Nota
informativa
El GOB demana a Medi Ambient el tancament cautelar d’un vedat de caça de Bunyola, per ús il·legal de verí
S’hi va localitzar una milana enverinada i diverses
esques amb verí
El
passat dia 10 d’abril, membres del GOB localitzaren a una finca de Bunyola
el cadàver d’una de les poques milanes que sobreviuen a Mallorca i que
són objecte d’un programa de ràdio-seguiment, en el marc del programa
de conservació de l’espècie que impulsa la Conselleria de Medi Ambient.
Prop
de la milana, agents de medi ambient de la Conselleria hi localitzaren també
diverses esques enverinades. Les analítiques realitzades a un laboratori de
toxicologia han confirmat que el verí utilitzat a les esques i també causant
de la mort de la milana és l’aldicarb, el mateix que ja ha causat la
mort de, com a mínim, 9 milanes els darrers 3 anys.
En
aquests moments la fiscalia té oberta una investigació sobre el cas per pressumpte
delicte contra el medi ambient. Cas de trobar-se els culpables, podrien esser
condemnats a penes de presó, com ja hi ha precedents a les Illes Balears per
altres casos d’enverinament.
Paral·lelament,
però, el GOB ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient el tancament cautelar
del vedat de caça, tal i com disposa la llei de caça per a situacions en que
existeixi una mala gestió del vedat. El GOB considera imprescindible suspendre
cautelarment l’aprofitament cinegètic als vedats en que hi hagi prou
evidències de l’ús il·legal de verí, ja que aquesta seria una mesura
exemplar que probablement faria repensar-s’ho als delinqüents que col·loquen
verí als seus vedats de caça per eliminar moixos i altres depredadors.
Si no ho evitam,
aquest animal tindrà el trist honor de ser la primera espècie de vertebrat
extingit a Mallorca en el segle XXI. L’elevada mortalitat no natural
detectada amb el seguiment d’aquests exemplars explica la tendència regressiva
observada en aquesta espècie al llarg dels darrers anys. Recordem que la població
reproductora de milana a Mallorca està formada enguany només per unes 9 parelles.
La milana arriba
a l’edat adulta i comença a criar normalment als 3 anys. Dels 8 exemplars
nascuts l’any 2000 i que enguany arribarien a la seva edat adulta, només
en resta un de viu. Els altres 7 moriren enverinats. Si es manté aquesta insuficient
incorporació de joves a la població adulta, la milana a Mallorca té els dies
comptats.
Per això el GOB
reclama de la Conselleria de Medi Ambient, com a responsable de la conservació
de la diversitat biològica de les Illes Balears, un impuls suficient a les
següents mesures:
a)
Investigació dels casos
d’enverinament detectats, a fi d’identificar
els responsables i possibilitar el seu processament i condemna. A més dels
enverinaments que afecten espècies silvestres, cal investigar també els múltiples
casos d’enverinament d’animals domèstics que se detecten cada any
a les clíniques veterinàries.
b)
Intensificació de la
vigilància, especialment en aquelles zones on s’han
detectat morts per enverinament. L’ús il·legal de verí és una pràctica
delictiva, i com a tal ha de ser perseguida per les autoritats.
c)
Control
estricte de la distribució, venda i ús de determinats
plaguicides d’alta toxicitat usats freqüentment com a verins. Els
venedors d’aquests productes tenen l’obligació de mantenir al dia
un llibre de registre on constin les partides venudes i el nom del comprador;
d’aquesta forma se facilitaria la identificació dels responsables d’enverinaments.
Cal treballar de forma coordinada amb la resta de comunitats autònomes, ja
que l’ús il·legal de verí és un problema generalitzat, i sembla que el
verí utilitzat a Mallorca podria arribar de fora.
d)
Aplicació
de mesures cautelars a vedats de caça on s’utilitzi verí, com la prohibició temporal de la caça. Aquesta
mesura s’aplica ja a altres comunitats autònomes, com Castella-La Manxa,
on els propietaris són responsables de vetllar per què a les seves finques
no se col·loqui verí.
e)
Control de moixos assilvestrats. L’ús il·legal del verí al medi
natural té fonamentalment per objecte eliminar els predadors que poden menjar-se
espècies cinegètiques (bàsicament conills i perdius) o animals de granja (gallines,
etc). Cal controlar les poblacions de moixos per evitar els seus danys i que
algunes persones recorrin al verí per eliminar-los. En aquest aspecte cal
implicar també als ajuntaments, responsables de l’abundància de moixos
vagabunds a moltes urbanitzacions.