ordenació Territorial
(DOT) a fi de dissenyar un nou model
territorial i apostar per unes illes més sostenibles: al final se va acordar
no fer la reforma
· Llavors havia de ser l’aprovació
d’una Llei del Sòl pròpia de les Illes Balears, a fi de modificar el marc
legal de l’urbanisme a les nostres illes: al final res de res.
· La moratòria anunciada de camps de golf ja n’hi s’ha plantejat
seriosament.
· El Pla
Territorial de Mallorca, a tres mesos de les eleccions encara no s’ha
presentat formalment i es impossible que s’aprovi en aquest mandat.
· La declaració del parc natural de la Serra de Tramuntana, pràcticament s’ha descartat
per aquesta legislatura.
· Quedava la Llei de Quotes, la darrera oportunitat de fer alguna cosa concreta
quant als compromisos en ordenació del territori del pacte de progrés, i sembla
que al final no s’aprovarà ni per ventura se durà tant sols al Ple del
Parlament
· Per últim el projecte de Llei d’Impacte Ambiental, una llei
marc i una necessitat que transposa una directiva europea d’obligat compliment
és a punt de no aprovar-se
Fracàs i ridícul
La que havia de ser la legislatura del canvi del model territorial
i del definitiu fre de la construcció, quedarà ben enfora d’assolir aquest
objectiu. Els principals compromisos del pacte, sobretot a nivell legislatiu,
s’han incomplit.
Avui hem de parlar de magre balanç i de
ridícul en la política d'ordenació del territori d'aquesta legislatura. És
a punt de confirmar-se un fracàs, cosa que avui dia és ben evident: gairebé
cap dels compromisos importants s’han complit i basta veure els paisatges
plens de grues que adornen els nostres paisatges i els nostres pobles, per
adonar-se’n.