Els nous edificis
destrossen la muntanya
El GOB demana a l’Ajuntament de Pollença que aturi la construcció
de nous xalets a la muntanya de La Font
La construcció de nous xalets a la zona de “La Font” (a Pollença) estan provocant
impactes negatius sobre la Serra de la Font i està creant una notable alarma
social. Aquesta urbanització, iniciada als anys 60, ha generat sempre una
gran polèmica, especialment pels edificis que se situen a la part superior
de la zona, sobre els costers de la Serra de la Font.
La situació actual és encara més preocupant, ja que als
darrers anys s’han aixecat noves edificacions provocant impactes paisatgístics
greus, fruit de les excavacions que es realitzen a la muntanya. Prova d’això
són les fotografies que s’adjunten, les quals evidencien l’espectacular
agressió a la muntanya.
El mes passat el GOB va remetre a l’Ajuntament de Pollença
un escrit on se posaven de manifest tant els impactes ambientals, socials
i paisatgístics com les possibles infraccions a la legalitat d’aquestes
edificacions, entre aquestes, la manca dels serveis mínims que marca el Reglament
de planejament per a poder edificar,
concretament: enllumenat públic, clavegueram, aceres. Així doncs, les parcel·les
no tenen la condició de solars.
Davant aquests fets, el GOB demana a l’Ajuntament de
Pollença la paralització de noves construccions a les zones elevades de la
urbanització de la Font i en general a tots els indrets que no disposen de
serveis i infrastructures mínimes.
- Còpia de l’escrit remès
a l’Ajuntament
Macià
Blàzquez Salom, ...en nom i representació del Grup Balear d’Ornitologia
i defensa de la Naturalesa (GOB), entitat legalment constituïda, amb domicili....
compareix davant V.S. i, com millor
procedeixi en dret
E X P O S A
Que d'acord amb el que disposen les
normes urbanístiques, concretament la llei del Sòl, la qual estableix i reconeix
el caràcter públic de l'acció per exigir davant els òrgans administratius
i els Tribunals Contencioso-administratius, l'observança de la legislació
urbanística i dels Plans Programes, Projectes, Normes i ordenances, així com
la Llei de Disciplina Urbanístic de les Illes Balears, i
hi presenta un escrit de denúncia,
basada en el següent
1.- Els Fets
1.a.) Noves edificacions a la Urbanització de la Font.-
La construcció de nous xalets a la
zona de la urbanització de la Font (a Pollença) estan provocant impactes negatius
sobre la Serra de la Font i està creant una notable alarma social. Aquesta
urbanització, iniciada als anys 60, ha generat sempre una gran polèmica, especialment pels
edificis que se situen a la part superior del lloc, sobre els costers de la
Serra de la Font.
La situació actual és encara més preocupant,
ja que als darrers anys s’han aixecat noves edificacions provocant impactes
paisatgístics greus.
1.b.) Desfiguració de la muntanya.-
Darrerament
la construcció dels xalets està provocant la desfiguració absoluta de la muntanya,
com a conseqüència de les obres d’accés, excavació i construcció.
1.c.) No disposa de serveis
D’altra banda aquesta urbanització
no disposa dels serveis mínims que marca la llei per a que les parcel·les
puguin considerar-se solars. En concret no disposa de:
-
enllumenat públic,
-
clavegueram,
-
aceres
-
asfalt en condicions per a la circulació
Així
doncs queda clar que les parcel·les de la Urbanització de La Font no tenen
al condició de solars i per tant no es poden donar ni executar llicències
d’obra per a nous habitatges.
1.d.) Renous i molèsties
L’envergadura de les obres
genera tot tipus de renous, pols, vibracions que a més d’alterar la tranquil·litat
de la zona, pensam que podria vulnerar la normativa vigent
2.- Fonaments de dret
La construcció d’habitatges unifamiliars a la Urbanització de la Font,
des del nostre punt de vista vulnera una sèrie de normes legals, en concret
les següents:
·
Pla General d’Ordenació urbana
de Pollença
La Norma 107 del PGOU de Pollença estableix les condicions per a poder ser considerats com a solar. En concret
diu que les parcel·les edificable
només se podran edificar quan tenguin la condició de solar.
Tendran la consideració de solar,
segons el PGOU aquelles parcel·les edificables dotades dels següents serveis:
-
Accés rodat dotat de ferm d’aglomerat, lloses, rajoles, rec asfàltic,
etc, que tengui capacitat mecànica suficient per a resistir el pes de vehicles
-
Voravia (bordillo) , si l’Ajuntament tengués previasta la construcció
d’aceres
-
Xarxa de subministrament d’energia elèctrica
-
Xarxa d’evacuació d’aigües residuals
-
Xarxa de distribució d’aigua
potable.
·
Llei del Sòl: les parcel·les objecte de les llicències
no tenen la condició de solar
Ens trobam aquí que les parcel·les on se construeixen
aquests edificis estan classificades com a sòl urbà al PGOU de Pollença, i
en aplicació de l’article 82 de la llei del Sòl (TR del 76) estan subjectes
a no poder ser edificades fins que les parcel·les tenguin la consideració
de solar, excepte quan s’asseguri l’execució simultània de la urbanització
(aigua potable, clavegueram, energia elèctrica, accés rodat, voravies,..)
i de l’edificació.
Com se sap, aquestes parcel·les no tenen els
serveis urbanístics mínims.
Així doncs una causa d’anul·lació de les
llicències que se donen a La Font, la de l’article 63.1 de la Llei 30/1992,
de 26 de novembre de Regimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
proecdimiento adminstrativo comúm, en relació amb l’article 82 de la
Llei del sòl TR del 76 i els articles 39 i 40 del Reglamento de Gestión Urbanísitica
Sigui suficient l’aplicació la doctrina
fixada per la Sala en la sentència núm. 461 de dia 23 d’octubre de 1990,
confirmada per la Secció 5ª de la Sala 3ª del Tribunal Suprem mitjançant la
sentència de dia 22 de novembre de 1994.
·
Vulneren la llei del sòl i el reglament de planejament,
pel que fa a l’impacte
L’article 73 de la Llei del Sòl de 1976
diu que les construccions s’han d’adaptar a l’ambient on se
troben situades. En aquest sentit són especialment clars els aparats a) i
b) de l’esmentat article 73. Aquests fan referència a l’obligació
que les construccions que formen part d’un grup d’edificis de caràcter
artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional harmonitzin amb aquest
grup.
Igualment l’apartat b) de l’article
73 diu: Ens els indrets de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim,
o en les perspectives que oferesquin els conjunts urbans de característiques
històrico-artístiques, típics o tradicionals i en les immediacions de carreteres
i camins de trajecte pintoresc, no se permetrà que la situació, massa, altura
dels edificis, parets i tancaments, o les instal·lacions d’altres elements,
limiti el camp visual per a contemplar belleses naturals, rompre l’harmonia
del paisatge o desfigurar la perspectiva pròpia del mateix.
L’article 98 del Reglament de Planejament
insisteix en aquests aspectes hi afegeix que les limitacions a la construcció
en els casos anterior, s’aplicaran sempre, hi hagi o no hi hagi plans
d’ordenació o Normes Subsidiàries.
A la vista d’aquests articles l’Ajuntament
hauria de procedir a l’anul·lació de les llicències. Diverses sentències
recents han posat de manifest la vigència d’aquest article.
·
Norma territorial Cautelar de dia
25 d’octubre de 2000
Aquesta
Norma estableix la impossibilitat d’atorgar llicències en aquells sòls
urbans d’urbanització no consolidada, és a dir aquells terrenys que no
disposin dels serveis mínims (accés rodat. Xarxa d’aigua potable, clavegueram
i subministrament d’energia elèctrica)
Per
tot això
SOL·LICITA
Que es tengui per presentat
aquest escrit de denúncia i en els seus mèrits s’acordi:
· La
suspensió immediata de l’atorgament de noves llicències
· La
suspensió de les obres que estiguin en marxa
Palma, 17 de juny de 2003
IL·LIM. SR. BATLE DE
POLLENÇA