Nota Informativa
17 de març de 2003

El GOB fa balanç de la política territorial del Pacte

El GOB el qualifica de Fracàs i Ridícul per l’incompliment de la major de compromisos pel que fa a l’ordenació del territori

            Un dels compromisos fonamentals del pacte de progrés sorgit arran de els eleccions de 1999 feia referència a la política territorial. En el programa  de govern hi apareixien l’aprovació de nombroses lleis i plans. Al final pràcticament no s’ha aprovat cap Llei ni cap Pla important, per la qual cosa hem de parlar de ridícul del Pacte davant el seu absolut fracàs en matèria territorial.

Potser no és desventurat del tot dir que els partits que formen el pacte de Progrés feren més per al territori abans de 1999, quan estaven a l’oposició o al govern del Consell de Mallorca a l’anterior legislatura, que des d’aleshores ençà.

            A continuació i a manera d’informe feim un balanç d’aquesta quatre anys de pacte, fent una introducció sobre la història recent de l’ordenació del territori. L’informe està dividit amb els següents apartats:

·       Una mica d’història

·       Mesures positives, però insuficients

·      Els principals incompliments

·       Arriben les decepcions

·        Fracàs i ridícul

Informe: balanç del pacte en matèria d’ordenació del territori

Una mica la història.

Encetada l’autonomia, ara fa 20 anys, el Parlament anà aprovant, sempre amb el vots dels partits que avui conformen el Pacte de Progrés i amb l’oposició del PP, tot un seguit de lleis que protegien alguns del espais que estaven amenaçats per la pala i l’excavadora, evitant-ne la urbanització: Es Trenc, Ses Salines d’Eivissa i Formentera, S’albufera del Grau, Sa Canova, Capocorb, Punta de n’Amer, Cala Mitjana i platges de Binigaus...

L’any 1991 l’aprovació de la LEN, novament amb l’oposició del PP, va permetre als actuals gestors del Pacte frenar l’avanç de les excavadores sobre els àmbits més valuosos de la nostra biodiversitat. Un avanç que retrocediria parcialment, especialment a les Pitiüses, amb l’anomenada contra-LEN aprovada amb els vots del PP i UM el 1992.

L’anterior legislatura (95-99) quan el Pacte va governar per primer cop al Consell de Mallorca, es va mantenir en la tònica de les iniciatives que, des de l’oposició, havia pogut imposar al PP. Les moratòries d’urbanitzacions, reclamades pel GOB des de principis dels 90s, comencen a posar-se en marxa en aquesta legislatura. Qui enceta la cursa fou el Pacte de Progrés al Consell de Mallorca amb la paralització de 77 urbanitzacions de cop. Una primera moratòria que, per no ser menys, animà el PP a fer la seva pròpia en espera de les seves DOT.

            Les desclassificacions del Consell de Mallorca que, de rebot, provocaren l’aprovació de les DOT del PP, poden atribuir-se, en gran part, a les pressions dels partits del Pacte a favor d’una sortida decent al dramàtic tema territorial balear.


Mesures positives però insuficients

            Totes aquestes i altres mesures, fetes i impulsades des de situacions polítiques adverses per als progressistes (oposició o govern al Consell de Mallorca amb Govern de les Illes Balears del PP) s’han demostrat del tot insuficients: el ritme d’atorgament de llicències és el mateix dels “booms” turístics i urbanístics que han bombardejat el nostre territori els darrers decennis i, conseqüentment, la degradació ambiental i sobre la nostra biodiversitat augmentava en paral·lel a l’augment de la pressió urbanística.

            Però amb això que, el 1999, amb la victòria dels partits del pacte, afloren totes les esperances en un redreçament cap a la sostenibilitat de les polítiques ambientals i territorials d’aquest país.

            La veritat és que, de bon principi, es generà esperança. S’havia entrat amb força. La Llei 9/99, de mesures cautelars i d’emergència, feia inedificables les ANEIs i, malgrat que transitòriament, posava fortes restriccions a les parcel·lacions en sòl rústic; tot i que el projecte finalment aprovat ja sofrí algunes importants retallades respecte a les seves pretensions inicials.

Però això, ens deien, només són mesures d’emergència, “ara farem les DOT del pacte que romprà amb el model territorial del PP”. I així fou, es varen fer les DOT del pacte però.... no s’aprovaren. Després d’aprovar una norma cautelar que ja posava en pràctica el sistema de quotes per tal de calmar i contenir el creixement suïcida, arriba l’hora de la veritat i UM diu que “res de res”, que aquesta norma no s’aprova definitivament. Però, tranquils: “UM està disposada a recolzar una llei que establirà amb caràcter general el sistema de quotes per a tots els municipis balears”.

Arriben les decepcions

I malauradament, molts ho van creure , i s’arxivà tota la feina que s’havia fet amb la reforma de les DOT del PP i es començà amb la redacció i tramitació de la Llei de Quotes, el “buc insígnia” del territori progressista, acompanyat per dues “fragates” que havien d’acabar d’arrodonir la feina: la Llei de Biodiversitat i la d’Impacte Ambiental. En paral·lel i teòricament sense dependre d’UM es posava en marxa la política de parcs que “només” depenia del Govern,  ja que s’aproven en Consell de Govern.

La política de parcs va veure alguns fruits : Cala d’Hort, l’Albufereta, les Salines d’Eivissa i Formentera i, sobretot, Llevant. Només faltava el “buc insígnia” dels parcs: la Serra de Tramuntana.

L’especial responsabilitat d’UM en el suspens de l’assignatura ambiental i territorial és fora de dubtes, però la dels altres components del pacte de progrés, Déu n’hi do! Basta veure la incapacitat de tirar endavant el parc natural de la Serra de Tramuntana, un tema que just depenia dels partits que conformen el Govern. 

El balanç territorial d’aquesta legislatura haurà estat decebedor, molta moratòria però res substancial aprovat definitivament.

UM, mentrestant segueix dissenyant autopistes i vies ràpides (això sí, camuflades de verd) per al transport privat, predica que vol més camps de golf i ports esportius i sembla que no te cap intenció de frenar el creixement urbanístic, ni detenir la degradació ambiental. La resta de components del pacte de progrés semblen callar perquè UM els deixi tornar a governar la propera legislatura, i tampoc queden enrera a l’hora d’impulsar autopistes (desdoblament de Llucmajor i de la carretera a la  UIB, autopista fins a Peguera, etc) o d’incomplir els compromís de l’any 99 pel que fa a la declaració del parc natural de la Serra de Tramuntana.

Els principals  incompliments

             Del Programa de Govern del Pacte hi ha hagut  nombrosos incompliments, vet aquí els més importants:

·       Primer havia de ser la reforma de les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) a fi de dissenyar un nou  model territorial i apostar per unes illes més sostenibles: al final se va acordar no fer la reforma

·     Llavors havia de ser l’aprovació d’una Llei del Sòl pròpia de les Illes Balears, a fi de modificar el marc legal de l’urbanisme a les nostres illes: al final res de res.

·     La moratòria anunciada de camps de golf ja n’hi s’ha plantejat seriosament.

·      El Pla Territorial de Mallorca, a tres mesos de les eleccions encara no s’ha presentat formalment i es impossible que s’aprovi en aquest mandat.

·       La declaració del parc natural de la Serra de Tramuntana, pràcticament s’ha descartat per aquesta legislatura.

·    Quedava la Llei de Quotes, la darrera oportunitat de fer alguna cosa concreta quant als compromisos en ordenació del territori del pacte de progrés, i sembla que al final no s’aprovarà ni per ventura se durà tant sols al Ple del Parlament

·     Per últim el projecte de Llei d’Impacte Ambiental, una llei marc i una necessitat que transposa una directiva europea d’obligat compliment és a punt de no aprovar-se

Fracàs i ridícul

            La que havia de ser la legislatura del canvi del model territorial i del definitiu fre de la construcció, quedarà ben enfora d’assolir aquest objectiu. Els principals compromisos del pacte, sobretot a nivell legislatiu, s’han incomplit.

Avui hem de parlar de magre balanç i de ridícul en la política d'ordenació del territori d'aquesta legislatura. És a punt de confirmar-se un fracàs, cosa que avui dia és ben evident: gairebé cap dels compromisos importants s’han complit i basta veure els paisatges plens de grues que adornen els nostres paisatges i els nostres pobles, per adonar-se’n.

Plana principal