Nota Informativa
El TS dóna la
raó al GOB i PSM
La sentència de “Sa Talaiola”
constitueix una clara condemna de les actuacions arbitràries de PP i UM al
Consell Insular, segons el GOB
La sentència que aquests dies s’ha
conegut en relació a la urbanització de Sa Talaiola (Santanyí) constitueix
sense dubte un reforçament de l’estat de dret i una clara
condemna de les actuacions no argumentades ni justificades de les administracions
públiques.
El Tribunal Suprem ha ratificat una
sentència del TSJB favorable al GOB i al PSM en relació a la urbanització
i camp de golf de sa Talaiola (Santanyí)
Una macrourbanització dins sòl rústic
Com se sap, l’Ajuntament de Santanyí
va tramitar una modificació de les Normes Subsidiàries (la que feia el núm.
61 i 62) a fi de classificar com a urbanitzables uns terrenys rústics de la
possessió de Sa Talaiola. En total, 94 hectàrees de sòl rústic reclassificats
com a sòl apte per urbanitzar, a fi de construir un camp de golf, una urbanització
de 1.800 habitants i un complex hoteler de 600 places.
Al final, el Consell Insular de Mallorca,
l’any 1996, amb els vots de PP i UM
va donar el vist-i-plau a aquesta nova urbanització, malgrat els informes
desfavorables de tècnics i juristes del propi Consell, així com també de la Ponència Tècnica de la Comissió
Insular d’Urbanisme, la Comissió Balear de medi ambient i la Comissió d’Ordenació del territori
del CIM.
GOB i PSM van als tribunals
Aquesta
decisió fou recorreguda pel GOB i el PSM davant el Tribunal Superior de Justícia
de les Balears, els quals ens donaren la raó, anul·lant l’acord del CIM
i condemnant-lo en costes, a la vista de la seva actuació temerària.
Ara el Tribunal Suprem ha ratificat
la sentència del TSJB anul·lant la modificació de les NN.SS. de Santanyí per
permetre la urbanització de Sa Talaiola i en considerar que aquesta no estava
ajustada en dret i constituïa una actuació temerària i arbitraria de l’administració.
Des del nostre punt de vista la sentència
pega una forta estirada d’orelles al PP i UM del CIM per haver pres una
decisió en contra del informes tècnics i jurídics i sense cap tipus d’explicació
ni justificació.
Al
cap i a la fi és una victòria de la democràcia i de l’estat de dret:
quan l’administració fa ús de la seva discrecionalitat i aquesta no està
justificada (criteris tècnics-jurídics) el ciutadà queda emparat pels tribunals.