Nota informativa
16 de juliol de 2003

Un àguila i un voltor americans conviuen des de fa mesos amb la nostra fauna

El GOB alerta del problemes que poden originar aquestes aus, i demana a Medi Ambient la seva captura

Membres del GOB han detectat la presència, des de fa mesos, de dues aus rapinyaires americanes que s’han adaptat sembla que perfectament a les condicions ambientals de Mallorca. Es tracta d’exemplars de voltor de cap roig (Cathartes aura) i àguila mora (Geranoaetus melanoleucus).

·         El voltor de cap roig (Cathartes aura) és un voltor americà de tamany mitjancer (62-76 cm de longitud, 160-182 cm d’envergadura, i 1-2 kg de pes), de color molt fosc i amb el cap roig. A la seva àrea de distribució natural viu a una gran diversitat d’hàbitats, pel que és una espècie molt adaptable. S’alimenta fonamentalment d’animals morts o rarament ferits, encara que a vegades també menja ous i polls dels nius d’altres aucells.

Sembla que escapà del seu falconer el mes de març de 2001, quan es començà a veure per la zona de Son Reus. Des d’ençà tresca pels municipis de Santa Maria, Bunyola, Marratxí i el nord de Palma. Sovint se l’ha vist molestant exemplars de milana (Milvus milvus), espècie en perill d’extinció a les Illes Balears.

·         L’àguila mora (Geranoaetus melanoleucus) és un àguila sudamericana de bon tamany (60-76 cm de longitud, 149-184 cm d’envergadura i 1,7-3,2 kg de pes), per damunt de color fosc i per davall amb les plomes del cos blanques i el cap, el coll i les plomes de vol de color fosc. A sudamèrica viu a àrees obertes de vegetació herbàcia o arbustiva, especialment a zones rocoses de muntanya baixa. S’alimenta fonamentalment de petits mamífers com el conill.

Aquest animal escapà al seu falconer l’agost del 2001, i els primers mesos s’observà a zones tant distants com Magalluf, Sa Dragonera, Formentor i les muntanyes d’Artà. Des de fa mesos sembla haver-se establert a l’illa de Cabrera. En aquesta darrera localitat se l’ha vist atacant gavines i altres espècies d’aus.

Efectes negatius sobre altres espècies

La introducció al medi natural d’espècies no autòctones és un dels principals problemes que afecten la conservació de la biodiversitat global. En aquests dos casos, essent exemplars solitaris, no estam parlant d’espècies que puguin proliferar i generar grans desequilibris ecològics però sí que es poden produir efectes negatius sobre determinades espècies d’alt valor conservacionista. Així, en el cas del voltor de cap roig, sembla que podria haver causat el fracàs en la reproducció d’una de les poques parelles de milana que sobreviuen a Mallorca. Quant a l’àguila mora, és preocupant la seva presència a Cabrera, on disposa de preses potencials d’alt interès ecològic com la gavina de bec vermell (Larus audouinii) o el falcó marí (Falco eleonorae).

Cal capturar aquests animals, i evitar situacions similars

El GOB insta la Conselleria de Medi Ambient a capturar aquestes dues aus per evitar que segueixin actuant al medi natural. L’administració ha de respondre més ràpidament a situacions com aquesta: recordem que fa gairebé 2 anys que aquests animals escaparen. D’altra banda, seria convenient determinar si en aquests casos és aplicable algun tipus de sanció administrativa als propietaris de les aus, pels danys ecològics que aquestes hagin pogut originar i com a indemnització pels costos de captura que haurà d’assumir l’administració.

Plana principal