Nota Informativa
24 de juliol de 2003

El GOB demana al nou Govern que rectifiqui

Els nous projectes d’autopistes del PP suposaran un consum de territori de 1.500 ha i afectaran a més de 4.000 propietats

            L’entrada del PP al Govern de les Illes Balears ha significat el retorn de les velles polítiques d’èpoques passades, consistent en impulsar la construcció de grans obres públiques, bàsicament autopistes i autovies.

            Així, als ja coneguts projectes d’Autopistes de Llevant (sense passar per Felanitx), Autopista de Ponent, Autopista d’Inca a sa Pobla, etc.. ara se sumen nous projectes d’autopistes i autovies (Inca-Manacor,...)

            En concret els projectes antics que ara el nou Govern ressuscita són els següents:

Xarxa Arterial de Palma

·      Variant de Son Ferriol

·      Desdoblament 2n cinturó de Palma (Coll d’en Rebassa-Autopista Central)

Autovia Palma -  Universitat

·      Desdoblament (autovia) Palma - Universitat

Autopista de Llevant

·      Arenal - Llucmajor

·      Variant de Llucmajor (pel  sud)

·      Llucmajor – Campos - Manacor (sud)

Autopista de Ponent

·      Palmanova - Santa Ponça

·      Santa Ponça -  Peguera

Autopista Central

·      Variant d’Inca

·      Inca - Sa Pobla    

Els nous projectes que incorpora el nou Govern són els següents

-          Autovia Inca- Sineu- Petra – Manacor

-          Tercer Carril Autopista Palma – Inca

- 2 Via de Cintura de Palma

Conseqüències d’aquests projectes

Consum de Territori

            Hem calculat que l’execució d’aquests nous projectes suposarà un consum de territori (espais rurals i  àrees naturals) de 1.500 hectàrees, afectant a un total de 5.000 propietats privades ja siguin per les obres o per les afeccions de les noves carreteres.

S’afavoreix descaradament el transport privat

            El tipus d’obres proposades, la seva magnitud, les seves característiques, etc, van sempre a favor del transport privat en detriment dels transport col·lectius (autobusos, tren). Els projectes que s’impulsen potencien l’ús dels vehicles privats, augmentant la seva seguretat relativa, però incrementant la seva velocitat màxima, contribuint, per tanta fer-la més perillosa.

            Hem de recordar la insostenibilitat de l'ús de vehicles privats de combustió interna, basats en el consum d'energies fòssils no renovables i que contribueixen a l'encalfament global de l'atmosfera. Davant els greus problemes ambientals que aquests vehicles provoquen arreu del món s’està replantejant la necessitat de reduir el seu ús i molts de països ja han pes mesures per  disminuir el trànsit motoritzat, potenciar els transports col·lectius i els no contaminants.

Minva de la permeabilitat del territori

            Les obres programades suposaran  una greu minva de la permeabilitat territorial, ja que moltes finques o moltes poblacions trobaran obstacles infranquejables i perillosos, inhibint els seus desplaçaments a peu, en bicicleta o en motocicleta.

Impacte paisatgístic molt elevat, que romp el caràcter rural de molts d’indrets

            La zona que travessen les noves vies, l’amplada de les carreteres, el tipus d’obres i complements no sempre tenen en compte el fet de trobar-se dins espais rurals i fins i tot espais naturals. Els canvis que provocaran  significaran una transformació negativa de la zona que travessen

Un cost econòmic astronòmic

            Els cost d’aquests projectes és molt elevat. Des del nostre punt de vista estam parlant d’autèntiques barbaritats. Aquesta comunitat té altres prioritats (educació, sanitat, residus, proveïment d’aigua,….) i fins i tot pel que fa al transport, són més necessàries altres inversions públiques

Vies que tendrà conseqüències negatives sobre el patrimo­ni arquitectònic

            La quantitat d’obres que se programen, les zones per on travessen, el tipus i característiques de cada un dels projectes implicaran per força la destrucció d’una gran quantitat d’elements arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies. aljubs, sestadors, etc.. que formen part del nostre paisatge i del nostre patrimoni.

Fa falta un Pla Integral de Transports                

            Qualsevol política de carreteres ha d’estar sotmesa a una política transport que integri d’una forma global tant altres polítiques sectorials, ja sigui infrastructura ferroviària, transport col·lectiu per carretera,  carreteres, transport urbà, enllaços de distints sistemes de transport, ordenació del territori, estudis de la demanda, aspectes ambientals, etc. La solució a una problemàtica de trànsit no se resol únicament mitjançant una actuació a una carretera concreta sinó combinant distintes actuacions. Cal tenir prèviament a una actuació de la magnitud que se’ns presenta un Pla Integral de Transports, i a continuació un Pla de Infrastructures viàries.